A continuació es dóna publicitat de les noves aportacions rebudes per a l'III Pla de Govern Obert.

Estan ordenades per ordre ascendent de recepció de les aportacions.

A.C.M.F (21-04-2017)

• És una proposta de qualitat normativa que afecta dels projectes normatius futurs que puguen afectar dels drets subjectius i interessos dels ciutadans i empreses. Actualment només es valoren per totes les Administracions Públiques segons la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú els "criteris econòmics" (articles 129 i següents) amb caràcter bàsic. Propose que s'incorporen "criteris socials i mediambientals" de manera detallada en el Reial decret 1083/2009, de 3 de juliol, pel qual es regula la memòria d'anàlisi normativa. En el seu article 2.2 només s'esmenten però no es desenvolupen. La idea és desenvolupar eixos criteris concretant-los: afectació a grups vulnerables (majors, menors, discapacitats), responsabilitat social empresarial, transparència informativa, paritat, etc... Encara que només siga per a l'Administració General de l'Estat podria ser un exemple per a la resta d'Administracions Públiques, especialment les autonòmiques.

P.F.G (21-04-2017)

• És convenient facilitar una transparència addicional en la identificació dels funcionaris públics que participen en procediments judicials en els quals pot existir interessos econòmics del sector públic en joc. A fi d'aclarir igualment les compatibilitats de les "portes giratòries" se sol·licita la introducció en l'III Pla de Govern Obert que els funcionaris que representen a l'estat en els procediments econòmics (contenciós administratiu) estiguen identificats amb noms i cognoms (com els magistrats) i no amb un genèric "Advocat de l'Estat".

Ej. http://www.poderjudicial.es/stfls/PODERJUDICIAL/JURISPRUDENCIA/FICHERO/20131106%20TSCA%20REC%202736.2010.pdf

S.C.M (22-04-2017)

• L'III Pla de Govern Obert hauria d'incloure entre els seus eixos d'acció o prioritats la plena incorporació de tots els Registres Civils Consulars al sistema de Registre Civil electrònic i únic, permetent, d'una banda, la immediata remissió per part d'estos Registres, per via exclusivament digital, de la informació rellevant al Registre Civil Central, com la comunicació telemàtica plena amb la resta de Registres Civils a Espanya. Igualment, hauran d'adoptar-se les mesures necessàries perquè els ciutadans puguen sol·licitar també als Registres Civils Consulars, per via electrònica, els certificats literals de naixement, matrimoni i defunció corresponents a les inscripcions i anotacions que obren en els seus llibres.

A.P.R (24-04-2017)

• Pla de desclassificació i publicació de secrets oficials com a Regne Unit, els Estats Units o Suècia. Per a incloure en la Reforma de la Llei 9/1968, de 5 d'abril, sobre secrets oficials que el Ple del Congrés dels Diputats, en la seua sessió del dia 29 de novembre de 2016, ha pres en consideració la Proposició de Llei de reforma de la Llei 9/1968, de 5 d'abril, sobre secrets oficials, publicada en el «BOCG. Congrés dels Diputats», serie B, núm. 32-1, de 16 de setembre de 2016.

M.A.L.L (25-04-2017)

• Incloure programa de formació per a funcionaris sobre transparència i accés a la informació. Unificar criteris en totes les CCAA quant a publicitat activa. És a dir, que la sistemàtica de la informació oferida siga els més semblant possible, compartint conceptes de blocs d'informació. En un altre cas, que eixa labor unificadora es faça des de l'àmbit nacional. Actualment és un caos.

Consell de Consumidors i Usuaris (26-04-2017)

APORTACIONS DEL CCU PER A LA SEUA VALORACIÓ PER AL TERCER PLA D'ACCIÓ DE GOVERN OBERT

El Consell de Consumidors i Usuaris (CCU) és l'òrgan de representació i consulta d'àmbit nacional de les organitzacions de consumidors i usuaris amb implantació estatal, i ostenta la representació institucional de les organitzacions de consumidors i usuaris davant l'Administració General de l'Estat o altres entitats i organismes, de caràcter estatal o supranacional. El CCU està compost actualment per nou organitzacions de consumidors. Aportacions del CCU a l'III Pla:

• 1. El CCU destaca la importància de la inclusió en l'III Pla d'accions informatives. Donada la dispersió normativa i competencial, tendents a formar als consumidors sobre els diversos òrgans encarregats de la protecció dels seus drets i les competències de cadascun d'ells en funció de la matèria objecte de reclamació. Estes accions afavoririen l'accés ràpid a la protecció pública dels consumidors. Les mesures formatives que pogueren adoptar-se haurien de tindre en compte la bretxa digital existent i dissenyar-se de manera que pogueren aconseguir tots els col·lectius. El CCU també destaca la importància de potenciar els programes d'educació dels consumidors i usuaris a través dels mitjans de comunicació de titularitat pública, d'acord amb les previsions contingudes en l'article 17 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries. S'estima convenient definir un àmbit competencial més concret i complementari en relació a les normes i reglaments a ser aplicats en l'àmbit de la protecció als consumidors. Resulta fonamental incloure les normatives i directrius europees o aquelles sorgides dins de l'espai comú de debat, com un compendi o col·lecció de normativa relacionada amb la protecció dels consumidors, repertori de jurisprudència o accions informatives similars. Resultant fonamental la interrelació amb tota la normativa europea en protecció dels consumidors. Quant a la formació, l'objectiu passaria per aconseguir que l'educació financera resulte rellevant de manera real en el currículum escolar en el marc educatiu espanyol, especialment a través de criteris i entitats independents. En este àmbit resulta rellevant la participació activa de les associacions de consumidors i especialment a través d'un pla nacional d'educació financera.
• 2. El Consell es configura com un òrgan de representació i consulta a escala nacional a través de les organitzacions de consumidors més representatives per a defensar els interessos dels consumidors i usuaris i incidir en la presa de decisions que s'adopten pels poders públics en relació amb la política de consum. L'article 8 lletra e) del Reial decret legislatiu 1/2007 preveu com un dret dels consumidors el de l'audiència en consulta, la participació en el procediment d'elaboració de les disposicions generals que els afecten directament i la representació dels seus interessos, a través de les associacions, agrupacions, federacions o confederacions de consumidors i usuaris legalment constituïdes. Eixa participació en l'elaboració de les normes s'exercita en multitud d'ocasions amb greus dificultats a causa de certs factors com són: els terminis escassos per a la formulació d'al·legacions; el desconeixement de com es materialitzen finalment les mateixes o si han sigut preses en consideració en els textos definitius o el desconeixement sobre les aportacions realitzades per altres agents socials i operadors del mercat i la seua influència en les versions definitives de les normes objecte d'estudi. Per això es proposa, d'una banda l'adopció de les mesures necessàries per a poder exercir el dret de participació en condicions idònies, amb ampliació dels terminis administratius quan siga necessari. I, per un altre, la posada a la disposició del Consell, i del conjunt dels ciutadans, d'instruments a través dels quals s'accedisca al contingut dels expedients relacionats amb les normes sotmeses a consulta pública o tràmits d'audiència que directa o indirectament afecten dels consumidors. En esta fase de participació en l'elaboració de les normes, els documents i les reunions en la tramitació i aprovació de lleis, decrets i normes adquireixen un gran impacte. La Llei de Transparència exclou els documents de treball i esborranys de la norma. Per a un consumidor és quasi impossible fer seguiment del procés d'aprovació d'una llei i, molt menys, saber quins actors i documents han participat en eixe tràmit, i que aportacions han realitzat en aquesta. Per això, la proposta passa per la publicació, al costat de cada llei (en l'apartat de ‘anàlisi’ del BOE), decret llei i decret aprovat, d'un informe de petjada legislativa que incloga actors i documents i com han afectat del text final. En relació amb este mateix dret, el CCU també planteja la necessitat de conducta a una revisió del funcionament dels òrgans de participació. El Consell participa en més de 60 òrgans col·legiats i alguns d'ells es troben inactius o funcionen de manera deficient ja siga per: les seues escasses reunions; el curt marge de temps per a l'examen de la documentació relacionada amb el corresponent ordre del dia; la falta d'equilibri entre el nombre de membres assignats per a representar als consumidors i la resta de participants en l'òrgan o la falta de publicitat dels assumptes tractats en els òrgans de consulta, entre altres circumstàncies. Per a pal·liar estos obstacles es proposa realitzar primer un examen detallat de la situació existent en relació amb l'exercici del dret de consulta, representació i participació dels ciutadans a través de les organitzacions i, posteriorment, l'adopció de mesures que asseguren l'existència d'òrgans consultius dinàmics, participatius, transparents i eficaços on poder fer arribar les preocupacions dels consumidors i les propostes que milloren la seua posició en el mercat i el respecte als seus legítims interessos. Estes mesures han de buscar promoure i afavorir un vertader sistema de negociació que conjumine a tots els actors socials interessats, on el poder d'intervendre siga major i més real, i no sols la possibilitat de conéixer un text administratiu per a complir amb la ciutadania, sense possibilitat real de modificar alguna cosa.
• 3. La diversitat d'organismes, aliens a les administracions pròpies de consum, als quals els ciutadans poden fer arribar les seues consultes o reclamacions com a consumidors i la inexistència d'un mecanisme que centralitze tota l'activitat generada amb això, impedeix que el país dispose d'unes estadístiques globals sobre les matèries, sectors i dades quantitatives relacionades amb la protecció del consumidor. Esta falta de coordinació impedeix, al seu torn, realitzar un seguiment anual dels nivells de compliment dels drets dels consumidors per part dels diferents operadors del mercat i l'evolució de les consultes i reclamacions presentades. EL CCU proposa establir plans i mecanismes de coordinació i transvasament d'informació dels diferents organismes encarregats de recollir i tramitar les reclamacions anuals presentades pels consumidors i usuaris davant eixos organismes (AESA, AEPD, SETSI, CNMC, DGSFP, BDE…) i confeccionar amb aquestes dades el corresponent informe anual, al qual se li addicionaran les dades corresponents a les reclamacions tramitades per les associacions de consumidors. Es proposa afavorir la creació d'un instrument de vigilància o observació, independent, ja siga a través d'un servei d'estudi o observatori en relació a les consultes així com un òrgan regulador o de vigilància
• 4. La defensa dels drets dels consumidors no podrà ser efectiva si no s'articulen vertaders sistemes de supervisió amb capacitat sancionadora efectiva, real i proporcional al perjudici econòmic ocasionat als consumidors per la venda d'un producte/servei o per una determinada pràctica abusiva, i que contemple a més el rescabalament al consumidor. El CCU reclama una major publicitat, i accessibilitat, respecte de les sancions imposades als operadors del mercat que hagen vulnerat la normativa de protecció al consumidor. Esta informació ha d'estar a la disposició dels consumidors en ordre a facilitar-los una elecció reflexiva, responsable i segura dels proveïdors dels béns i serveis amb els qui es disposen a contractar. A més, afavoriria la transparència del mercat i fomentaria la sana competència entre els operadors del mercat. A més de la informació sobre sancions imposades és important comptar amb informació sobre els instruments d'inspecció i sistema sancionador ràpid, eficaç i econòmicament assumible per als consumidors, on existisca un registre únic o un únic punt d'informació sobre aquest tema. Per això, es proposa fomentar la publicació de llistats, d'accions de mala praxi i/o sancions rebudes per entitats o empreses. Així mateix, cal també dotar als ciutadans-consumidors d'instruments que faciliten informació homogènia sobre les campanyes d'inspecció que es gestionen per les administracions de consum en l'àmbit estatal i autonòmic, i sobre l'obertura dels consegüents expedients de sanció per infracció de les normes de protecció al consumidor.
• 5. El CCU també proposa mesures tendents a una major obertura, facilitat i gratuïtat per a l'accés dels consumidors a certes dades bàsiques contingudes en el Registre Mercantil Central respecte de les empreses comercialitzadores de béns i serveis. Este accés facilitaria als consumidors la presentació, i possible rescabalament, de reclamacions contra aquelles empreses que per a no fer front a les seues obligacions modifiquen la seua denominació social o canvien de domicili. L'accés a les dades referides a les altes i baixes dels directius d'aquestes empreses és especialment significatiu respecte d'aquelles que, com sol ocórrer en la venda a distància, només faciliten com a domicili de contacte un apartat de correus. Estes mesures disminuirien els fraus i propiciarien un sanejament del mercat. Existeixen organismes reguladors que no obstant això pareixen inexistents i desapareixen en l'embull d'interessos politicoeconòmics. És important que existisca publicitat i mostra de les alternatives respecte dels mecanismes de resolució de conflictes ja siga a través de la justícia col·lectiva, extrajudicial, etc. En relació amb esta obertura d'accés a les dades bàsiques contingudes en el Registre Mercantil Central respecte a les empreses comercialitzadores es proposa introduir una identificació que permeta d'una forma clara, pública i uniforme identificar aquelles empreses que estiguen adherides a un sistema de resolució alternativa de litigis en matèria de consum, en compliment de la Directiva Europea 2013/11/UE, amb l'objectiu de garantir als consumidors l'accés a mecanismes de resolució alternatives de litigis que protegisquen de manera efectiva els seus drets. És important afavorir i fomentar l'existència d'este registre únic o organisme similar que promoga la informació sobre les entitats relacionades amb els consumidors, incloses les entitats bancària i/o de crèdit en relació a les seues fusions, absorcions etc. 6. Resulta necessari buscar la imparcialitat dels organismes supervisors, actualment molt polititzats. Amb la independència d'estes institucions, es garanteix que les decisions preses responguen al bé col·lectiu. Per a certificar esta imparcialitat, s'han d'establir criteris concrets per a la designació dels càrrecs de direcció.

A.C.B (26-04-2017)

• Acabem ja amb el Senat i les Diputacions, no podem seguir amb estes despeses absurdes.

ARXIVERS ESPANYOLS EN LA FUNCIÓ PÚBLICA AEFP (30-04-2017)

• Per a evidenciar que l'ús de l'aplicació ARXIVE significa alguna cosa més que una mesura de millora en la implementació de l'administració electrònica, volem proposar en el marc d'este Pla, una aplicació pràctica d'ARCHIVE orientada a la gestió electrònica dels procediments d'accés a la informació pública, la qual cosa és un "objectiu realista, viable i que pot complir-se en un període de dos anys" tal com s'expressa en els criteris de valoració de les aportacions per a l'III Pla de Govern Obert, així com una mesura clara, específica, amb resultats mesurables, que empra la tecnologia d'ARCHIVE per a contribuir "inequívocament a l'obertura del Govern".

En l'actualitat l'aplicació per a la Gestió de les Sol·licituds d'Accés ( GESAT) té com a funció principal la gestió dels expedients relatius a les sol·licituds d'accés i, per tant, és un dels mòduls principals que interactua amb el Portal de la Transparència. La proposta consisteix a transformar el procediment electrònic d'accés a la informació pública gestionat a través de GESAT en un procediment que responga plenament a les exigències de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) i de l'Esquema Nacional de Seguretat (ENS), i que puga ser integrat en l'aplicació d'arxiu electrònic definitiu Arxive (a través de les eines proporcionades per Inside, tenint en compte així mateix el projecte d'àmbit europeu E-Ark). D'aquesta manera, a més d'aconseguir que el procediment d'accés a la informació pública es transforme en un procediment plenament adaptat a l'Administració digital segons propugna la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, es facilitarà que la informació i les dades generades per aquest procediment puguen ser lliurement consultats per tots els ciutadans a través del propi Portal de la Transparència, una vegada bolcats en l'aplicació Arxive. Així s'aconseguiria que les sol·licituds, les resolucions (ambdues degudament anonimizadas) i la informació que, en el seu cas, es concedisca als sol·licitants a través de GESAT, siguen lliurement accessibles per a tots (alguna cosa així com "la transparència de la transparència") amb les excepcions previstes en la llei de transparència i en la resta de la normativa.

Access Info Europe (30-04-2017)

• Proposta 1: Modificació de la Llei de Transparència, Accés a Informació i Bon Govern millorant

Totes les manques que d'aquesta han criticat societat civil i experts a nivell nacional i internacional.

L'I Pla d'Acció d'Espanya de Govern Obert incloïa com un dels seus principals compromisos l'elaboració i aprovació d'una Llei de Transparència fruit de la potestat legislativa del Govern, així com de la voluntat política existent avançar en transparència i govern obert. Quatre anys després de la seua aprovació i després de l'entrada en vigor, la llei continua mostrant manques significatives per a avançar cap a un règim de transparència real. La llei se situa en la posició 77 de 111 països amb lleis de transparència, obtenint 73 punts, lluny dels 150 que segons el Global Access to Information Ràting tenen les lleis que garanteixen plenament el dret d'accés a la informació. Disposar d'una bona Llei de Transparència és un dels pilars essencials del govern obert, per això, la societat civil continua demandant una llei en línia amb els estàndards internacionals. Considerant que l'Article 87 de la Constitució Espanyola atorga iniciativa legislativa al Govern i que ja s'han inclòs mesures legislatives en anteriors plans d'OGP, no existeix cap obstacle legal i pràctic per a realitzar esta reforma de le Llei més que l'absència de voluntat política.

El Govern té una molt bona oportunitat de demostrar este compromís i voluntat política amb la transparència, incloent la modificació de la Llei 19/2013 en l'III Pla d'Acció de Govern Obert. Entre les millores que han d'incloure's destaquen:

1. Reconeixement del dret d'accés a la informació com un dret fonamental, seguint la crida que més de 50 acadèmics espanyols van fer al desembre de 2016.
2. Ampliar l'abast de la Llei a totes les institucions públiques, els tres poders de l'estat, totes les empreses públiques i aquelles empreses privades que gestionen serveis públics.
3. Limitar les causes d'inadmissió i la Disposició Addicional 1.2 sobre règims especials d'accés a informació establint un sistema limitat, proporcional i sotmés a les proves de mal i interés públic.
4. Millorar mecanismes de supervisió i sanció donant un major pes al Congrés dels Diputats en el nomenament del President del Consell de Transparència i atorgant a este últim poder inspector i sancionador.

• Proposta 2: Elaborar el reglament de desenvolupament de la llei de transparència 19/2013

La Llei de Transparència es va aprovar en 2013 i quasi 4 anys després, encara no s'ha desenvolupat el Reglament. Este aspecte resulta especialment preocupant si es té en compte el gran nombre d'articles de la Llei 19/2013 que remeten al posterior desenvolupament reglamentari i que estan generant problemes i inseguretat jurídica en la pràctica. Segons l'article 97 de la Constitució Espanyola, correspon al Govern la potestat reglamentària. A més, segons la disposició final setena de la Llei 19/2013, el Govern, en l'àmbit de les seues competències, podrà dictar quantes disposicions siguen necessàries per a l'execució i desenvolupament del que s'estableix en la Llei 19/2013. Al marge de possibles reformes de la Llei 19/2013 que es vagen a debatre en seu Parlamentària, el Govern té l'obligació d'aprovar el Reglament de desenvolupament de la norma que ja està en vigor des de fa diversos anys. Per això, l'III Pla d'Acció de Govern Obert ha de recollir entre les mesures el desenvolupament reglamentari de la Llei 19/2013 comptant amb la participació de la societat civil.

• Propuesta 3: Mejoras de transparencia proactiva por parte de la AGE

La Llei 19/2013 de transparència que establix unes obligacions mínimes de transparència però depén de la voluntat política la millora i ampliació de les obligacions de transparència contingudes en la Llei. Per a implementar mesures transformadores de govern obert la voluntat política és essencial i la Llei 19/2013 deixa ampli marge per a realitzar-les. En este sentit l'III Pla d'Acció de Govern Obert ha de recollir entre els seus compromisos l'elaboració d'una normativa o Pla per a ampliar la publicació proactiva d'informació amb la participació de la societat civil (i que incloga mesures que garantisquen el compliment).

Entre les mesures s'ha d'incloure, com a mínim, la publicació proactiva de:

- Agendes completes de treball d'alts càrrecs i personal directiu: que incloga els documents intercanviats durant les reunions.
- Els noms i retribucions del personal eventual i de confiança.
- Despeses de viatge detallats i dietes de cada alt càrrec i personal directiu, tal com ja fa el CGPJ.
- Publicació de totes les sol·licituds d'accés a informació i les seues respostes.

• Proposta 4: Assegurar la creació i publicació proactiva d'informació clau relacionada amb els processos de presa de decisions.

La Llei 19/2013 de transparència que establix unes obligacions mínimes de transparència, però depén de la voluntat política la millora i ampliació de les obligacions de transparència contingudes en la Llei. Per a implementar mesures transformadores de govern obert la voluntat política és essencial i la Llei 19/2013 deixa ampli marge per a realitzar-les. En este sentit l'III Pla d'Acció de Govern Obert ha de recollir entre els seus compromisos l'elaboració d'una normativa o Pla per a assegurar la creació i publicació proactiva d'informació clau relacionada amb els processos de presa de decisions (que inclou, però no es limita a, la Petjada legislativa). Este Pla ha de comptar amb la participació de la societat civil i incloure mesures que garantisquen el compliment. Entre la informació identificada que ha de publicar-se es troba com a mínim: actes de les reunions, els documents rebuts de tercers, assessorament jurídic, assessorament sobre polítiques i justificacions de les decisions adoptades.

• Proposta 5: Requisits d'Identificació per a sol·licitar informació.

Per a aconseguir una major transparència és imprescindible que els ciutadans tinguen accés a la informació pública a través d'un sistema senzill, ràpid i que no exigisca per a l'accés a la informació més dades al sol·licitant que els estrictament necessaris per a accedir a la informació, és a dir: un nom, la informació a la qual es vol accedir i una adreça on enviar la informació. El procediment que ha creat el Govern, en concret el Ministeri de la Presidència, per a exercir el dret a sol·licitar informació és complex, excloent i lent. La llei de Transparència 19/2013 establix en el seu article 17.2 que “la sol·licitud podrà presentar-se per qualsevol mitjà que permeta tindre constància de la identitat del sol·licitant; la informació que se sol·licita; una adreça de contacte, preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions; en el seu cas, la modalitat que es preferisca per a accedir a la informació sol·licitada”. No obstant això, el Govern només permet que s'envien les sol·licituds de manera presencial, via correu postal i de manera telemàtica a través del portal de la transparència, excloent l'ús del correu electrònic, i obligant a entregar el DNI o certificat electrònic per a poder sol·licitar informació. Estos requisits estan sent un obstacle per a l'exercici, de fet, la Presidenta del Consell de Transparència i Bon Govern ha manifestat en diverses ocasions que hauria de revisar-se este sistema per a agilitar el procés. Des de fa temps el Govern diu que s'està treballant en un sistema d'identificació per a sol·licitar informació senzilla, ràpida i gratuïta que millore el limitat sistema actual. No obstant això, la societat civil no disposa d'informació sobre estos treballs. Introduir esta mesura dins del pla de govern obert garantiria que s'introduïx amb la participació de la societat civil i tenint en compte diferents punts de vista i les necessitats de la ciutadania. Per això, l'III Pla d'Acció de Govern Obert d'Espanya ha d'incloure entre les seues accions a realitzar durant el seu primer any de vigència, comptant amb la participació de la societat civil, l'establiment d'un sistema de sol·licitud d'accés a informació senzill i ràpid, permetent enviar sol·licituds a través del correu electrònic.

• Proposta 6. Reducció dels terminis de resposta a les sol·licituds d'accés a informació

Per a implementar mesures transformadores de govern obert la voluntat política és essencial i la Llei 19/2013 deixa ampli marge per a realitzar-les. Més enllà de les obligacions legals, poden establir-se directrius, ordenes o un altre tipus de mesures comptant amb la participació de la societat civil (i que incloga mesures que garantisquen el compliment) que reduïsquen en la pràctica els terminis de resposta. Les autoritats públiques han de garantir que en totes les etapes dels processos de presa de decisions la societat civil té accés a la informació necessària per a participar i que està en un llenguatge clar i comprensible. Per a això, les sol·licituds d'informació necessària per a participar han de ser respostes al més prompte possible i, indubtablement, d'una amb el temps suficient per a permetre tal participació. L'II Pla d'Acció ha d'incloure millores en terminis de resposta de les sol·licituds d'accés a informació permeten la participació de la societat civil en els processos de presa de decisions. Per a això, els terminis no han de ser mai superiors a 15 dies i començar a comptar des del dia en què s'envia la sol·licitud.

• Proposta 7: Crear un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil en el marc de l'OGP a Espanya

L'Aliança per al Govern Obert (OGP – Open Government Partenariat) és una iniciativa multilateral que busca que governs siguen més transparents, rendisquen comptes i milloren la capacitat de resposta cap als seus ciutadans. Això requereix un canvi de normes i cultura per a garantir un diàleg i col·laboració genuïns entre govern i societat civil. El Govern, a través de la Direcció General de Governança pública, ha iniciat un procés d'elaboració del tercer Pla d'Acció més participatiu i s'ha compromés a la creació del fòrum de diàleg permanent amb la societat civil. Considerem essencial que en el Fòrum participen representants dels diferents Ministeris i institucions a nivell Estatal, com el Consell de Transparència, per a fomentar el diàleg i un espai de trobada entre aquests i la societat civil.