Descarregar el capítol 1 complet.

En este primer capítol s'explica el compromís de l'IV Pla de Govern Obert en temes d'integritat. També es detallen els plans antifrau per a gestionar els fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i es presenta el marc comú per al Sistema d'Integritat de l'Administració General de l'Estat (SIAGE). A més, es descriu com es va formar el grup de treball encarregat d'estes tasques i com estos elements s'integren en l'Estratègia Nacional Antifrau.

Com a marc internacional de referència es tenen en compte: 

• La Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció.
• Els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030 de Nacions Unides.
• Les recomanacions del Consell de l'OCDE sobre integritat pública de 2017.
• La Carta Iberoamericana d'Ètica i Integritat en la Funció Pública.
• Les recomanacions del Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa.
• Els Informes sobre l'Estat de Dret de la Unió Europea.

El capítol descriu el propòsit, els principis i l'àmbit d'aplicació del SIAGE. També explica els processos, ferramentes i organismes del sistema. Inclou un quadre que il·lustra els elements del Sistema d'Integritat, indicant els seus àmbits objectiu i subjectiu, consideracions addicionals i un resum de l'avaluació, seguiment i control. 

Finalitza amb una menció als organismes que participaran en el desenvolupament del sistema.

Descarregar el capítol 2 complet (Codi de bona administració).

Descarregar el capítol  3 complet (Codi de bon govern).

Es proposa incloure dos codis: un de bona administració per al personal del sector públic i un altre de bon govern per al personal que té la condició d'alt càrrec.

Des que va entrar en vigor la Constitució Espanyola, s'han establit normes que definixen els principis ètics i de conducta per als membres del Govern, alts càrrecs i personal del sector públic. Estes normes han creat una base ètica sòlida promovent comportaments que busquen l'interés general.

La confiança de la ciutadania en les institucions no solament depèn del compliment de les lleis, sinó també que les persones del sector públic actuen de forma honesta i responsable.

En definir clarament els models de comportament esperats es fomenta la reflexió i el diàleg sobre els valors del servici públic.

Els codis ètics no són lleis i es diferencien del règim disciplinari, que es basa en sancions.

Estos codis en el Sistema d'Integritat de l'AGE busquen resumir els valors legals i oferir pautes de conducta per a l'acompliment de funcions públiques.

Es tracta d'un marc ètic coherent i exigent, assumit voluntàriament per membres del Govern, alts càrrecs i les persones del sector públic.

L'elaboració d'estos codis de bones pràctiques seguix les directrius de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i les recomanacions del Consell d'Europa i s'alinea amb experiències d'altres països.

Persones de diferents perfils professionals han participat en la seua creació, aportant diverses perspectives.

Els codis es difondran àmpliament i s'actualitzaran regularment per a assegurar la seua efectivitat.

Després de la introducció, es definix el seu àmbit d'aplicació i condicions i es detallen els valors ètics i normes de conducta.

S'inclou un apartat sobre prevenció i gestió de conflictes d'interessos, prestant especial atenció als possibles oferiments de regals i atencions socials. Es tanca amb una referència a les normes relacionades.

Descagar el capítol 4 complet.

Este capítol comença amb una introducció sobre la gestió de riscos, que són les accions per a dirigir i controlar els riscos d'una organització. El seu objectiu és definir com gestionar estos riscos i quins aspectes considerar, basant-se en la seua quantificació.

A continuació, es mostra un model de gestió del risc. Este model inclou l'abast, context i criteris, l'avaluació del risc, el seu tractament, seguiment i revisió i els registres i informes corresponents.

S'inclouen apartats específics sobre la documentació d'un sistema de gestió de riscos, com els catàlegs de riscos identificats, els mapes de riscos per a la seua anàlisi i gestió, i elements concrets per a la seua gestió, com les banderes roges, alertes i punts crítics de control. També s'esmenten els informes, registres de riscos, registres de sinistres i la coordinació i intercomunicació de registres.

El capítol finalitza amb una secció sobre bones pràctiques sectorials, la situació actual en matèria d'integritat i ètica públiques, i el marc de referència i sectors d'activitat.

Este capítol es complementa amb annexos que amplien la informació dels seus diferents apartats.

Descarregar el capítol 5 complet.

Després d'una introducció sobre el tema i els seus antecedents, es proposa una estructura organitzativa per al Sistema d'Integritat. Esta estructura es basa en l'Orde HFP/1030/2021, que establix el Sistema de Gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i en models de comissions d'ètica institucional.

La proposta inclou:

• La direcció de l'organització.
• Coordinadors d'integritat institucional.
• Comités d'integritat institucional.
• Una nova Comissió d'Integritat Institucional interdepartamental.

La Comissió d'Integritat Institucional interdepartamental serà responsable d'assegurar la coherència en l'aplicació del Sistema d'Integritat de l'Administració General de l'Estat (SIAGE). La seua composició es definirà en la norma de creació i inclourà representants de l'AGE i assessors externs. Es prendrà com a exemple, pels seus bons resultats, la Comissió Consultiva d'Ètica de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària.

A més, es recomana crear un Consell Assessor com a òrgan col·legiat, participatiu i consultiu.

Descarregar el capítol 6 complet.

Este capítol comença amb una menció a la situació actual de la formació en integritat.

A continuació, es definix un marc general com a guia bàsica per a la formació, amb els seus objectius i a qui va dirigit, així com un marc de competències per al Sistema d'Integritat de l'Administració General de l'Estat (SIAGE). També es descriuen diferents tipus de formació i cursos que es podrien oferir.

Després, el capítol se centra en els mitjans de difusió i comunicació, definix els seus objectius i a qui van dirigits, així com consideracions específiques sobre la difusió i els destinataris.

Per a finalitzar, s'inclou un apartat sobre les bases per a dissenyar un pla de formació en integritat i ètica pública, i fa referència a les diferents ferramentes o elements del sistema.

Descarregar el capítol 7 complet.

Este capítol comença amb una explicació dels antecedents i el propòsit del protocol per a establir el seu context normatiu i estratègic.

A continuació, es definix l'ús i les característiques del canal intern per a informar sobre infraccions i les regles del procediment a seguir en estos casos.

El capítol finalitza amb apartats específics sobre la prohibició de represàlies i la protecció de dades personals.

Descarregar el capítol 8 complet

Igual que en els capítols anteriors, s'inclou una introducció sobre els antecedents del tema, el seu propòsit i els àmbits subjectiu i objectiu relacionats amb els elements del sistema.

A més, s'afigen seccions específiques sobre la publicitat i l'accés a la informació de la bústia i de les consultes.

Finalitza amb el règim de protecció de dades personals.

Descarregar el capítol 9 complet.

Este capítol comença amb una descripció dels elements comuns de la planificació, seguiment, avaluació i revisió del Sistema d'Integritat. A continuació, amb base en la seua estructura organitzativa es detallen les següents fases:

Planificació: Inclou el diagnòstic, els objectius estratègics i operatius, els indicadors i la proposta d'accions del pla.

Seguiment, avaluació i revisió: Es revisen els diferents elements del sistema, com els codis de bona administració i bon govern, la gestió de riscos, les activitats i mitjans de formació, els canals interns d'informació i la bústia d'ètica institucional.