A continuación se da publicidad de las nuevas aportaciones recibidas para el III Plan de Gobierno Abierto.

Estan ordenades per ordre ascendent de recepció de les aportacions.

A.C.M.F (21-04-2017)

• Es una propuesta de calidad normativa que afecta a los proyectos normativos futuros que puedan afectar a los derechos subjetivos e intereses de los ciudadanos y empresas. Actualmente solo se valoran por todas las Administraciones Públicas según la Ley 39/2015, de 1 de octubre, de procedimiento administrativo común los "criterios económicos" (artículos 129 y siguientes) con carácter básico. Propongo que se incorporen "criterios sociales y medioambientales" de forma pormenorizada en el Real Decreto 1083/2009, de 3 de julio, por el que se regula la memoria de análisis normativo. En su artículo 2.2 solo se mencionan pero no se desarrollan. La idea es desarrollar esos criterios concretándolos: afectación a grupos vulnerables (mayores, menores, discapacitados), responsabilidad social empresarial, transparencia informativa, paridad, etc... Aunque solo sea para la Administración General del Estado podría ser un ejemplo para el resto de Administraciones Públicas, especialmente las autonómicas.

P.F.G (21-04-2017)

• És convenient facilitar una transparència addicional en la identificació dels funcionaris públics que participen en procediments judicials en els quals pot existir interessos econòmics del sector públic en joc. A fi d'aclarir igualment les compatibilitats de les "portes giratòries" se sol·licita la introducció en l'III Pla de Govern Obert que els funcionaris que representin a l'estat en els procediments econòmics (contenciós administratiu) estiguin identificats amb noms i cognoms (com els magistrats) i no amb un genèric "Advocat de l'Estat".

Ej. http://www.poderjudicial.es/stfls/PODERJUDICIAL/JURISPRUDENCIA/FICHERO/20131106%20TSCA%20REC%202736.2010.pdf

S.C.M (22-04-2017)

• L'III Pla de Govern Obert hauria d'incloure entre els seus eixos d'acció o prioritats la plena incorporació de tots els Registres Civils Consulars al sistema de Registre Civil electrònic i únic, permetent, d'una banda, la immediata remissió per part d'aquests Registres, per via exclusivament digital, de la informació rellevant al Registre Civil Central, com la comunicació telemàtica plena amb la resta de Registres Civils a Espanya. Igualment, hauran d'adoptar-se les mesures necessàries perquè els ciutadans puguin sol·licitar també als Registres Civils Consulars, per via electrònica, els certificats literals de naixement, matrimoni i defunció corresponents a les inscripcions i anotacions que obrin en els seus llibres.

A.P.R (24-04-2017)

• Pla de desclassificació i publicació de secrets oficials com a Regne Unit, els Estats Units o Suècia. Per a incloure en la Reforma de la Llei 9/1968, de 5 d'abril, sobre secrets oficials que el Ple del Congrés dels Diputats, en la seva sessió del dia 29 de novembre de 2016, ha pres en consideració la Proposició de Llei de reforma de la Llei 9/1968, de 5 d'abril, sobre secrets oficials, publicada en el «BOCG. Congrés dels Diputats», seriï B, núm. 32-1, de 16 de setembre de 2016.

M.A.L.L (25-04-2017)

• Incluir programa de formación para funcionarios sobre transparencia y acceso a la información. Unificar criterios en todas las CCAA en cuanto a publicidad activa. Es decir, que la sistemática de la información ofrecida sea los más parecida posible, compartiendo conceptos de bloques de información. En otro caso, que esa labor unificadora se haga desde el ámbito nacional. Actualmente es un caos.

Consell de Consumidors i Usuaris (26-04-2017)

APORTACIONES DEL CCU PARA SU VALORACIÓN PARA EL TERCER PLAN DE ACCIÓN DE GOBIERNO ABIERTO

El Consejo de Consumidores y Usuarios (CCU) es el órgano de representación y consulta de ámbito nacional de las organizaciones de consumidores y usuarios con implantación estatal, y ostenta la representación institucional de las organizaciones de consumidores y usuarios ante la Administración General del Estado u otras entidades y organismos, de carácter estatal o supranacional. El CCU está compuesto actualmente por nueve organizaciones de consumidores. Aportaciones del CCU al III Plan:

• 1. El CCU destaca la importància de la inclusió en l'III Pla d'accions informatives. Donada la dispersió normativa i competencial, tendents a formar als consumidors sobre els diversos òrgans encarregats de la protecció dels seus drets i les competències de cadascun d'ells en funció de la matèria objecte de reclamació. Aquestes accions afavoririen l'accés ràpid a la protecció pública dels consumidors. Les mesures formatives que poguessin adoptar-se haurien de tenir en compte la bretxa digital existent i dissenyar-se de manera que poguessin aconseguir tots els col·lectius. El CCU també destaca la importància de potenciar els programes d'educació dels consumidors i usuaris a través dels mitjans de comunicació de titularitat pública, d'acord amb les previsions contingudes en l'article 17 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries. S'estima convenient definir un àmbit competencial més concret i complementari en relació a les normes i reglaments a ser aplicats en l'àmbit de la protecció als consumidors. Resulta fonamental incloure les normatives i directrius europees o aquelles sorgides dins de l'espai comú de debat, com un compendi o col·lecció de normativa relacionada amb la protecció dels consumidors, repertori de jurisprudència o accions informatives similars. Resultant fonamental la interrelació amb tota la normativa europea en protecció dels consumidors. Quant a la formació, l'objectiu passaria per aconseguir que l'educació financera resulti rellevant de manera real en el currículum escolar en el marc educatiu espanyol, especialment a través de criteris i entitats independents. En aquest àmbit resulta rellevant la participació activa de les associacions de consumidors i especialment a través d'un pla nacional d'educació financera.
• 2. El Consell es configura com un òrgan de representació i consulta a escala nacional a través de les organitzacions de consumidors més representatives per a defensar els interessos dels consumidors i usuaris i incidir en la presa de decisions que s'adoptin pels poders públics en relació amb la política de consum. L'article 8 lletra e) del Reial decret legislatiu 1/2007 preveu com un dret dels consumidors el de l'audiència en consulta, la participació en el procediment d'elaboració de les disposicions generals que els afecten directament i la representació dels seus interessos, a través de les associacions, agrupacions, federacions o confederacions de consumidors i usuaris legalment constituïdes. Aquesta participació en l'elaboració de les normes s'exercita en multitud d'ocasions amb greus dificultats a causa de certs factors com són: els terminis escassos per a la formulació d'al·legacions; el desconeixement de com es materialitzen finalment les mateixes o si han estat preses en consideració en els textos definitius o el desconeixement sobre les aportacions realitzades per altres agents socials i operadors del mercat i la seva influència en les versions definitives de les normes objecte d'estudi. Per això es proposa, d'una banda l'adopció de les mesures necessàries per a poder exercir el dret de participació en condicions idònies, amb ampliació dels terminis administratius quan sigui necessari. I, per un altre, la posada a la disposició del Consell, i del conjunt dels ciutadans, d'instruments a través dels quals s'accedeixi al contingut dels expedients relacionats amb les normes sotmeses a consulta pública o tràmits d'audiència que directa o indirectament afectin dels consumidors. En aquesta fase de participació en l'elaboració de les normes, els documents i les reunions en la tramitació i aprovació de lleis, decrets i normes adquireixen un gran impacte. La Llei de Transparència exclou els documents de treball i esborranys de la norma. Per a un consumidor és gairebé impossible fer seguiment del procés d'aprovació d'una llei i, molt menys, saber quins actors i documents han participat en aquest tràmit, i que aportacions han realitzat en aquesta. Per això, la proposta passa per la publicació, al costat de cada llei (en l'apartat de ‘anàlisi’ del BOE), decret llei i decret aprovat, d'un informe de petjada legislativa que inclogui actors i documents i com han afectat del text final. En relació amb aquest mateix dret, el CCU també planteja la necessitat de conducta a una revisió del funcionament dels òrgans de participació. El Consell participa en més de 60 òrgans col·legiats i alguns d'ells es troben inactius o funcionen de manera deficient ja sigui per: les seves escasses reunions; el curt marge de temps per a l'examen de la documentació relacionada amb el corresponent ordre del dia; la falta d'equilibri entre el nombre de membres assignats per a representar als consumidors i la resta de participants en l'òrgan o la falta de publicitat dels assumptes tractats en els òrgans de consulta, entre altres circumstàncies. Per a pal·liar aquests obstacles es proposa realitzar primer un examen detallat de la situació existent en relació amb l'exercici del dret de consulta, representació i participació dels ciutadans a través de les organitzacions i, posteriorment, l'adopció de mesures que assegurin l'existència d'òrgans consultius dinàmics, participatius, transparents i eficaços on poder fer arribar les preocupacions dels consumidors i les propostes que millorin la seva posició en el mercat i el respecte als seus legítims interessos. Aquestes mesures han de buscar promoure i afavorir un veritable sistema de negociació que conjumini a tots els actors socials interessats, on el poder d'intervenir sigui major i més real, i no sols la possibilitat de conèixer un text administratiu per a complir amb la ciutadania, sense possibilitat real de modificar alguna cosa.
• 3. La diversidad de organismos, ajenos a las administraciones propias de consumo, a los que los ciudadanos pueden hacer llegar sus consultas o reclamaciones como consumidores y la inexistencia de un mecanismo que centralice toda la actividad generada con ello, impide que el país disponga de unas estadísticas globales sobre las materias, sectores y datos cuantitativos relacionados con la protección del consumidor. Esta falta de coordinación impide, a su vez, realizar un seguimiento anual de los niveles de cumplimiento de los derechos de los consumidores por parte de los distintos operadores del mercado y la evolución de las consultas y reclamaciones presentadas. EL CCU propone establecer planes y mecanismos de coordinación y trasvase de información de los diferentes organismos encargados de recoger y tramitar las reclamaciones anuales presentadas por los consumidores y usuarios ante esos organismos (AESA, AEPD, SETSI, CNMC, DGSFP, BDE…) y confeccionar con dichos datos el correspondiente informe anual, al que se le adicionarán los datos correspondientes a las reclamaciones tramitadas por las asociaciones de consumidores. Se propone favorecer la creación de un instrumento de vigilancia u observación, independiente, ya sea a través de un servicio de estudio u observatorio en relación a las consultas así como un órgano regulador o de vigilancia
• 4. La defensa de los derechos de los consumidores no podrá ser efectiva si no se articulan verdaderos sistemas de supervisión con capacidad sancionadora efectiva, real y proporcional al perjuicio económico ocasionado a los consumidores por la venta de un producto/servicio o por una determinada práctica abusiva, y que contemple además el resarcimiento al consumidor. El CCU reclama una mayor publicidad, y accesibilidad, respecto de las sanciones impuestas a los operadores del mercado que hayan vulnerado la normativa de protección al consumidor. Esta información debe estar a disposición de los consumidores en orden a facilitarles una elección reflexiva, responsable y segura de los proveedores de los bienes y servicios con quienes se disponen a contratar. Además, favorecería la transparencia del mercado y fomentaría la sana competencia entre los operadores del mercado. Además de la información sobre sanciones impuestas es importante contar con información sobre los instrumentos de inspección y sistema sancionador rápido, eficaz y económicamente asumible para los consumidores, donde exista un registro único o un único punto de información al respecto. Por ello, se propone fomentar la publicación de listados, de acciones de mala praxis y/o sanciones recibidas por entidades o empresas. Así mismo, es preciso también dotar a los ciudadanos-consumidores de instrumentos que faciliten información homogénea sobre las campañas de inspección que se gestionan por las administraciones de consumo en el ámbito estatal y autonómico, y sobre la apertura de los consiguientes expedientes de sanción por infracción de las normas de protección al consumidor.
• 5. El CCU també proposa mesures tendents a una major obertura, facilitat i gratuïtat per a l'accés dels consumidors a certes dades bàsiques contingudes en el Registre Mercantil Central respecte de les empreses comercialitzadores de béns i serveis. Aquest accés facilitaria als consumidors la presentació, i possible rescabalament, de reclamacions contra aquelles empreses que per a no fer front a les seves obligacions modifiquen la seva denominació social o canvien de domicili. L'accés a les dades referides a les altes i baixes dels directius d'aquestes empreses és especialment significatiu respecte d'aquelles que, com sol ocórrer en la venda a distància, només faciliten com a domicili de contacte un apartat de correus. Aquestes mesures disminuirien els fraus i propiciarien un sanejament del mercat. Existeixen organismes reguladors que no obstant això semblen inexistents i desapareixen en l'embull d'interessos politicoeconòmics. És important que existeixi publicitat i mostra de les alternatives respecte dels mecanismes de resolució de conflictes ja sigui a través de la justícia col·lectiva, extrajudicial, etc. En relació amb aquesta obertura d'accés a les dades bàsiques contingudes en el Registre Mercantil Central respecte a les empreses comercialitzadores es proposa introduir una identificació que permeti d'una forma clara, pública i uniforme identificar aquelles empreses que estiguin adherides a un sistema de resolució alternativa de litigis en matèria de consum, en compliment de la Directiva Europea 2013/11/UE, amb l'objectiu de garantir als consumidors l'accés a mecanismes de resolució alternatives de litigis que protegeixin de manera efectiva els seus drets. És important afavorir i fomentar l'existència d'aquest registre únic o organisme similar que promogui la informació sobre les entitats relacionades amb els consumidors, incloses les entitats bancària i/o de crèdit en relació a les seves fusions, absorcions etc. 6. Resulta necessari buscar la imparcialitat dels organismes supervisors, actualment molt polititzats. Amb la independència d'aquestes institucions, es garanteix que les decisions preses responguin al bé col·lectiu. Per a certificar aquesta imparcialitat, s'han d'establir criteris concrets per a la designació dels càrrecs de direcció.

A.C.B (26-04-2017)

• Acabem ja amb el Senat i les Diputacions, no podem seguir amb aquestes despeses absurdes.

ARCHIVEROS ESPAÑOLES EN LA FUNCIÓN PÚBLICA AEFP (30-04-2017)

• Per a evidenciar que l'ús de l'aplicació ARXIVI significa alguna cosa més que una mesura de millora en la implementació de l'administració electrònica, volem proposar en el marc d'aquest Pla, una aplicació pràctica d'ARCHIVE orientada a la gestió electrònica dels procediments d'accés a la informació pública, la qual cosa és un "objectiu realista, viable i que pot complir-se en un període de dos anys" tal com s'expressa en els criteris de valoració de les aportacions per a l'III Pla de Govern Obert, així com una mesura clara, específica, amb resultats mesurables, que empra la tecnologia d'ARCHIVE per a contribuir "inequívocament a l'obertura del Govern".

En l'actualitat l'aplicació per a la Gestió de les Sol·licituds d'Accés ( GESAT) té com a funció principal la gestió dels expedients relatius a les sol·licituds d'accés i, per tant, és un dels mòduls principals que interactua amb el Portal de la Transparència. La proposta consisteix a transformar el procediment electrònic d'accés a la informació pública gestionat a través de GESAT en un procediment que respongui plenament a les exigències de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) i de l'Esquema Nacional de Seguretat (ENS), i que pugui ser integrat en l'aplicació d'arxiu electrònic definitiu Arxivi (a través de les eines proporcionades per Inside, tenint en compte així mateix el projecte d'àmbit europeu E-Ark). D'aquesta manera, a més d'aconseguir que el procediment d'accés a la informació pública es transformi en un procediment plenament adaptat a l'Administració digital segons propugna la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, es facilitarà que la informació i les dades generades per aquest procediment puguin ser lliurement consultats per tots els ciutadans a través del propi Portal de la Transparència, una vegada bolcats en l'aplicació Arxivi. Així s'aconseguiria que les sol·licituds, les resolucions (ambdues degudament anonimizadas) i la informació que, en el seu cas, es concedeixi als sol·licitants a través de GESAT, siguin lliurement accessibles per a tots (alguna cosa així com "la transparència de la transparència") amb les excepcions previstes en la llei de transparència i en la resta de la normativa.

Access Info Europe (30-04-2017)

• Propuesta 1: Modificación de la Ley de Transparencia, Acceso a Información y Buen Gobierno mejorando

Todas las carencias que de ésta han criticado sociedad civil y expertos a nivel nacional e internacional.

El I Plan de Acción de España de Gobierno Abierto incluía como uno de sus principales compromisos la elaboración y aprobación de una Ley de Transparencia fruto de la potestad legislativa del Gobierno, así como de la voluntad política existente avanzar en transparencia y gobierno abierto. Cuatro años después de su aprobación y tras la entrada en vigor, la ley sigue mostrando carencias significativas para avanzar hacia un régimen de transparencia real. La ley se sitúa en la posición 77 de 111 países con leyes de transparencia, obteniendo 73 puntos, lejos de los 150 que según el Global Access to Information Rating tienen las leyes que garantizan plenamente el derecho de acceso a la información. Disponer de una buena Ley de Transparencia es uno de los pilares esenciales del gobierno abierto, por ello, la sociedad civil sigue demandando una ley en línea con los estándares internacionales. Considerando que el Artículo 87 de la Constitución Española otorga iniciativa legislativa al Gobierno y que ya se han incluido medidas legislativas en anteriores planes de OGP, no existe ningún obstáculo legal y práctico para realizar esta reforma de le Ley más que la ausencia de voluntad política.

El Govern té una molt bona oportunitat de demostrar aquest compromís i voluntat política amb la transparència, incloent la modificació de la Llei 19/2013 en l'III Pla d'Acció de Govern Obert. Entre les millores que han d'incloure's destaquen:

1. Reconocimiento del derecho de acceso a la información como un derecho fundamental, siguiendo el llamamiento que más de 50 académicos españoles hicieron en diciembre de 2016.
2. Ampliar el alcance de la Ley a todas las instituciones públicas, los tres poderes del estado, todas las empresas públicas y aquellas empresas privadas que gestionen servicios públicos.
3. Limitar las causas de inadmisión y la Disposición Adicional 1.2 sobre regímenes especiales de acceso a información estableciendo un sistema limitado, proporcional y sometido a las pruebas de daño e interés público.
4. Millorar mecanismes de supervisió i sanció donant un major pes al Congrés dels Diputats en el nomenament del President del Consell de Transparència i atorgant a aquest últim poder inspector i sancionador.

• Propuesta 2: Elaborar el reglamento de desarrollo de la ley de transparencia 19/2013

La Ley de Transparencia se aprobó en 2013 y casi 4 años después, todavía no se ha desarrollado el Reglamento. Este aspecto resulta especialmente preocupante si se tiene en cuenta el gran número de artículos de la Ley 19/2013 que remiten al posterior desarrollo reglamentario y que están generando problemas e inseguridad jurídica en la práctica. Según el artículo 97 de la Constitución Española, corresponde al Gobierno la potestad reglamentaria. Además, según la disposición final séptima de la Ley 19/2013, el Gobierno, en el ámbito de sus competencias, podrá dictar cuantas disposiciones sean necesarias para la ejecución y desarrollo de lo establecido en la Ley 19/2013. Al margen de posibles reformas de la Ley 19/2013 que se vayan a debatir en sede Parlamentaria, el Gobierno tiene la obligación de aprobar el Reglamento de desarrollo de la norma que ya está en vigor desde hace varios años. Por ello, el III Plan de Acción de Gobierno Abierto debe recoger entre las medidas el desarrollo reglamentario de la Ley 19/2013 contando con la participación de la sociedad civil.

• Propuesta 3: Mejoras de transparencia proactiva por parte de la AGE

La Ley 19/2013 de transparencia que establece unas obligaciones mínimas de transparencia pero depende de la voluntad política la mejora y ampliación de las obligaciones de transparencia contenidas en la Ley. Para implementar medidas transformadoras de gobierno abierto la voluntad política es esencial y la Ley 19/2013 deja amplio margen para realizarlas. En este sentido el III Plan de Acción de Gobierno Abierto debe recoger entre sus compromisos la elaboración de una normativa o Plan para ampliar la publicación proactiva de información con la participación de la sociedad civil (y que incluya medidas que garanticen el cumplimiento).

Entre les mesures s'ha d'incloure, com a mínim, la publicació proactiva de:

- Agendes completes de treball d'alts càrrecs i personal directiu: que inclogui els documents intercanviats durant les reunions.
- Els noms i retribucions del personal eventual i de confiança.
- Gastos de viaje detallados y dietas de cada alto cargo y personal directivo, tal y como ya hace el CGPJ.
- Publicació de totes les sol·licituds d'accés a informació i les seves respostes.

• Propuesta 4: Asegurar la creación y publicación proactiva de información clave relacionada con los procesos de toma de decisiones.

La Ley 19/2013 de transparencia que establece unas obligaciones mínimas de transparencia, pero depende de la voluntad política la mejora y ampliación de las obligaciones de transparencia contenidas en la Ley. Para implementar medidas transformadoras de gobierno abierto la voluntad política es esencial y la Ley 19/2013 deja amplio margen para realizarlas. En este sentido el III Plan de Acción de Gobierno Abierto debe recoger entre sus compromisos la elaboración de una normativa o Plan para asegurar la creación y publicación proactiva de información clave relacionada con los procesos de toma de decisiones (que incluye, pero no se limita a, la Huella legislativa). Este Plan debe contar con la participación de la sociedad civil e incluir medidas que garanticen el cumplimiento. Entre la información identificada que debe publicarse se encuentra como mínimo: actas de las reuniones, los documentos recibidos de terceros, asesoramiento jurídico, asesoramiento sobre políticas y justificaciones de las decisiones adoptadas.

• Proposta 5: Requisits d'Identificació per a sol·licitar informació.

Para lograr una mayor transparencia es imprescindible que los ciudadanos tengan acceso a la información pública a través de un sistema sencillo, rápido y que no exija para el acceso a la información más datos al solicitante que los estrictamente necesarios para acceder a la información, es decir: un nombre, la información a la que se quiere acceder y una dirección donde enviar la información. El procedimiento que ha creado el Gobierno, en concreto el Ministerio de la Presidencia, para ejercer el derecho a solicitar información es complejo, excluyente y lento. La ley de Transparencia 19/2013 establece en su artículo 17.2 que “la solicitud podrá presentarse por cualquier medio que permita tener constancia de la identidad del solicitante; la información que se solicita; una dirección de contacto, preferentemente electrónica, a efectos de comunicaciones; en su caso, la modalidad que se prefiera para acceder a la información solicitada”. Sin embargo, el Gobierno solo permite que se envíen las solicitudes de manera presencial, vía correo postal y de forma telemática a través del portal de la transparencia, excluyendo el uso del correo electrónico, y obligando a entregar el DNI o certificado electrónico para poder solicitar información. Estos requisitos están siendo un obstáculo para el ejercicio, de hecho, la Presidenta del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno ha manifestado en varias ocasiones que debería revisarse este sistema para agilizar el proceso. Desde hace tiempo el Gobierno dice que se está trabajando en un sistema de identificación para solicitar información sencilla, rápida y gratuita que mejore el limitado sistema actual. Sin embargo, la sociedad civil no dispone de información sobre estos trabajos. Introducir esta medida dentro del plan de gobierno abierto garantizaría que se introduce con la participación de la sociedad civil y teniendo en cuenta diferentes puntos de vista y las necesidades de la ciudadanía. Por ello, el III Plan de Acción de Gobierno Abierto de España debe incluir entre sus acciones a realizar durante su primer año de vigencia, contando con la participación de la sociedad civil, el establecimiento de un sistema de solicitud de acceso a información sencillo y rápido, permitiendo enviar solicitudes a través del correo electrónico.

• Proposta 6. Reducció dels terminis de resposta a les sol·licituds d'accés a informació

Per a implementar mesures transformadores de govern obert la voluntat política és essencial i la Llei 19/2013 deixa ampli marge per a realitzar-les. Més enllà de les obligacions legals, poden establir-se directrius, ordenis o un altre tipus de mesures comptant amb la participació de la societat civil (i que inclogui mesures que garanteixin el compliment) que redueixin en la pràctica els terminis de resposta. Les autoritats públiques han de garantir que en totes les etapes dels processos de presa de decisions la societat civil té accés a la informació necessària per a participar i que està en un llenguatge clar i comprensible. Per a això, les sol·licituds d'informació necessària per a participar han de ser respostes al més aviat possible i, indubtablement, d'una amb el temps suficient per a permetre tal participació. L'II Pla d'Acció ha d'incloure millores en terminis de resposta de les sol·licituds d'accés a informació permetin la participació de la societat civil en els processos de presa de decisions. Per a això, els terminis no han de ser mai superiors a 15 dies i començar a comptar des del dia en què s'envia la sol·licitud.

• Proposta 7: Crear un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil en el marc de l'OGP a Espanya

L'Aliança per al Govern Obert (OGP – Open Government Partenariat) és una iniciativa multilateral que busca que governs siguin més transparents, rendeixin comptes i millorin la capacitat de resposta cap als seus ciutadans. Això requereix un canvi de normes i cultura per a garantir un diàleg i col·laboració genuïns entre govern i societat civil. El Govern, a través de la Direcció General de Governança pública, ha iniciat un procés d'elaboració del tercer Pla d'Acció més participatiu i s'ha compromès a la creació del fòrum de diàleg permanent amb la societat civil. Considerem essencial que en el Fòrum participin representants dels diferents Ministeris i institucions a nivell Estatal, com el Consell de Transparència, per a fomentar el diàleg i un espai de trobada entre aquests i la societat civil.