Descarregar el capítol 1 complet.

En este primer capítulo se realiza una fundamentación del proceso en el compromiso del IV Plan de Gobierno Abierto en materia de integridad; los planes de medidas antifraude en la gestión de los fondos del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia y el marco común para el Sistema de Integridad de la AGE que se puede también deducir e integrar en la Estrategia Nacional Antifraude, explicando además cuál fue el proceso de constitución del grupo de trabajo.

Mancant antecedents en l'AGE sobre la matèria, s'al·ludeix també en aquest capítol al marc internacional de referència, fonamentalment la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció; els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030 de Nacions Unides; la recomanació del Consell de l'OCDE sobre integritat pública de 2017; la Carta iberoamericana d'ètica i integritat en la funció pública; les recomanacions de la cinquena ronda d'avaluació del Grup d'Estats contra la
Corrupció del Consell d'Europa i les recomanacions dels informes sobre Estat de Dret de la Unió Europea.

A continuació es detallen l'objecte, principis i àmbit d'aplicació, així com els processos, instruments i òrgans del Sistema d'Integritat de l'AGE que es pretén, i es complementa el capítol amb un complet quadre il·lustratiu dels elements  o eines del Sistema d'Integritat, assenyalant en cadascun de tals elements els seus àmbits objectiu i subjectiu, les consideracions addicionals que mereixen ser més destacades i el resum de l'avaluació, seguiment i control corresponents,
afegint després una breu referència als òrgans que han de participar en el desenvolupament de tot el conjunt.

Descarregar el capítol 2 complet.

Mereix consideració específca la inclusió de dos codis, un de bona administració, dirigit a empleades i empleats públics, i un altre de bon govern, dirigit a alts càrrecs.

Després de l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola, diverses normes han conformat progressivament els principis ètics i de conducta que disciplinen l'exercici de les funcions dels membres del Govern, alts càrrecs i empleades i empleats públics de l'AGE i del sector públic institucional estatal. L'obligat compliment d'aquestes previsions normatives ha cimentat els pilars de la infraestructura ètica de el Govern i de l'AGE, i ha contribuït a promoure comportaments orientats a la satisfacció dels interessos generals.

Però el reforç de la confanza ciutadana en les institucions no se sustenta únicament en el compliment de les previsions de l'ordenament jurídic, sinó que requereix assegurar que el comportament de les persones dedicades al servei públic respon als més alts estàndards ètics. 

En fer explícits els models de comportament als quals ha d'aspirar el conjunt dels servidors públics i alts càrrecs es propicia la refexión individual i el diàleg col·lectiu entorn de/entorn dels valors que sustenten la missió de servei públic.

Els codis no tenen per si mateixos caràcter normatiu, i es distingeixen netament de el règim disciplinari, que opera com un estímul negatiu articulat entorn de/entorn de la sanció.

Els codis ètics que s'inclouen en el Sistema d'Integritat de l'AGE aspiren per tant a sintetitzar els valors que emanen de l'ordenament jurídic i a articular un conjunt de pautes de conducta que puguin servir de referent en l'acompliment de les funcions públiques.

S'integren en ell un conjunt de bones pràctiques dirigides al conjunt de membres del Govern, personal alt càrrec i empleades i empleats públics, de manera que conformin un marc ètic coherent i exigent assumit amb caràcter voluntari. 

Peça essencial d'un sistema d'integritat pública, l'elaboració d'aquests codis respon felmente a les línies directrius de l'OCDE i a les recomanacions de el Consell d'Europa, i es troba en línia amb les experiències desenvolupades en altres països del nostre entorn.

En la seva elaboració han participat persones de diferents perfles professionals dins dels corresponents grups de treball, la qual cosa ha permès refejar una pluralitat enriquidora de perspectives.

Els codis seran objecte de la més àmplia difusió i aniran acompanyats de les accions de seguiment necessàries per assegurar la seva permanent actualització i segur afanzamiento.

Després de la introducció corresponent es delimita el seu àmbit d'aplicació i condicions, passant de seguida a detallar els valors ètics que es recullen com a orientació i guia en l'exercici de les seves activitats professionals, i que s'han anat extraient de l'ordenament jurídic d'aplicació i referències normatives relacionades, que en últim terme es recondueixen a una llista de valors ètics i a les normes de conducta associades a cadascun d'ells.

Es completen els codis amb un epígraf sobre prevenció i gestió de confictos d'interessos, en el qual s'inclou un apartat específco relatiu a l'eventual oferiment de regals i atencions socials, i es tanca amb la recopilació de les referències normatives relacionades i connexes abans citades com a base dels valors assenyalats.

Descarregar el capítol 3 complet.

Mereix consideració específca la inclusió de dos codis, un de bona administració, dirigit a empleades i empleats públics, i un altre de bon govern, dirigit a alts càrrecs.

Després de l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola, diverses normes han conformat progressivament els principis ètics i de conducta que disciplinen l'exercici de les funcions dels membres del Govern, alts càrrecs i empleades i  empleats públics de l'AGE i del sector públic institucional estatal. L'obligat compliment d'aquestes previsions normatives ha cimentat els pilars de la infraestructura ètica de el Govern i de l'AGE, i ha contribuït a promoure comportaments orientats a la satisfacció dels interessos generals.

Però el reforç de la confanza ciutadana en les institucions no se sustenta únicament en el compliment de les previsions de l'ordenament jurídic, sinó que requereix assegurar que el comportament de les persones dedicades al servei públic respon als més alts estàndards ètics. 

En fer explícits els models de comportament als quals ha d'aspirar el conjunt dels servidors públics i alts càrrecs es propicia la refexión individual i el diàleg col·lectiu entorn de/entorn dels valors que sustenten la missió de servei públic.

Els codis no tenen per si mateixos caràcter normatiu, i es distingeixen netament de el règim disciplinari, que opera com un estímul negatiu articulat entorn de/entorn de la sanció.

Els codis ètics que s'inclouen en el Sistema d'Integritat de l'AGE aspiren per tant a sintetitzar els valors que emanen de l'ordenament jurídic i a articular un conjunt de pautes de conducta que puguin servir de referent en l'acompliment de les funcions públiques.

S'integren en ell un conjunt de bones pràctiques dirigides al conjunt de membres del Govern, personal alt càrrec i empleades i empleats públics, de manera que conformin un marc ètic coherent i exigent assumit amb caràcter voluntari. 

Peça essencial d'un sistema d'integritat pública, l'elaboració d'aquests codis respon felmente a les línies directrius de l'OCDE i a les recomanacions de el Consell d'Europa, i es troba en línia amb les experiències desenvolupades en altres països del nostre entorn.

En la seva elaboració han participat persones de diferents perfles professionals dins dels corresponents grups de treball, la qual cosa ha permès refejar una pluralitat enriquidora de perspectives.

Els codis seran objecte de la més àmplia difusió i aniran acompanyats de les accions de seguiment necessàries per assegurar la seva permanent actualització i segur afanzamiento.

Després de la introducció corresponent es delimita el seu àmbit d'aplicació i condicions, passant de seguida a detallar els valors ètics que es recullen com a orientació i guia en l'exercici de les seves activitats professionals, i que s'han anat extraient de l'ordenament jurídic d'aplicació i referències normatives relacionades, que en últim terme es recondueixen a una llista de valors ètics i a les normes de conducta associades a cadascun d'ells.

Es completen els codis amb un epígraf sobre prevenció i gestió de confictos d'interessos, en el qual s'inclou un apartat específco relatiu a l'eventual oferiment de regals i atencions socials, i es tanca amb la recopilació de les referències normatives relacionades i connexes abans citades com a base dels valors assenyalats.

Descagar el capítol 4 complet.

S'inicia amb una introducció sobre aquesta gestió tan específca, considerada com a conjunt d'accions destinades a dirigir i controlar els riscos propis d'una organització, sent la seva fnalidad la de defnir un marc d'acció per saber què aspectes gestionar i com fer-ho, sobretot tenint en compte que la gestió ha de partir de la cuantifcación d'aquells riscos.

S'estableix després un marc de referència de la gestió del risc, tant normatiu com a organitzatiu, i un model per a aquesta gestió, desenvolupant després el procés corresponent en el qual s'inclou l'abast, context i criteris, l'avaluació del risc i el seu tractament, seguiment i revisió i els corresponent registres i informes.

Es completa amb apartats específcos sobre documentació d'un sistema de gestió de riscos, incloent els catàlegs dels identifcados, els mapes de riscos per a la seva anàlisi i gestió,  elements específcos per a la seva gestió, com les banderes vermelles,alertes i punts crítics de control, així com referencia als corresponents informes, registre de riscos, registre de sinistres i coordinació i intercomunicació de registres.

Finalitza el capítol amb una secció relativa a les bones pràctiques sectorials, situació o «estat de l'art» en matèria d'integritat i ètica públiques i el marc de referència i sectors d'activitat.

Aquest capítol es complementa amb un important conjunt d'annexos que amplien la informació corresponent als seus diferents apartats.

Descarregar el capítol 5 complet.

Tras una introducción sobre la materia y una referencia a los antecedentes de la misma a la hora de confgurar este Sistema de Integridad, fundamentalmente la estructura organizativa derivada de la Orden HFP/1030/2021, de 29 de septiembre, por la que se confgura el sistema de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y algunos modelos de comisiones de ética institucional analizados y utilizados, se hace una propuesta de estructura organizativa para el Sistema de Integridad, en la que se incluye a la propia dirección de la organización, coordinadores de integridad institucional, nuevos o existentes comités de integridad institucional y una nueva Comisión de integridad institucional que se propone crear con carácter interdepartamental y que
vindrà recollida en l'oportuna disposició de caràcter general.

En cadascun d'aquests elements es posa l'accent en la seva posició relativa dins de la estructura i les seves corresponent funcions, i concretament la comissió interdepartamental serà la responsable de vetllar per la coherència en l'aplicació del Sistema d'Integritat de l'AGE, amb la composició que es determini en la corresponent norma de creació, i en la qual podran incorporar-se, al costat de representants de l'AGE, assessors externs, seguint el model de la Comissió Consultiva d'Ètica de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i que està funcionant amb resultats satisfactoris. Addicionalment seria recomanable la constitució d'un Consell assessor com a òrgan col·legiat de naturalesa participativa i caràcter consultiu.

Descarregar el capítol 6 complet.

Es fa esment inicial en aquest capítol a la situació actual de la formació en integritat, defniendo després un marc general de formació, amb els seus àmbit objectiu i subjectiu, així com un marc competencial per al Sistema d'Integritat de l'AGE, passant després a descriure diferents modalitats de formació i tipus de cursos que es podrien utilitzar. 

A continuació, es refere el capítol als mitjans de difusió i comunicació, defniendo també els seus àmbits objectiu i subjectiu, consideracions addicionals específcas en aquesta matèria, aspectes relacionats amb la difusió, i els destinataris i mitjans per a això.

Es completa tot l'anterior amb un apartat sobre bases per al disseny d'un pla de formació en integritat i ètica pública, referit a les diferents eines o elements del sistema.

Descarregar el capítol 7 complet.

S'inicia aquest capítol indicant els antecedents i objecte del protocol, establint després el seu context normatiu i estratègic.

A continuació es detalla l'àmbit i fnalidad del canal intern d'informació sobre infraccions, així com les característiques del sistema intern per a comunicació de informacions, i les directrius de procediment.

El capítol fnaliza amb sengles apartats específcos sobre la prohibició de represàlies i la protecció de dades personals.

Descarregar el capítol 8 complet

Com en anteriors capítols, també s'inclou aquí una introducció amb els antecedents en la matèria, la seva fnalidad, àmbits subjectiu i objectiu en relació amb els elements del sistema, afegint a continuació apartats específcos sobre publicitat i accés a la informació de la bústia i de les consultes, acabant amb el règim de protecció de dades de caràcter personal.

Descarregar el capítol 9 complet.

S'inicia el capítol amb la relació dels elements comuns de la planifcación, seguiment, avaluació i revisió del Sistema en general, amb el suport de la seva estructura organitzativa, passant després a detallar cadascuna d'aquestes fases específcas: la planifcación, que inclou referències al diagnòstic, als objectius estratègics, operatius i indicadors i a la proposta d'actuacions del pla, i després al seguiment, avaluació i revisió dels diferents elements del sistema, en particular els codis de bona administració i de bon govern, la gestió de regs, les activitats i mitjans de formació, els canals interns d'informació i la bústia d'ètica institucional.