S'han rebut 7 aportacions que comprenen un total de 22 observacions realitzades al document esborrador de l'III Pla d'Acció.

APORTACIÓ 1: J.M.A.M (14-05-2017)

L'enllaç "http://datos.gob.es/foro-cpp-risp" que figura en la pàgina 54 del document no funciona. Retirar-ho o actualitzar-ho.

APORTACIÓ 2: M.A.B.C (16-05-2017)

Estes són les meues observacions a l'Esborrany de l'III Pla de Govern Obert.

A) APORTACIONS NO VALORADES

Amb data 26 de juliol de 2016 vaig presentar diverses aportacions que no han sigut valorades en l'Informe de Valoració de data 7 d'abril de 2017. Són les següents:

1.- No s'adopten mesures per a millorar la protecció jurisdiccional del dret d'accés a la informació.

En la pàgina núm. 38 de l'Informe d'Avanç 2014-2015 redactat pel Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'Open Government Partenariat (OGP), s'exposa com a exemple de compromís fort amb la rendició de comptes: “La millora de l'accés a la justícia, fent que els mecanismes de justícia siguen més barats, ràpids o fàcils d'usar”. Doncs bé, a Espanya, en l'actualitat, i malgrat comptar amb una Llei estatal de transparència i 11 autonòmiques, quan no es facilita la informació sol·licitada pel ciutadà o s'incompleixen les obligacions de publicitat activa en la pàgina web, la via judicial és inassumible en termes de costos econòmics i temporals: es tarda una mitjana de 2 anys per a obtindre una sentència ferma que condemne a l'Administració a donar la informació; cal pagar taxes judicials (les persones jurídiques), els honoraris d'advocat i procurador i assumir el risc d'una possible condemna a costes si es perd el plet. Són molt pocs els ciutadans que acudeixen als Tribunals de Justícia. És difícil ser optimista quan s'aprova una nova norma i no s'atribuïxen les armes necessàries per a assegurar la seua aplicació i evitar el seu incompliment. Les 11 lleis autonòmiques sobre transparència res han contemplat en este sentit perquè la competència és exclusiva de l'Estat. La jurisdicció contenciosa administrativa, tal com està configurada en l'actualitat, no complix amb les exigències imposades pel Conveni del Consell d'Europa sobre l'accés als documents públics de 2009 – encara no ratificat per Espanya-, en el sentit d'assegurar al ciutadà l'existència d'un procediment d'apel·lació ràpid i econòmic enfront de la negativa a facilitar informació per part d'una entitat pública. Al meu entendre, el dret d'accés a la informació pública, com a dret fonamental que considere que és, hauria de tutelar-se per un procediment especial, sumari i oral. En qualsevol cas, el necessari és configurar un nou procediment per a protegir el dret d'accés a la informació pública de manera ràpida i eficaç. Com a proposta de futur, el procediment podria iniciar-se mitjançant una simple sol·licitud, per a la qual poden emprar-se impresos o formularis, dirigida al Jutjat contenciós administratiu on tinga la seua seu l'òrgan o entitat pública a qui s'ha sol·licitat la informació, sense necessitat d'intervenció de procurador i advocat, sense pagar taxes judicials, i sense imposició de costes llevat que s'aprecie temeritat o mala fe. A esta sol·licitud s'hauria d'acompanyar una còpia de la sol·licitud d'informació sol·licitada o una descripció de l'obligació d'informació activa que està sent incomplida. Si l'entitat pública no compareix o no s'oposa, el Jutjat ordenaria el lliurament immediat de la informació al sol·licitant o la publicació activa en la pàgina web de la informació omesa, llevat que es desprenga l'existència d'alguna limitació legal que l'impedisca. Si l'entitat pública es persona i oposa a la sol·licitud, l'assumpte es resoldria definitivament mitjançant el procediment abreujat.

2.- La nova Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que entrarà en vigor a l'octubre de 2016, conté una definició d'expedient administratiu que, al meu judici, és inconstitucional.

Si l'Administració elimina de l'expedient administratiu informació auxiliar o de suport, que, encara que continguda en aplicacions, notes o resums, pot ser important, així com les comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives i els judicis de valor emesos per les Administracions Públiques, que també pot llançar llum o servir per a buidar l'arbitrarietat de l'Administració, pareix obvi que es dificulta més enllà del raonable els següents drets:

a) El dret constitucional de defensa dels interessats en els procediments administratius.

b) El posterior control de l'Administració per part dels Tribunals de Justícia.

c) L'exigència de responsabilitat a les autoritats i funcionaris públics.

d) El dret d'accés a la informació pública per part dels ciutadans.

Al mateix temps que s'aprova una Llei estatal de Transparència i nombroses autonòmiques, es promulga una Llei de Procediment Administratiu que permet eliminar o sostraure documents de l'expedient. Sorprenentment, l'expedient administratiu és ara més opac que amb anterioritat a aquestes lleis. Avancem o retrocedim?

3.- L'incompliment de les lleis de transparència no té cap conseqüència sancionadora real i efectiva.

La competència per a iniciar i resoldre el procediment administratiu per a sancionar les infraccions comeses pels incompliments de la llei estatal de transparència en matèria de publicitat activa i passiva s'atribuïx a la pròpia Administració responsable del seu incompliment, per la qual cosa no s'apliquen aquestes infraccions. La competència per a iniciar i resoldre els procediments sancionadors hauria d'atribuir-se al Consell de Transparència i Bon Govern i a les institucions anàlogues autonòmiques.

4.- La nova LTAIP s'aplica de manera supletòria en els procediments en els quals els ciutadans tenen la condició d'interessats

i en totes aquelles matèries que tenen una normativa específica reguladora del dret d'accés a la informació -urbanisme, medi ambient, serveis socials, sanitat, educació, etc.); pel que esta dispersió normativa afecta negativament al dret d'accés a la informació pública. Hauria de contemplar-se com un compromís de l'III Pla de Govern Obert la modificació de la disposició addicional primera de la LTAIP, en el sentit que la LTAIP ha d'aplicar-se en tot cas, llevat que el règim específic d'accés siga encara més favorable per al ciutadà o interessat.

5.- Creació d'un Registre de Sol·licituds d'Accés a la Informació Pública en el qual s'hauran d'inscriure les sol·licituds que presenten tant els ciutadans com els interessats en el corresponent procediment administratiu, així com les corresponents respostes.

És necessari per a saber si l'Administració contesta o no a les sol·licituds, quant temps tarda a contestar i en quin sentit es contesta admetent, denegació o estimant les sol·licituds.

6.- No estan subjectes a la Llei estatal de Transparència les entitats privades que presten serveis d'interés general o concessionaris de serveis públics (llum, aigua, gas, telefonia, hospitals, residus, etc.);

Al meu entendre, sense perjudici de l'obligació d'informar de l'Administració o organisme corresponent, en trobar-nos davant la prestació d'un servei públic d'interés general per a tots els ciutadans, els concessionaris i les entitats privades que els presten -que poden a més gaudir de fons públics, avantatges fiscals o drets especials- han de quedar subjectes a la Llei estatal de transparència, complint amb les mateixes obligacions de publicitat activa i passiva que tenen les Administracions públiques respecte al servei públic que gestionen. Per exemple, en relació amb la polèmica suscitada entorn dels avantatges i inconvenients de la gestió pública o privada de la sanitat, no pareix raonable que, sent en tot cas un servei de titularitat pública, els ciutadans no tinguen dret a accedir a la informació sobre les despeses d'un determinat hospital pel mer fet que aquest centre sanitari es trobe gestionat per una entitat privada. En este cas tampoc estaria subjecte l'hospital de gestió privada al compliment de les obligacions d'informació activa recollides en la LTAIP. L'interés general del servei i la titularitat pública del mateix justifiquen el compliment de les obligacions d'informació passiva i activa previstes en la llei estatal de transparència amb independència de la naturalesa privada de l'entitat que presta o gestiona el servei públic. 8.- Els límits o excepcions a l'exercici del dret d'accés continuen sent molt nombrosos, amplis i ambigus. Algunes lleis autonòmiques han delimitat algunes causes d'inadmissió com el concepte de reelaboració, informació auxiliar o de suport i sol·licituds abusives. La descripció dels límits o excepcions és massa vaga i indeterminada. La generalitat dels supòsits que poden veure's afectats són tan amplis, que el dret d'accés pot quedar buit de contingut. Al meu entendre, de poc serveix reconéixer el dret d'accés a la informació pública amb tants límits. Resulta difícil pensar en alguna sol·licitud que, d'una manera o un altre, no puga veure's afectada per estes limitacions tan àmplies. Alguns dels criteris interpretatius fixats pel Consell de Transparència i Bon Govern han sigut, al meu entendre, excessivament restrictius amb el dret d'accés a la informació.

B) APORTACIONS NO VALORADES PER TROBAR-SE EN SEU PARLAMENTÀRIA

Tampoc s'han valorat nombroses aportacions pel fet d'haver-se recollit alguna d'elles en la proposició de Llei Integral de Lluita contra la Corrupció i Protecció dels Denunciants, actualment en tramitació en les Corts Generals. Considere que el mer fet que s'hagen contemplat en una proposició de llei sense que es puga saber a hores d'ara quin serà el contingut definitiu de la Llei que, si escau, aproven les Corts Generals, no impedeix la seua inclusió com a compromisos en l'III Pla de Govern Obert. Per tant, se sol·licita que s'incloguen en l'III Pla de Govern Obert les següents qüestions:

1.- El silenci administratiu és negatiu

Pel que la majoria de les sol·licituds d'informació compromesa segueixen sense contestar-se. Els terminis de resolució de les sol·licituds d'informació han de ser curts, de manera que la informació es facilite al més prompte possible. L'inici del termini ha d'arrancar en el moment en què la sol·licitud es registra en l'Administració, no en l'òrgan competent per a resoldre-la, com així disposa la Llei catalana de transparència. En cas contrari, l'existència de descoordinació administrativa juga a favor de la pròpia Administració, ja que el termini de resolució ni tan sols s'inicia, en clar perjudici del ciutadà. En canvi, si aquest termini comença des que la sol·licitud entra en l'Administració, ja s'encarregaran els funcionaris d'enviar-li ràpidament la sol·licitud a l'òrgan competent perquè el termini per a resoldre ja haurà començat a comptar. En el justificant de recepció s'ha d'indicar la identificació de l'autoritat o funcionari responsable de la tramitació de la sol·licitud d'informació. La Llei estatal de transparència ha decidit reconéixer el silenci negatiu amb caràcter de legislació bàsica. La falta de resolució en termini s'entendrà com a desestimació de la sol·licitud en totes les entitats públiques estatals, autonòmiques i locals. El silenci negatiu consagra la sistemàtica i reprotxable falta de resposta a les sol·licituds d'informació. Les autoritats i empleats públics no tenen gens d'interés a contestar. El silenci positiu, encara que no garanteix la immediata disponibilitat de la informació, contribuiria almenys a reduir el generalitzat incompliment de l'obligació de contestar. Si el silenci és positiu, l'Administració ja no podria denegar expressament la sol·licitud d'informació per impedir-ho l'article 43.4.a) de la LRJPAC. Només podria declarar-ho lesiu per a l'interés públic i impugnar-lo davant la jurisdicció contenciosa administrativa. El ciutadà podria interposar un recurs contenciós administratiu a l'empara de l'article 29.2 de la LRJCA, plantejant una pretensió de condemna a facilitar el document o la informació demanada, amb la possibilitat de sol·licitar com a mesura cautelar el lliurament d'aquesta. Si el dret a la informació ja s'ha adquirit per silenci positiu, la mesura cautelar d'execució d'un acte ferm i de lliurament immediat és molt més fàcil d'adoptar, llevat que concórrega alguna manifesta prohibició o excepció al dret d'accés que poguera apreciar el Jutjat o Tribunal. Per contra, algunes lleis autonòmiques han optat pel silenci positiu (Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra). El conflicte jurídic està servit.

2.- Els òrgans de control creats manquen de mitjans per a obligar de l'Administració a entregar la informació i es tarda massa temps a accedir a la mateixa.

A Espanya, existeix una entitat encarregada de resoldre les reclamacions en via administrativa -el Consell de Transparència i Bon Govern per a l'àmbit de l'Administració General de l'Estat i els múltiples Consells Autonòmics que ja estan funcionant a Múrcia, València, Catalunya, etc, o Comissionat de Transparència a Canàries-, la falta de resolució de la qual expressa s'ha d'entendre com a desestimatòria de la reclamació. Estos òrgans de control ja han començat a funcionar i els principals problemes que s'han detectat són els següents:

-La falta de mitjans d'execució forçosa per a aconseguir que l'Administració afectada complisca de manera real i efectiva les resolucions estimatòries de la reclamació presentada pels ciutadans i facilite la informació sol·licitada. L'òrgan de control dóna la raó al ciutadà i aquest no recorre la resolució. Passats uns mesos, el ciutadà comprova que l'Administració no complix aquesta resolució, i l'òrgan de control es troba que no pot sancionar a l'Administració ni executar forçosament la seua resolució mitjançant multes coercitives perquè l'Administració entregue la informació al ciutadà.

- El temps transcorregut des que la sol·licitud d'accés a la informació es presenta pel ciutadà i l'Administració la contesta (un mes ampliable per un altre mes), més el temps que passa per a obtindre una resolució de l'òrgan de control (una mitjana de tres mesos), provoca una espera mitjana d'uns 6 mesos per a accedir a la informació. En molts casos, l'interés o utilitat de la informació ja ha desaparegut. Si damunt l'Administració no complix voluntàriament la resolució de l'òrgan de control, el ciutadà es queda sense poder accedir a la informació.

C) APORTACIONS VALORADES I REBUTJADES SENSE MOTIU SUFICIENT

1.- El dret d'accés a la informació pública segueix sense ser reconegut com un dret fonamental.

Si no s'opta per modificar la Constitució Espanyola per a contemplar expressament el dret d'accés a la informació pública com un dret fonamental autònom, es pot entendre comprés, al meu judici, en el dret a participar en els assumptes públics directament (article 23.1) i en el dret a la llibertat d'expressió i a rebre informació (article 20.1.a) i d). El dret d'accés a la informació pública és inherent al dret fonamental a la participació de tots els ciutadans en els assumptes públics, i no sols empara de manera exclusiva i excloent als representants polítics lliurement triats. El Tribunal Europeu de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans consideren que el dret d'accés a la informació pública es troba comprés dins del dret fonamental a la llibertat d'expressió. La consideració del dret d'accés a la informació pública com un dret fonamental és molt important per a ponderar-se en condicions d'igualtat amb el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. A més, això significa que podria invocar-se directament davant els Tribunals de Justícia a través d'un procediment sumari i preferent i, si escau, posterior recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. Amb ser això rellevant, no l'és menys agilitar al màxim la rapidesa dels mecanismes de tutela i garantia perquè el seu exercici siga real i efectiu. Els instruments de protecció del dret són la clau. Per molt fonamental que es declare, si el ciutadà manca de mitjans ràpids i àgils per a obligar a l'entitat al fet que facilite la informació sol·licitada, s'haurà avançat molt poc. Resulta sorprenent que, a hores d'ara de segle, en el nostre sistema democràtic el dret de petició siga considerat com un dret fonamental i, per contra, no el siga el dret d'accés a la informació pública. Les pressions dels grups nacionalistes per a no perdre la competència d'aprovar una llei autonòmica en matèria de transparència també ha jugat en contra de reconéixer el dret d'accés a la informació com un dret fonamental. Han prevalgut els interessos competencials de les institucions autonòmiques sobre els drets dels ciutadans, que s'enfronten a sistemes de transparència diferents segons la Comunitat Autònoma. Si el dret d'accés a la informació pública s'haguera considerat com un dret fonamental s'haguera hagut de regular mitjançant Llei orgànica -la competència del qual és exclusiva de l'Estat-, com així ha succeït en matèria de protecció de dades de caràcter personal, on no existeixen lleis autonòmiques. En matèria de transparència i accés a la informació pública ja tenim 11 lleis autonòmiques no exactament coincidents. No se sosté que el dret de petició siga un dret fonamental segons la Constitució Espanyola i que no el siga el dret d'accés a la informació pública.

2.- És necessari incloure com a prioritat en l'III Pla d'Acció de Govern Obert la ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre accés als documents públics de 2009.

En l'àmbit del Consell d'Europa, el dret d'accés als documents públics està implícit en el dret fonamental a la llibertat d'expressió i comunicació, per la qual cosa la ratificació del Conveni reforçaria la consideració del dret d'accés a la informació pública com un dret fonamental comprés en el dret fonamental a la llibertat d'expressió i comunicació.

3.- Publicar en la web les llistes d'espera anonimizadas amb codis numèrics existents per a l'accés als serveis públics: sanitat (proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques), habitatge (accés a habitatges de protecció social en règim de lloguer o compravenda), etc.

Encara que la gestió de la sanitat i l'habitatge siguen competències autonòmiques, l'Estat té competència bàsica en tots dos àmbits sectorials per a afegir este compromís en l'III Pla de Govern Obert.

4.- Respecte a les matèries més sensibles a la corrupció

(contractació pública, urbanisme, subvencions, ocupació pública, pressupost i comptes, medi ambient, finançament de partits polítics, publicitat institucional, etc.), publicació en la web de les actes dels òrgans col·legiats; els informes (preceptius o facultatius) emesos pels serveis jurídics, tècnics o d'intervenció econòmica (autorització, gestió i justificació de la despesa pública); i els actes i acords adoptats en aquests expedients d'aprovació, modificació, adjudicació, resolució i reintegrament. Les Directives Europees de Contractació no impedeixen la publicació dels informes jurídics, tècnics o d'intervenció econòmica, sense perjudici d'anonimizar alguna dada personal que puga aparéixer en aquests. El Considerant núm. 122 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE, disposa el següent: "els ciutadans, les parts interessades, organitzades o no, i altres persones i organismes que no tenen accés als procediments de recurs conformement a la Directiva 89/665/CEE sí que tenen un interés legítim, com a contribuents, en procediments adequats de contractació. Per consegüent, ha de brindar-se'ls la possibilitat, d'una manera diferent al del sistema de recurs contemplat en la Directiva 89/665/CEE, i sense que això implique necessàriament que se'ls concedisca legitimació davant els òrgans jurisdiccionals, d'assenyalar possibles infraccions de la present Directiva a l'autoritat o l'estructura competent".

APORTACIÓ 3: J.M.A.M (19-05-2017)

Incloure en “Compromís 3.2: Programes d'obertura de la informació i la seua reutilització” com a “actuació ministerial coordinada”, apartat “metes”, “epígraf “ 1 (Reial decret de desenvolupament reglamentari de la Llei 18/2015), el següent “contingut”: Es reforça l'oferta de continguts digitals amb llicències lliures (CC-BY 4.0) per a facilitar la creació de valor afegit en el sector privat (Indústria 4.0 en Creativitat, Cultura, Sector Infomediario), de manera homogènia, i en tota l'AGE.

Es desenvolupen detalladament les condicions de les llicències-tipus per a reutilització de documents posats a la disposició del públic, esmentades en l'article 4.2.b de la Llei 18/2015.

EXPLICACIÓ: L'oferta homogènia de continguts digitals amb llicències lliures en tots els ministeris és una important decisió en matèria RISP. Actualment es donen situacions contradictòries. El Ministeri de Foment en l'Orde FOM/2807/2015 va anul·lar l'anterior política de taxes i preus públics de l'IGN (Orde FOM/956/2008), establint llicències d'ús compatibles amb CC-BY 4.0 Per contra, en Educació continua inalterable l'Orde CUL/1077/2011, amb una política de taxes i preus públics que en el cas de l'IPCE és de 21 euros per imatge per a usos editorials, comunicació pública i web, i de 93 euros per imatge per a usos comercials o publicitaris. Es tracta de còpies digitals d'objectes en domini públic (fotografies de fa més de 100 anys). Curiosament l'IPCE figura en el catàleg de “dades obertes” amb estes condicions d'ús.

Succeïx el mateix en organismes que depenen d'altres ministeris, com a Patrimoni Nacional (Presidència de Govern). La política de taxes i preus públics és un model de negoci totalment obsolet i una important barrera a la RISP. Els costos de la transacció superen amb freqüència els escassos ingressos generats, com es pot observar en les respostes rebudes en els següents expedients del Portal de la Transparència: 001-000852 Ministeri de Cultura: Arxius, Museus, IPC 001-001390 Presidència de Govern: Patrimoni Nacional 001-002674 Biblioteca Nacional 001-002728 Museu Nacional del Prado Les llicències lliures són imprescindibles per al desenvolupament de la Indústria 4.0. També en Cultura i Creativitat, per a les Indústries Creatives i Culturals.

Una forma senzilla d'incloure esta proposta en el Reial decret de desenvolupament reglamentari de la Llei 18/2015, és que l'AGE i els organismes que depenguen d'ella renuncien a l'excepció que l'article 7.2.c de la citada Llei contempla per a “les biblioteques, incloses les universitàries, els museus i els arxius”. Es tracta d'aplicar el principi general de costos marginals, i preferentment el de gratuïtat sense sol·licitud prèvia, en les modalitats contemplades en l'Article 4.2: a) Reutilització de documents posats a la disposició del públic sense subjecció a condicions. b) Reutilització de documents posats a la disposició del públic amb subjecció a condicions establides en llicències-tipus.

APORTACIÓ 4: J.M.A.M (19-05-2017)

L'enllaç que apareix en la pàgina 54 porta a l'informe ONTSI de 2014. http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/informacion-y-recursos/estudio-de-caracterizaci%C3%B3n-del-sector-infomediario-2014 Actualitzar perquè anotació al mateix document de 2016. http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/content/estudio-de-caracterización-del-sector-infomediario-2016

APORTACIÓ 5: M.C.C.P (23-05-2017)

M'ha cridat l'atenció que en l'esborrany no s'esmente res sobre la regulació dels Lobbies mitjançant un registre obligatori com a part de la Transparència que proclama. Gràcies

APORTACIÓ 6: A.C.M.F (26-05-2017)

Considere oportú i procedent que es reculla algun esment a les conseqüències jurídiques de la falta de transparència activa dels subjectes obligats de l'article 3 de la Llei de Transparència, Accés a la Informació i bon govern. Actualment no exigeix cap mena de conseqüència, ni de mesura de coerció per al seu compliment.

APORTACIÓ 7: Access Info Europe (26-05-2017)

Des d'Access Info valorem de manera positiva la possibilitat de poder presentar les nostres aportacions a l'esborrany de l'III Pla de Govern Obert

Comentari sobre la necessària inclusió d'un compromís sobre modificacions en la Llei de Transparència.

Disposar d'una bona Llei de Transparència és un dels pilars essencials del govern obert, per això, la societat civil continua demandant una llei en línia amb els estàndards internacionals. Considerant que l'Article 87 de la Constitució Espanyola atorga iniciativa legislativa al Govern i que ja s'han inclòs mesures legislatives en anteriors plans d'OGP, no existeix cap obstacle legal i pràctic per a realitzar esta reforma de le Llei més que l'absència de voluntat política.

El Govern té una molt bona oportunitat de demostrar este compromís i voluntat política amb la transparència, incloent la modificació de la Llei 19/2013 en l'III Pla d'Acció de Govern Obert.

Entre les millores que han d'incloure's destaquen:

1) Reconeixement del dret d'accés a la informació com un dret fonamental, seguint la crida que més de 50 acadèmics espanyols van fer al desembre de 2016.

2) Ampliar l'abast de la Llei a totes les institucions públiques, els tres poders de l'estat, totes les empreses públiques i aquelles empreses privades que gestionen serveis públics.

3) Limitar les causes d'inadmissió i la Disposició Addicional 1.2 sobre règims especials d'accés a informació establint un sistema limitat, proporcional i sotmés a les proves de mal i interés públic.

4) Millorar mecanismes de supervisió i sanció donant un major pes al Congrés dels Diputats en el nomenament del President del Consell de Transparència i atorgant a este últim poder inspector i sancionador.

Comentarios sobre compromiso 1.1: Creación de un foro de Gobierno Abierto.

Considerem positiu que el Govern s'haja compromés a la creació del fòrum de diàleg permanent amb la societat civil complint així amb els requisits formals respecte al procés que establix l'Aliança per al Govern Obert. No obstant això, reiterem que és essencial que en el Fòrum participen tant representants dels diferents Ministeris com d'altres institucions a nivell Estatal com el Consell de Transparència. Difícilment es pot fomentar el diàleg i un espai de trobada i de seguiment de la implementació del Pla si gran part dels responsables directes de la implementació de les mesures no són presents en aquest.

Comentaris sobre la inclusió de compromisos que no són de Govern obert.

Encara que s'ha fet un esforç per no incloure mesures que no són de govern obert, continua havent-hi alguns compromisos que pertanyen a l'àmbit del Govern electrònic o d'enfortiment de drets humans en tercers països. Este és el cas del Compromís 1.4: Suport a iniciatives de Govern Obert en l'exterior; el Compromís 3.3: Carpeta ciutadana; o el Compromís 3.4: Sobre el sistema ARXIVE.

Comentaris sobre el Compromís 3.1: Millora del Portal de Transparència i el Dret d'Accés.

És una mesura en principi molt positiva i rellevant per a la transparència. No obstant això, considerem imprescindible que es detalle en major mesura en què consistirà l'ampliació de la informació subjecta a la publicació proactiva. L'impacte del compromís dependrà de la rellevància de la informació que es publicarà i com aquesta contribuïx als objectius i finalitats de la transparència que són la rendició de comptes i el coneixement per part dels ciutadans de com es prenen les decisions públiques i es gestionen els recursos públics. Entre la informació a publicar hauria d'incloure's, com a mínim:

• Agendes completes de treball d'alts càrrecs i personal directiu: que incloga els documents intercanviats durant les reunions.

• Els noms i retribucions del personal eventual i de confiança.

• Despeses de viatge detallats i dietes de cada alt càrrec i personal directiu, tal com ja fa el CGPJ.

• Publicació de totes les sol·licituds d'accés a informació i les seues respostes.

• Actes de reunions

Comentaris sobre el Compromís 3.5: Desenvolupe Reglament de la Llei de Transparència.

Considerem positiu este compromís ja que quasi 4 anys després, encara no s'ha desenvolupat el Reglament. No obstant això, el desenvolupament reglamentari de les Lleis és una obligació del Govern. Per això, perquè siga un compromís concorde a un pla de Govern Obert, considerem que ha d'especificar-se que s'elaborarà comptant amb la participació de la societat civil. Comentari sobre els terminis d'implementació dels compromisos del pla que permeten la participació de la societat civil. Molts dels compromisos i mesures (entre ells alguns crucials per a la transparència i de gran rellevància com el 3.1) començarà a desenvolupar-se i implementar-se abans de la constitució del fòrum i dels grups de treball. Ha de garantir-se que els terminis permetran una participació efectiva de la societat civil en el disseny, diagnòstic i desenvolupament de les mesures que inclouen els compromisos.