Se han recibido 7 aportaciones que comprenden un total de 22 observaciones realizadas al documento borrador del III Plan de Acción.

APORTACIÓ 1: J.M.A.M (14-05-2017)

El enlace "http://datos.gob.es/foro-cpp-risp" que figura en la página 54 del documento no funciona. Retirarlo o actualizarlo.

APORTACIÓ 2: M.A.B.C (16-05-2017)

Aquestes són les meves observacions a l'Esborrany de l'III Pla de Govern Obert.

A) APORTACIONS NO VALORADES

Con fecha 26 de julio de 2016 presenté varias aportaciones que no han sido valoradas en el Informe de Valoración de fecha 7 de abril de 2017. Son las siguientes:

1.- No se adoptan medidas para mejorar la protección jurisdiccional del derecho de acceso a la información.

En la pàgina núm. 38 de l'Informe d'Avanç 2014-2015 redactat pel Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'Open Government Partenariat (OGP), s'exposa com a exemple de compromís fort amb la rendició de comptes: “La millora de l'accés a la justícia, fent que els mecanismes de justícia siguin més barats, ràpids o fàcils d'usar”. Doncs bé, a Espanya, en l'actualitat, i malgrat comptar amb una Llei estatal de transparència i 11 autonòmiques, quan no es facilita la informació sol·licitada pel ciutadà o s'incompleixen les obligacions de publicitat activa en la pàgina web, la via judicial és inassumible en termes de costos econòmics i temporals: es triga una mitjana de 2 anys per a obtenir una sentència ferma que condemni a l'Administració a donar la informació; cal pagar taxes judicials (les persones jurídiques), els honoraris d'advocat i procurador i assumir el risc d'una possible condemna a costes si es perd el plet. Són molt pocs els ciutadans que acudeixen als Tribunals de Justícia. És difícil ser optimista quan s'aprova una nova norma i no s'atribueixen les armes necessàries per a assegurar la seva aplicació i evitar el seu incompliment. Les 11 lleis autonòmiques sobre transparència res han contemplat en aquest sentit perquè la competència és exclusiva de l'Estat. La jurisdicció contenciosa administrativa, tal com està configurada en l'actualitat, no compleix amb les exigències imposades pel Conveni del Consell d'Europa sobre l'accés als documents públics de 2009 – encara no ratificat per Espanya-, en el sentit d'assegurar al ciutadà l'existència d'un procediment d'apel·lació ràpid i econòmic enfront de la negativa a facilitar informació per part d'una entitat pública. Al meu entendre, el dret d'accés a la informació pública, com a dret fonamental que considero que és, hauria de tutelar-se per un procediment especial, sumari i oral. En qualsevol cas, el necessari és configurar un nou procediment per a protegir el dret d'accés a la informació pública de manera ràpida i eficaç. Com a proposta de futur, el procediment podria iniciar-se mitjançant una simple sol·licitud, per a la qual poden emprar-se impresos o formularis, dirigida al Jutjat contenciós administratiu on tingui la seva seu l'òrgan o entitat pública a qui s'ha sol·licitat la informació, sense necessitat d'intervenció de procurador i advocat, sense pagar taxes judicials, i sense imposició de costes tret que s'apreciï temeritat o mala fe. A aquesta sol·licitud s'hauria d'acompanyar una còpia de la sol·licitud d'informació sol·licitada o una descripció de l'obligació d'informació activa que està sent incomplida. Si l'entitat pública no compareix o no s'oposa, el Jutjat ordenaria el lliurament immediat de la informació al sol·licitant o la publicació activa en la pàgina web de la informació omesa, tret que es desprengui l'existència d'alguna limitació legal que l'impedeixi. Si l'entitat pública es persona i oposa a la sol·licitud, l'assumpte es resoldria definitivament mitjançant el procediment abreujat.

2.- La nueva Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, que entrará en vigor en octubre de 2016, contiene una definición de expediente administrativo que, a mi juicio, es inconstitucional.

Si l'Administració elimina de l'expedient administratiu informació auxiliar o de suport, que, encara que continguda en aplicacions, notes o resums, pot ser important, així com les comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives i els judicis de valor emesos per les Administracions Públiques, que també pot llançar llum o servir per a buidar l'arbitrarietat de l'Administració, sembla obvi que es dificulta més enllà del raonable els següents drets:

a) El derecho constitucional de defensa de los interesados en los procedimientos administrativos.

b) El posterior control de l'Administració per part dels Tribunals de Justícia.

c) L'exigència de responsabilitat a les autoritats i funcionaris públics.

d) El dret d'accés a la informació pública per part dels ciutadans.

Al tiempo que se aprueba una Ley estatal de Transparencia y numerosas autonómicas, se promulga una Ley de Procedimiento Administrativo que permite eliminar o sustraer documentos del expediente. Sorprendentemente, el expediente administrativo es ahora más opaco que con anterioridad a dichas leyes. Avanzamos o retrocedemos?

3.- El incumplimiento de las leyes de transparencia no tiene ninguna consecuencia sancionadora real y efectiva.

La competència per a iniciar i resoldre el procediment administratiu per a sancionar les infraccions comeses pels incompliments de la llei estatal de transparència en matèria de publicitat activa i passiva s'atribueix a la pròpia Administració responsable del seu incompliment, per la qual cosa no s'apliquen aquestes infraccions. La competència per a iniciar i resoldre els procediments sancionadors hauria d'atribuir-se al Consell de Transparència i Bon Govern i a les institucions anàlogues autonòmiques.

4.- La nueva LTAIP se aplica de forma supletoria en los procedimientos en los que los ciudadanos tienen la condición de interesados

i en totes aquelles matèries que tenen una normativa específica reguladora del dret d'accés a la informació -urbanisme, medi ambient, serveis socials, sanitat, educació, etc.); pel que aquesta dispersió normativa afecta negativament al dret d'accés a la informació pública. Hauria de contemplar-se com un compromís de l'III Pla de Govern Obert la modificació de la disposició addicional primera de la LTAIP, en el sentit que la LTAIP ha d'aplicar-se en tot cas, tret que el règim específic d'accés sigui encara més favorable per al ciutadà o interessat.

5.- Creación de un Registro de Solicitudes de Acceso a la Información Pública en el que se deberán inscribir las solicitudes que presenten tanto los ciudadanos como los interesados en el correspondiente procedimiento administrativo, así como las correspondientes respuestas.

Es necesario para saber si la Administración contesta o no a las solicitudes, cuánto tiempo tarda en contestar y en qué sentido se contesta admitiendo, denegación o estimando las solicitudes.

6.- No están sujetas a la Ley estatal de Transparencia las entidades privadas que prestan servicios de interés general o concesionarios de servicios públicos (luz, agua, gas, telefonía, hospitales, residuos, etc.);

En mi opinión, sin perjuicio de la obligación de informar a la Administración u organismo correspondiente, al encontrarnos ante la prestación de un servicio público de interés general para todos los ciudadanos, los concesionarios y las entidades privadas que los prestan -que pueden además disfrutar de fondos públicos, ventajas fiscales o derechos especiales- deben quedar sujetas a la Ley estatal de transparencia, cumpliendo con las mismas obligaciones de publicidad activa y pasiva que tienen las Administraciones públicas con respecto al servicio público que gestionan. Por ejemplo, en relación con la polémica suscitada en torno a las ventajas e inconvenientes de la gestión pública o privada de la sanidad, no parece razonable que, siendo en todo caso un servicio de titularidad pública, los ciudadanos no tengan derecho a acceder a la información sobre los gastos de un determinado hospital por el mero hecho de que dicho centro sanitario se encuentre gestionado por una entidad privada. En este caso tampoco estaría sujeto el hospital de gestión privada al cumplimiento de las obligaciones de información activa recogidas en la LTAIP. El interés general del servicio y la titularidad pública del mismo justifican el cumplimiento de las obligaciones de información pasiva y activa previstas en la ley estatal de transparencia con independencia de la naturaleza privada de la entidad que presta o gestiona el servicio público. 8.- Los límites o excepciones al ejercicio del derecho de acceso siguen siendo muy numerosos, amplios y ambiguos. Algunas leyes autonómicas han delimitado algunas causas de inadmisión como el concepto de reelaboración, información auxiliar o de apoyo y solicitudes abusivas. La descripción de los límites o excepciones es demasiado vaga e indeterminada. La generalidad de los supuestos que pueden verse afectados son tan amplios, que el derecho de acceso puede quedar vacío de contenido. En mi opinión, de poco sirve reconocer el derecho de acceso a la información pública con tantos límites. Resulta difícil pensar en alguna solicitud que, de un modo u otro, no pueda verse afectada por estas limitaciones tan amplias. Algunos de los criterios interpretativos fijados por el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno han sido, en mi opinión, excesivamente restrictivos con el derecho de acceso a la información.

B) APORTACIONS NO VALORADES PER TROBAR-SE EN SEU PARLAMENTÀRIA

Tampoc s'han valorat nombroses aportacions pel fet d'haver-se recollit alguna d'elles en la proposició de Llei Integral de Lluita contra la Corrupció i Protecció dels Denunciants, actualment en tramitació en les Corts Generals. Considero que el mer fet que s'hagin contemplat en una proposició de llei sense que es pugui saber a hores d'ara quin serà el contingut definitiu de la Llei que, si escau, aprovin les Corts Generals, no impedeix la seva inclusió com a compromisos en l'III Pla de Govern Obert. Per tant, se sol·licita que s'incloguin en l'III Pla de Govern Obert les següents qüestions:

1.- El silenci administratiu és negatiu

Pel que la majoria de les sol·licituds d'informació compromesa segueixen sense contestar-se. Els terminis de resolució de les sol·licituds d'informació han de ser curts, de manera que la informació es faciliti al més aviat possible. L'inici del termini ha d'arrencar en el moment en què la sol·licitud es registra en l'Administració, no en l'òrgan competent per a resoldre-la, com així disposa la Llei catalana de transparència. En cas contrari, l'existència de descoordinació administrativa juga a favor de la pròpia Administració, ja que el termini de resolució ni tan sols s'inicia, en clar perjudici del ciutadà. En canvi, si aquest termini comença des que la sol·licitud entra en l'Administració, ja s'encarregaran els funcionaris d'enviar-li ràpidament la sol·licitud a l'òrgan competent perquè el termini per a resoldre ja haurà començat a comptar. En el justificant de recepció s'ha d'indicar la identificació de l'autoritat o funcionari responsable de la tramitació de la sol·licitud d'informació. La Llei estatal de transparència ha decidit reconèixer el silenci negatiu amb caràcter de legislació bàsica. La falta de resolució en termini s'entendrà com a desestimació de la sol·licitud en totes les entitats públiques estatals, autonòmiques i locals. El silenci negatiu consagra la sistemàtica i reprotxable falta de resposta a les sol·licituds d'informació. Les autoritats i empleats públics no tenen gens d'interès a contestar. El silenci positiu, encara que no garanteix la immediata disponibilitat de la informació, contribuiria almenys a reduir el generalitzat incompliment de l'obligació de contestar. Si el silenci és positiu, l'Administració ja no podria denegar expressament la sol·licitud d'informació per impedir-ho l'article 43.4.a) de la LRJPAC. Només podria declarar-ho lesiu per a l'interès públic i impugnar-lo davant la jurisdicció contenciosa administrativa. El ciutadà podria interposar un recurs contenciós administratiu a l'empara de l'article 29.2 de la LRJCA, plantejant una pretensió de condemna a facilitar el document o la informació demanada, amb la possibilitat de sol·licitar com a mesura cautelar el lliurament d'aquesta. Si el dret a la informació ja s'ha adquirit per silenci positiu, la mesura cautelar d'execució d'un acte ferm i de lliurament immediat és molt més fàcil d'adoptar, tret que concorri alguna manifesta prohibició o excepció al dret d'accés que pogués apreciar el Jutjat o Tribunal. Per contra, algunes lleis autonòmiques han optat pel silenci positiu (Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra). El conflicte jurídic està servit.

2.- Els òrgans de control creats manquen de mitjans per a obligar de l'Administració a lliurar la informació i es triga massa temps a accedir a la mateixa.

En España, existe una entidad encargada de resolver las reclamaciones en vía administrativa -el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno para el ámbito de la Administración General del Estado y los múltiples Consejos Autonómicos que ya están funcionando en Murcia, Valencia, Cataluña, etc, o Comisionado de Transparencia en Canarias-, cuya falta de resolución expresa se debe entender como desestimatoria de la reclamación. Estos órganos de control ya han empezado a funcionar y los principales problemas que se han detectado son los siguientes:

-La falta de mitjans d'execució forçosa per a aconseguir que l'Administració afectada compleixi de manera real i efectiva les resolucions estimatòries de la reclamació presentada pels ciutadans i faciliti la informació sol·licitada. L'òrgan de control dóna la raó al ciutadà i aquest no recorre la resolució. Passats uns mesos, el ciutadà comprova que l'Administració no compleix aquesta resolució, i l'òrgan de control es troba que no pot sancionar a l'Administració ni executar forçosament la seva resolució mitjançant multes coercitives perquè l'Administració lliuri la informació al ciutadà.

- El temps transcorregut des que la sol·licitud d'accés a la informació es presenta pel ciutadà i l'Administració la contesta (un mes ampliable per un altre mes), més el temps que passa per a obtenir una resolució de l'òrgan de control (una mitjana de tres mesos), provoca una espera mitjana d'uns 6 mesos per a accedir a la informació. En molts casos, l'interès o utilitat de la informació ja ha desaparegut. Si damunt l'Administració no compleix voluntàriament la resolució de l'òrgan de control, el ciutadà es queda sense poder accedir a la informació.

C) APORTACIONS VALORADES I REBUTJADES SENSE MOTIU SUFICIENT

1.- El dret d'accés a la informació pública segueix sense ser reconegut com un dret fonamental.

Si no se opta por modificar la Constitución Española para contemplar expresamente el derecho de acceso a la información pública como un derecho fundamental autónomo, se puede entender comprendido, a mi juicio, en el derecho a participar en los asuntos públicos directamente (artículo 23.1) y en el derecho a la libertad de expresión y a recibir información (artículo 20.1.a) y d). El derecho de acceso a la información pública es inherente al derecho fundamental a la participación de todos los ciudadanos en los asuntos públicos, y no sólo ampara de forma exclusiva y excluyente a los representantes políticos libremente elegidos. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos y la Corte Interamericana de Derechos Humanos consideran que el derecho de acceso a la información pública se encuentra comprendido dentro del derecho fundamental a la libertad de expresión. La consideración del derecho de acceso a la información pública como un derecho fundamental es muy importante para ponderarse en condiciones de igualdad con el derecho fundamental a la protección de datos de carácter personal. Además, ello significa que podría invocarse directamente ante los Tribunales de Justicia a través de un procedimiento sumario y preferente y, en su caso, posterior recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Con ser ello relevante, no lo es menos agilizar al máximo la rapidez de los mecanismos de tutela y garantía para que su ejercicio sea real y efectivo. Los instrumentos de protección del derecho son la clave. Por muy fundamental que se declare, si el ciudadano carece de medios rápidos y ágiles para obligar a la entidad a que facilite la información solicitada, se habrá adelantado muy poco. Resulta sorprendente que, a estas alturas de siglo, en nuestro sistema democrático el derecho de petición sea considerado como un derecho fundamental y, por el contrario, no lo sea el derecho de acceso a la información pública. Las presiones de los grupos nacionalistas para no perder la competencia de aprobar una ley autonómica en materia de transparencia también ha jugado en contra de reconocer el derecho de acceso a la información como un derecho fundamental. Han primado los intereses competenciales de las instituciones autonómicas sobre los derechos de los ciudadanos, que se enfrentan a sistemas de transparencia diferentes según la Comunidad Autónoma. Si el derecho de acceso a la información pública se hubiera considerado como un derecho fundamental se hubiera tenido que regular mediante Ley Orgánica -cuya competencia es exclusiva del Estado-, como así ha sucedido en materia de protección de datos de carácter personal, donde no existen leyes autonómicas. En materia de transparencia y acceso a la información pública ya tenemos 11 leyes autonómicas no exactamente coincidentes. No se sostiene que el derecho de petición sea un derecho fundamental según la Constitución Española y que no lo sea el derecho de acceso a la información pública.

2.- Es necesario incluir como prioridad en el III Plan de Acción de Gobierno Abierto la ratificación del Convenio del Consejo de Europa sobre acceso a los documentos públicos de 2009.

En el ámbito del Consejo de Europa, el derecho de acceso a los documentos públicos está implícito en el derecho fundamental a la libertad de expresión y comunicación, por lo que la ratificación del Convenio reforzaría la consideración del derecho de acceso a la información pública como un derecho fundamental comprendido en el derecho fundamental a la libertad de expresión y comunicación.

3.- Publicar en la web les llistes d'espera anonimizadas amb codis numèrics existents per a l'accés als serveis públics: sanitat (proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques), habitatge (accés a habitatges de protecció social en règim de lloguer o compravenda), etc.

Aunque la gestión de la sanidad y la vivienda sean competencias autonómicas, el Estado tiene competencia básica en ambos ámbitos sectoriales para añadir este compromiso en el III Plan de Gobierno Abierto.

4.- Respecte a les matèries més sensibles a la corrupció

(contratación pública, urbanismo, subvenciones, empleo público, presupuesto y cuentas, medio ambiente, financiación de partidos políticos, publicidad institucional, etc.), publicación en la web de las actas de los órganos colegiados; los informes (preceptivos o facultativos) emitidos por los servicios jurídicos, técnicos o de intervención económica (autorización, gestión y justificación del gasto público); y los actos y acuerdos adoptados en dichos expedientes de aprobación, modificación, adjudicación, resolución y reintegro. Las Directivas Europeas de Contratación no impiden la publicación de los informes jurídicos, técnicos o de intervención económica, sin perjuicio de anonimizar algún dato personal que pueda aparecer en los mismos. El Considerando nº 122 de la Directiva 2014/24/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de febrero de 2014, sobre contratación pública y por la que se deroga la Directiva 2004/18/CE, dispone lo siguiente: "los ciudadanos, las partes interesadas, organizadas o no, y otras personas y organismos que no tienen acceso a los procedimientos de recurso con arreglo a la Directiva 89/665/CEE sí tienen un interés legítimo, en tanto que contribuyentes, en procedimientos adecuados de contratación. Por consiguiente, debe brindárseles la posibilidad, de un modo distinto al del sistema de recurso contemplado en la Directiva 89/665/CEE, y sin que ello implique necesariamente que se les conceda legitimación ante los órganos jurisdiccionales, de señalar posibles infracciones de la presente Directiva a la autoridad o la estructura competente".

APORTACIÓ 3: J.M.A.M (19-05-2017)

Incluir en “Compromiso 3.2: Programas de apertura de la información y su reutilización” como “actuación ministerial coordinada”, apartado “metas”, “epígrafe “ 1 (Real Decreto de desarrollo reglamentario de la Ley 18/2015), el siguiente “contenido”: Se refuerza la oferta de contenidos digitales con licencias libres (CC-BY 4.0) para facilitar la creación de valor añadido en el sector privado (Industria 4.0 en Creatividad, Cultura, Sector Infomediario), de forma homogénea, y en toda la AGE.

Se desarrollan en detalle las condiciones de las licencias-tipo para reutilización de documentos puestos a disposición del público, mencionadas en el artículo 4.2.b de la Ley 18/2015.

EXPLICACIÓN: La oferta homogénea de contenidos digitales con licencias libres en todos los ministerios es una importante decisión en materia RISP. Actualmente se dan situaciones contradictorias. El Ministerio de Fomento en la Orden FOM/2807/2015 anuló la anterior política de tasas y precios públicos del IGN (Orden FOM/956/2008), estableciendo licencias de uso compatibles con CC-BY 4.0 Por el contrario, en Educación sigue inalterable la Orden CUL/1077/2011, con una política de tasas y precios públicos que en el caso del IPCE es de 21 euros por imagen para usos editoriales, comunicación pública y web, y de 93 euros por imagen para usos comerciales o publicitarios. Se trata de copias digitales de objetos en dominio público (fotografías de hace más de 100 años). Curiosamente el IPCE figura en el catálogo de “datos abiertos” con estas condiciones de uso.

Succeeix el mateix en organismes que depenen d'altres ministeris, com a Patrimoni Nacional (Presidència de Govern). La política de taxes i preus públics és un model de negoci totalment obsolet i una important barrera a la RISP. Els costos de la transacció superen amb freqüència els escassos ingressos generats, com es pot observar en les respostes rebudes en els següents expedients del Portal de la Transparència: 001-000852 Ministeri de Cultura: Arxius, Museus, IPC 001-001390 Presidència de Govern: Patrimoni Nacional 001-002674 Biblioteca Nacional 001-002728 Museu Nacional del Prado Les llicències lliures són imprescindibles per al desenvolupament de la Indústria 4.0. També en Cultura i Creativitat, per a les Indústries Creatives i Culturals.

Una forma senzilla d'incloure aquesta proposta en el Reial decret de desenvolupament reglamentari de la Llei 18/2015, és que l'AGE i els organismes que depenguin d'ella renunciïn a l'excepció que l'article 7.2.c de la citada Llei contempla per a “les biblioteques, incloses les universitàries, els museus i els arxius”. Es tracta d'aplicar el principi general de costos marginals, i preferentment el de gratuïtat sense sol·licitud prèvia, en les modalitats contemplades en l'Article 4.2: a) Reutilització de documents posats a la disposició del públic sense subjecció a condicions. b) Reutilització de documents posats a la disposició del públic amb subjecció a condicions establertes en llicències-tipus.

APORTACIÓ 4: J.M.A.M (19-05-2017)

L'enllaç que apareix en la pàgina 54 porta a l'informe ONTSI de 2014. http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/informacion-y-recursos/estudio-de-caracterizaci%C3%B3n-del-sector-infomediario-2014 Actualitzar perquè anotació al mateix document de 2016. http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/content/estudio-de-caracterización-del-sector-infomediario-2016

APORTACIÓ 5: M.C.C.P (23-05-2017)

M'ha cridat l'atenció que en l'esborrany no s'esmenti res sobre la regulació dels Lobbies mitjançant un registre obligatori com a part de la Transparència que proclama. Gràcies

APORTACIÓ 6: A.C.M.F (26-05-2017)

Considero oportú i procedent que es reculli algun esment a les conseqüències jurídiques de la falta de transparència activa dels subjectes obligats de l'article 3 de la Llei de Transparència, Accés a la Informació i bon govern. Actualment no exigeix cap mena de conseqüència, ni de mesura de coerció per al seu compliment.

APORTACIÓ 7: Access Info Europe (26-05-2017)

Desde Access Info valoramos de forma positiva la posibilidad de poder presentar nuestras aportaciones al borrador del III Plan de Gobierno Abierto

Comentario sobre la necesaria inclusión de un compromiso sobre modificaciones en la Ley de Transparencia.

Disposar d'una bona Llei de Transparència és un dels pilars essencials del govern obert, per això, la societat civil continua demandant una llei en línia amb els estàndards internacionals. Considerant que l'Article 87 de la Constitució Espanyola atorga iniciativa legislativa al Govern i que ja s'han inclòs mesures legislatives en anteriors plans d'OGP, no existeix cap obstacle legal i pràctic per a realitzar aquesta reforma de le Llei més que l'absència de voluntat política.

El Gobierno tiene una muy buena oportunidad de demostrar este compromiso y voluntad política con la transparencia, incluyendo la modificación de la Ley 19/2013 en el III Plan de Acción de Gobierno Abierto.

Entre les millores que han d'incloure's destaquen:

1) Reconocimiento del derecho de acceso a la información como un derecho fundamental, siguiendo el llamamiento que más de 50 académicos españoles hicieron en diciembre de 2016.

2) Ampliar l'abast de la Llei a totes les institucions públiques, els tres poders de l'estat, totes les empreses públiques i aquelles empreses privades que gestionin serveis públics.

3) Limitar les causes d'inadmissió i la Disposició Addicional 1.2 sobre règims especials d'accés a informació establint un sistema limitat, proporcional i sotmès a les proves de mal i interès públic.

4) Mejorar mecanismos de supervisión y sanción dando un mayor peso al Congreso de los Diputados en el nombramiento del Presidente del Consejo de Transparencia y otorgando a este último poder inspector y sancionador.

Comentarios sobre compromiso 1.1: Creación de un foro de Gobierno Abierto.

Consideramos positivo que el Gobierno se haya comprometido a la creación del foro de diálogo permanente con la sociedad civil cumpliendo así con los requisitos formales respecto al proceso que establece la Alianza para el Gobierno Abierto. Sin embargo, reiteramos que es esencial que en el Foro participen tanto representantes de los diferentes Ministerios como de otras instituciones a nivel Estatal como el Consejo de Transparencia. Difícilmente se puede fomentar el diálogo y un espacio de encuentro y de seguimiento de la implementación del Plan si gran parte de los responsables directos de la implementación de las medidas no están presentes en el mismo.

Comentaris sobre la inclusió de compromisos que no són de Govern obert.

Aunque se ha hecho un esfuerzo por no incluir medidas que no son de gobierno abierto, sigue habiendo algunos compromisos que pertenecen al ámbito del Gobierno electrónico o de fortalecimiento de derechos humanos en terceros países. Este es el caso del Compromiso 1.4: Apoyo a iniciativas de Gobierno Abierto en el exterior; el Compromiso 3.3: Carpeta ciudadana; o el Compromiso 3.4: Sobre el sistema ARCHIVE.

Comentarios sobre el Compromiso 3.1: Mejora del Portal de Transparencia y el Derecho de Acceso.

Es una medida en principio muy positiva y relevante para la transparencia. Sin embargo, consideramos imprescindible que se detalle en mayor medida en qué va a consistir la ampliación de la información sujeta a la publicación proactiva. El impacto del compromiso dependerá de la relevancia de la información que se va a publicar y cómo ésta contribuye a los objetivos y fines de la transparencia que son la rendición de cuentas y el conocimiento por parte de los ciudadanos de cómo se toman las decisiones públicas y se gestionan los recursos públicos. Entre la información a publicar debería incluirse, como mínimo:

• Agendas completas de trabajo de altos cargos y personal directivo: que incluya los documentos intercambiados durante las reuniones.

• Els noms i retribucions del personal eventual i de confiança.

• Despeses de viatge detallats i dietes de cada alt càrrec i personal directiu, tal com ja fa el CGPJ.

• Publicación de todas las solicitudes de acceso a información y sus respuestas.

• Actes de reunions

Comentarios sobre el Compromiso 3.5: Desarrollo Reglamento de la Ley de Transparencia.

Consideramos positivo este compromiso ya que casi 4 años después, todavía no se ha desarrollado el Reglamento. Sin embargo, el desarrollo reglamentario de las Leyes es una obligación del Gobierno. Por ello, para que sea un compromiso acorde a un plan de Gobierno Abierto, consideramos que debe especificarse que se va a elaborar contando con la participación de la sociedad civil. Comentario sobre los plazos de implementación de los compromisos del plan que permitan la participación de la sociedad civil. Muchos de los compromisos y medidas (entre ellos algunos cruciales para la transparencia y de gran relevancia como el 3.1) va a empezar a desarrollarse e implementarse antes de la constitución del foro y de los grupos de trabajo. Debe garantizarse que los plazos van a permitir una participación efectiva de la sociedad civil en el diseño, diagnóstico y desarrollo de las medidas que incluyen los compromisos.