Ací es recullen els comentaris que han realitzat els ciutadans a través del formulari publicat a aquest efecte.
1. Transparència El compromís de crear un portal de transparència no és nou ja que estava en el primer pla d'acció i és una obligació legal assumida en la llei de transparència. Malgrat els avanços que suposa disposar d'un portal de transparència, persisteixen algunes deficiències considerables en el disseny i desenvolupament d'aquest:
Sistema de sol·licitud d'informació: En la pràctica només poden realitzar sol·licituds d'accés a la informació a través de l'el portal els ciutadans espanyols i residents a Espanya que tinguen un DNI electrònic o un codi d'accés específic que resulta molt difícil obtindre. Este fet fa que el Portal de Transparència tinga un efecte dissuasiu sobre el dret d'accés a la informació, un aspecte que ha reconegut fins i tot el Defensor del Poble arran d'una queixa presentada per Access Info Europe. Malgrat que des de la societat civil aqueix ve denunciat este aspecte, la inacció fins ara del Govern sobre aquest tema resulta preocupant. El propi informe d'autoavaluació remés pel Govern reconeix la necessitat de continuar treballant per a millorar i facilitar les peticions d'accés a informació. Des d'Access Info donem la benvinguda a esta declaració, encara que considerem que un document d'avaluació té l'objectiu precisament d'avaluar i no de realitzar promeses. Recomanació: establiment al més prompte possible d'un sistema de sol·licituds més accessible al públic, incloent consultes a la societat civil durant este procés.
Falta d'informació i anàlisi respecte a les dades i estadístiques de visites en la web del portal. Este aspecte limita les possibilitats d'avaluar la "usabilitat" del portal amb un nombre de sol·licituds d'informació alarmantment baix. El Govern comunica en el seu informe que les visites al portal fins al mes de setembre ascendeixen a més de 3.800.000 en termes de pàgines vistes, així mateix es diu que fins a setembre 2015 s'han realitzat 2.850 consultes per dret d'accés, quantitat pràcticament insignificant si tenim en compte els 47 milions d'habitants d'Espanya. No existeix cap lectura ni anàlisi respecte de la considerable diferència entre nombre de visites en la web i el nombre de sol·licituds d'accés; quan els responsables en el Ministeri de Presidència van ser preguntats sobre aquest tema van atribuir la diferència al fet que "l'usuari ha trobat la informació que necessita", sense qüestionar si el sistema d'identificació pot ser una factor limitant d'este dret d'accés a informació. D'altra banda, només s'oferixen dades agregades sobre la resolució de les sol·licituds d'accés a informació. Les úniques dades proporcionades en l'informe afirmen que el 94% de les sol·licituds han sigut resoltes, sent el silenci administratiu del 1,2%. Access Info considera esta informació insuficient per a una correcta rendició de comptes i avaluació. No es detallen en l'informe el tipus de respostes oferides. Segons les dades dels quals disposa Access Info Europe i sobre la base de la nostra experiència, bastants respostes són parcials o incompletes i denegacions parcials de la informació. A més, en molts casos, la resposta consisteix a al·ludir a la no aplicació de la Llei de transparència en la matèria sol·licitada per la llei de transparència, remetent a l'aplicació d'una altra legislació sobre aquest tema i, en múltiples ocasions, sense aportar els detalls ni informació de contacte sobre com realitzar la sol·licitud.
Recomanació: oferir les dades desagregades per tipus de respostes per a permetre un correcte seguiment per part de la societat civil.
Quant a les xifres de silenci administratiu oferides, el principal problema que ens trobem com a usuaris del portal és el temps que es tarda des del Govern a registrar sol·licituds (temps a partir del qual comença a comptar el termini que té per a respondre). Per exemple, amb una sol·licitud d'Access Info Europe, el Govern va tardar unes tres setmanes a registrar-la i posteriorment va contestar unes quatre setmanes després.
Recomanació: incloure en l'informe un mesurament del temps mitjà per a contestar i que aquest siga tingut en compte des del moment en el qual es realitza la petició per l'usuari.
2.- Falta de mecanismes de participació en el procés d'avaluació de pla d'acció És decebedora que després de quasi 4 anys d'implicació en l'Aliança pel Govern Obert, el govern d'Espanya no haja dedicat esforços per a entaular un major dialogue amb la societat civil. La majoria d'indicadors i fonts de verificació aportats sobre la participació en els diferents compromisos assumits, se circumscriuen de forma pràcticament exclusiva a la utilització de xarxes socials per part del Govern. El passat dia 5 d'octubre, Access Info Europe va fer arribar una queixa formal al Comité al de seguiment de l'OGP en la qual s'apuntaven entre altres aspectes:
No s'han establit mecanismes de comunicació que permeten el diàleg amb la societat civil i faciliten els procediments de consulta sobre plans i avaluacions. Este aspecte inclou l'absència d'aspectes com: un punt o persona de contacte identificable i accessible; l'establiment d'una web, només existeix un espai habilitat dins de la web de www.transparencia.gob.es però que disposa de molt poca informació sobre el procés i que va ser creat el 15 d'octubre de 2015; o la publicació de la informació sobre OGP de manera proactiva.
A diferència d'anteriors consultes sobre els plans de govern obert i l'avaluacions, en esta ocasió sí s'ha publicat la consulta en la pàgina web del portal de transparència i pareix que el Govern ha contactat proactivament a organitzacions de la societat civil perquè realitzen aportacions. No obstant això, des d'Access Info Europe considerem que el Govern hauria d'invertir més esforços a facilitar esta consulta i en la seua comunicació als ciutadans ja que ha de fer-se a través d'un formulari electrònic i les nostres dades mostren que fins hui només s'han publicat 8 piulades (dues el 25 de setembre i dos el 29 de setembre, un el dia 6, 7, 8 i 9 d'octubre respectivament) per a difondre la possibilitat de participació, que és una part fonamental del procés de l'Open Government Partenariat.
Un any i mig després de l'entrada en vigor de la Llei de Transparència encara no s'ha aprovat el Reglament d'aquesta. El Govern va remetre un esborrany de forma molt limitada a la societat civil per a realitzar aportacions, que no sols falla a l'hora d'aclarir terminologia clau – com, per exemple, què és un "informe intern" -, sinó que l'amplia dificultant encara més l'accés, per exemple, excloent de l'àmbit d'aplicació de la llei qualsevol document que "continga opinions". Des d'Access Info Europe es van fer arribar comentaris a l'esborrany el mes de juliol de 2015 però encara no s'ha rebut cap resposta referent a aquests per part del Govern.
L'II pla d'acció no establia cap compromís real per a augmentar la participació dels ciutadans en els processos de presa de decisió. Trobem alguns esments com en el compromís tercer sobre la creació d'una xarxa social amb la finalitat d'incrementar la participació de la comunitat educativa, però els indicadors aportats confirmen que este compromís està més aviat relacionat amb compartir coneixement i no amb un procés de presa de decisió compartit. D'altra banda, a pesar que el Pla sí ha inclòs un mecanisme formal de participació en el compromís huité de creació del Consell Espanyol de Drogodependències i altres Addiccions, no s'aporten indicadors relacionats amb la participació.
Recomanació: establir mecanismes i mesures concretes de comunicació i diàleg amb la societat civil.
Recomanació: Contestar a cadascuna de les aportacions rebudes durant les consultes explicant com s'han usat les aportacions. Això inclou fer públic el nombre d'aportacions rebudes i el contingut (preguntant prèviament als autors de les mateixes). Des d'Access Info Europe volem cridar l'atenció en positiu sobre el treball del Consell de Transparència i Bon Govern. Malgrat les limitacions d'este òrgan, tant en competències com en recursos, derivades de la seua concepció en la pròpia Llei de Transparència, està fent un esforç per actuar com un organisme independent defensant el dret d'accés a informació i dinamitzant el debat en matèria. Un exemple de bones pràctiques es pot trobar en la consulta pública que es va realitzar sobre l'esborrany del seu pla estratègic. En aquest procés es va fer un esforç per difondre l'esborrany entre el major nombre d'organitzacions de la societat civil possible i es van publicar les aportacions així com un dossier amb les respostes a les aportacions de cada organització. Així mateix, es vol fer constar que l'organització Reporters Sense Fronteres, Secció Espanyola (membre de la coalició proacceso), subscriu els presents comentaris.
Este lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a oferir un millor servei. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.