Descargar el capítulo 1 completo.

En este primer capítulo se realiza una fundamentación del proceso en el compromiso del IV Plan de Gobierno Abierto en materia de integridad; los planes de medidas antifraude en la gestión de los fondos del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia y el marco común para el Sistema de Integridad de la AGE que se puede también deducir e integrar en la Estrategia Nacional Antifraude, explicando además cuál fue el proceso de constitución del grupo de trabajo.

A falta de antecedentes en la AGE sobre la materia, se alude también en este capítulo al marco internacional de referencia, fundamentalmente la Convención de Naciones Unidas contra la Corrupción; los Objetivos de Desarrollo Sostenible y la Agenda 2030 de Naciones Unidas; la recomendación del Consejo de la OCDE sobre integridad pública de 2017; la Carta iberoamericana de ética e integridad en la función pública; las recomendaciones de la quinta ronda de evaluación del Grupo de Estados contra la
Corrupción del Consejo de Europa y las recomendaciones de los informes sobre Estado de Derecho de la Unión Europea.

A continuación se detallan el objeto, principios y ámbito de aplicación, así como los procesos, instrumentos y órganos del Sistema de Integridad de la AGE que se pretende, y se complementa el capítulo con un completo cuadro ilustrativo de los elementos  o herramientas del Sistema de Integridad, señalando en cada uno de tales elementos sus ámbitos objetivo y subjetivo, las consideraciones adicionales que merecen ser más destacadas y el resumen de la evaluación, seguimiento y control correspondientes,
añadiendo después una breve referencia a los órganos que han de participar en el desarrollo de todo el conjunto.

Descarregar el capítol 2 complet.

Mereix consideració específca la inclusió de dos codis, un de bona administració, dirigit a empleades i empleats públics, i un altre de bon govern, dirigit a alts càrrecs.

Després de l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola, diverses normes han conformat progressivament els principis ètics i de conducta que disciplinen l'exercici de les funcions dels membres del Govern, alts càrrecs i empleades i empleats públics de l'AGE i del sector públic institucional estatal. L'obligat compliment d'estes previsions normatives ha cimentat els pilars de la infraestructura ètica de el Govern i de l'AGE, i ha contribuït a promoure comportaments orientats a la satisfacció dels interessos generals.

Però el reforç de la confanza ciutadana en les institucions no se sustenta únicament en el compliment de les previsions de l'ordenament jurídic, sinó que requerix assegurar que el comportament de les persones dedicades al servici públic respon als més alts estàndards ètics. 

En fer explícits els models de comportament als quals ha d'aspirar el conjunt dels servidors públics i alts càrrecs es propicia la refexión individual i el diàleg col·lectiu entorn de/entorn dels valors que sustenten la missió de servici públic.

Els codis no tenen per si mateixos caràcter normatiu, i es distingixen netament de el règim disciplinari, que opera com un estímul negatiu articulat entorn de/entorn de la sanció.

Els codis ètics que s'inclouen en el Sistema d'Integritat de l'AGE aspiren per tant a sintetitzar els valors que emanen de l'ordenament jurídic i a articular un conjunt de pautes de conducta que puguen servir de referent en l'acompliment de les funcions públiques.

S'integren en ell un conjunt de bones pràctiques dirigides al conjunt de membres del Govern, personal alt càrrec i empleades i empleats públics, de manera que conformen un marc ètic coherent i exigent assumit amb caràcter voluntari. 

Peça essencial d'un sistema d'integritat pública, l'elaboració d'estos codis respon felmente a les línies directrius de l'OCDE i a les recomanacions de el Consell d'Europa, i es troba en línia amb les experiències desenvolupades en altres països del nostre entorn.

En la seua elaboració han participat persones de diferents perfles professionals dins dels corresponents grups de treball, la qual cosa ha permès refejar una pluralitat enriquidora de perspectives.

Els codis seran objecte de la més àmplia difusió i aniran acompanyats de les accions de seguiment necessàries per a assegurar la seua permanent actualització i segur afanzamiento.

Després de la introducció corresponent es delimita el seu àmbit d'aplicació i condicions, passant de seguida a detallar els valors ètics que s'arrepleguen com a orientació i guia en l'exercici de les seues activitats professionals, i que s'han anat extraient de l'ordenament jurídic d'aplicació i referències normatives relacionades, que en últim terme es reconduïxen a una llista de valors ètics i a les normes de conducta associades a cadascun d'ells.

Es completen els codis amb un epígraf sobre prevenció i gestió de confictos d'interessos, en el qual s'inclou un apartat específco relatiu a l'eventual oferiment de regals i atencions socials, i es tanca amb la recopilació de les referències normatives relacionades i connexes abans citades com a base dels valors assenyalats.

Descarregar el capítol 3 complet.

Mereix consideració específca la inclusió de dos codis, un de bona administració, dirigit a empleades i empleats públics, i un altre de bon govern, dirigit a alts càrrecs.

Després de l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola, diverses normes han conformat progressivament els principis ètics i de conducta que disciplinen l'exercici de les funcions dels membres del Govern, alts càrrecs i empleades i  empleats públics de l'AGE i del sector públic institucional estatal. L'obligat compliment d'estes previsions normatives ha cimentat els pilars de la infraestructura ètica de el Govern i de l'AGE, i ha contribuït a promoure comportaments orientats a la satisfacció dels interessos generals.

Però el reforç de la confanza ciutadana en les institucions no se sustenta únicament en el compliment de les previsions de l'ordenament jurídic, sinó que requerix assegurar que el comportament de les persones dedicades al servici públic respon als més alts estàndards ètics. 

En fer explícits els models de comportament als quals ha d'aspirar el conjunt dels servidors públics i alts càrrecs es propicia la refexión individual i el diàleg col·lectiu entorn de/entorn dels valors que sustenten la missió de servici públic.

Els codis no tenen per si mateixos caràcter normatiu, i es distingixen netament de el règim disciplinari, que opera com un estímul negatiu articulat entorn de/entorn de la sanció.

Els codis ètics que s'inclouen en el Sistema d'Integritat de l'AGE aspiren per tant a sintetitzar els valors que emanen de l'ordenament jurídic i a articular un conjunt de pautes de conducta que puguen servir de referent en l'acompliment de les funcions públiques.

S'integren en ell un conjunt de bones pràctiques dirigides al conjunt de membres del Govern, personal alt càrrec i empleades i empleats públics, de manera que conformen un marc ètic coherent i exigent assumit amb caràcter voluntari. 

Peça essencial d'un sistema d'integritat pública, l'elaboració d'estos codis respon felmente a les línies directrius de l'OCDE i a les recomanacions de el Consell d'Europa, i es troba en línia amb les experiències desenvolupades en altres països del nostre entorn.

En la seua elaboració han participat persones de diferents perfles professionals dins dels corresponents grups de treball, la qual cosa ha permès refejar una pluralitat enriquidora de perspectives.

Els codis seran objecte de la més àmplia difusió i aniran acompanyats de les accions de seguiment necessàries per a assegurar la seua permanent actualització i segur afanzamiento.

Després de la introducció corresponent es delimita el seu àmbit d'aplicació i condicions, passant de seguida a detallar els valors ètics que s'arrepleguen com a orientació i guia en l'exercici de les seues activitats professionals, i que s'han anat extraient de l'ordenament jurídic d'aplicació i referències normatives relacionades, que en últim terme es reconduïxen a una llista de valors ètics i a les normes de conducta associades a cadascun d'ells.

Es completen els codis amb un epígraf sobre prevenció i gestió de confictos d'interessos, en el qual s'inclou un apartat específco relatiu a l'eventual oferiment de regals i atencions socials, i es tanca amb la recopilació de les referències normatives relacionades i connexes abans citades com a base dels valors assenyalats.

Descagar el capítulo 4 completo.

Se inicia con una introducción sobre esta gestión tan específca, considerada como conjunto de acciones destinadas a dirigir y controlar los riesgos propios de una organización, siendo su fnalidad la de defnir un marco de acción para saber qué aspectos gestionar y cómo hacerlo, sobre todo teniendo en cuenta que la gestión debe partir de la cuantifcación de aquellos riesgos.

Se establece después un marco de referencia de la gestión del riesgo, tanto normativo como organizativo, y un modelo para dicha gestión, desarrollando después el proceso correspondiente en el que se incluye el alcance, contexto y criterios, la evaluación del riesgo y su tratamiento, seguimiento y revisión y los correspondiente registros e informes.

Se completa con apartados específcos sobre documentación de un sistema de gestión de riesgos, incluyendo los catálogos de los identifcados, los mapas de riesgos para su análisis y gestión,  elementos específcos para su gestión, como las banderas rojas,alertas y puntos críticos de control, así como referencia a los correspondientes informes, registro de riesgos, registro de siniestros y coordinación e intercomunicación de registros.

Finaliza el capítulo con una sección relativa a buenas prácticas sectoriales, situación o «estado del arte» en materia de integridad y ética públicas y el marco de referencia y sectores de actividad.

Este capítulo se complementa con un importante conjunto de anexos que amplían la información correspondiente a sus diferentes apartados.

Descargar el capítulo 5 completo.

Tras una introducción sobre la materia y una referencia a los antecedentes de la misma a la hora de confgurar este Sistema de Integridad, fundamentalmente la estructura organizativa derivada de la Orden HFP/1030/2021, de 29 de septiembre, por la que se confgura el sistema de gestión del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y algunos modelos de comisiones de ética institucional analizados y utilizados, se hace una propuesta de estructura organizativa para el Sistema de Integridad, en la que se incluye a la propia dirección de la organización, coordinadores de integridad institucional, nuevos o existentes comités de integridad institucional y una nueva Comisión de integridad institucional que se propone crear con carácter interdepartamental y que
vendrá recogida en la oportuna disposición de carácter general.

En cada uno de estos elementos se hace hincapié en su posición relativa dentro de la estructura y sus correspondiente funciones, y concretamente la comisión interdepartamental será la responsable de velar por la coherencia en la aplicación del Sistema de Integridad de la AGE, con la composición que se determine en la correspondiente norma de creación, y en la que podrán incorporarse, junto a representantes de la AGE, asesores externos, siguiendo el modelo de la Comisión Consultiva de Ética de la Agencia Estatal de la Administración Tributaria y que está funcionando con resultados satisfactorios. Adicionalmente sería recomendable la constitución de un Consejo asesor como órgano colegiado de naturaleza participativa y carácter consultivo.

Accedisca al capítol 6 complet.

Es fa menció inicial en este capítol a la situació actual de la formació en integritat, defniendo després un marc general de formació, amb els seus àmbit objectiu i subjectiu, així com un marc competencial per al Sistema d'Integritat de l'AGE, passant després a descriure diferents modalitats de formació i tipus de cursos que es podrien utilitzar. 

A continuació, es refere el capítol als mitjans de difusió i comunicació, defniendo també els seus àmbits objectiu i subjectiu, consideracions addicionals específcas en esta matèria, aspectes relacionats amb la difusió, i els destinataris i mitjans per a açò.

Es completa tot l'anterior amb un apartat sobre bases per al disseny d'un pla de formació en integritat i ètica pública, referit a les diferents ferramentes o elements del sistema.

Accedisca al capítol 7 complet.

S'inicia este capítol indicant els antecedents i objecte del protocol, establint després el seu context normatiu i estratègic.

A continuació es detalla l'àmbit i fnalidad del canal intern d'informació sobre infraccions, així com les característiques del sistema intern per a comunicació de informacions, i les directrius de procediment.

El capítol fnaliza amb sengles apartats específcos sobre la prohibició de represàlies i la protecció de dades personals.

Descarregar el capítol 8 complet

Com en anteriors capítols, també s'inclou ací una introducció amb els antecedents en la matèria, la seua fnalidad, àmbits subjectiu i objectiu en relació amb els elements del sistema, afegint a continuació apartats específcos sobre publicitat i accés a la informació de la bústia i de les consultes, acabant amb el règim de protecció de dades de caràcter personal.

Descarregar el capítol 9 complet.

S'inicia el capítol amb la relació dels elements comuns de la planifcación, seguiment, avaluació i revisió del Sistema en general, amb el suport de la seua estructura organitzativa, passant després a detallar cadascuna d'eixes fases específcas: la planifcación, que inclou referències al diagnòstic, als objectius estratègics, operatius i indicadors i a la proposta d'actuacions del pla, i després al seguiment, avaluació i revisió dels diferents elements del sistema, en particular els codis de bona administració i de bon govern, la gestió de regs, les activitats i mitjans de formació, els canals interns d'informació i la bústia d'ètica institucional.