A continuació es dóna publicitat de les aportacions rebudes per a l'III Pla de Govern Obert.

Estan ordenades per ordre ascendent de recepció de les aportacions.

• (25-07-2016) Se recomienda valorar la necesidad y proporcionalidad de exigir que en todas las convocatorias de empleo público se publiquen las retribuciones anuales brutas del puesto a cubrir tanto en plaza de funcionario como de laboral. Esto incrementaría la transparencia del empleo de los recursos públicos, sin coste adicional para la administración. A la vez favorece la competencia y la eficiencia en la asignación de un recurso público tan importante como el personal al señalizar dónde el mismo es más valorado retributivamente. Finalmente, reduce la carga administrativa de los ciudadanos, empleados públicos o interesados en serlo, para conseguir dicha información de significativo interés para optar al puesto convocado.
• (15-09-2016) Mejorar el artículo de transparencia referente a los convenios, para, siguiendo las mejores prácticas de La Casa Real y otras instituciones, publicar íntegros los convenios en la página web, en particular los de representación jurídica del sector público o de las empresas públicas.

• Inclusió d'un pla de protecció per als alertadores (whisthleblower) en l'àmbit de les administracions públiques seguint les directrius del Dictamen 1/2006 sobre l'aplicació de les normes de la UE relatives a la protecció de dades a programes interns de denúncia d'irregularitats en els camps de la comptabilitat, controls comptables interns, assumptes d'auditoria, lluita contra el suborn, delictes bancaris i financers Pla de desclassificació i publicació de secrets oficials com a Regne Unit, els Estats Units o Suècia.

• OPEN GOVERNMENT PARTENARIAT (OGP) APORTACIONS AL III PLA DE GOVERN OBERT D'ESPANYA APORTACIONS PUBLICITAT ACTIVA. L'enfortiment de la publicitat activa és necessari per a lluitar contra la corrupció i satisfer les prioritats dels ciutadans.
  ​Als exemples inclosos en l'Informe d'Avanç 2014-2015 (pàgina núm. 15 –Registre Mercantil; informació sobre el procés de contractació pública i els canvis posteriors; agendes de treball i reunions dels càrrecs públics-); proposo detallar específicament els següents com a prioritats en l'estratègia d'obertura per a la seva inclusió en l'III Pla d'Acció de Govern Obert d'Espanya:

a) Respecte a les matèries més sensibles a la corrupció (contractació pública, urbanisme, subvencions, ocupació pública, pressupost i comptes, medi ambient, finançament de partits polítics, publicitat institucional, etc.), publicació de les actes dels òrgans col·legiats; els informes (preceptius o facultatius) emesos pels serveis jurídics, tècnics o d'intervenció econòmica (autorització, gestió i justificació de la despesa pública); i els actes i acords adoptats en aquests expedients d'aprovació, modificació, adjudicació, resolució i reintegrament.

b) Llestes d'espera anonimizadas amb codis numèrics existents per a l'accés als serveis públics: sanitat (proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques), habitatge (accés a habitatges de protecció social en règim de lloguer o compravenda), etc.

c) La convocatòria i adjudicació de places en centres escolars públics i concertats.

d) Publicación en el Portal de Transparencia de las resoluciones judiciales (sobre todo, sentencias) que afecten a la entidad pública y que tengan un interés general por afectar a un colectivo o conjunto de ciudadanos.

e) Publicación en el Portal de Transparencia de la información que se solicita con más frecuencia: resoluciones de inadmisión, estimación o desestimación dictadas en relación con las solicitudes de acceso a la información solicitadas por los ciudadanos.

f) Creació d'un Registre de Sol·licituds d'Accés a la Informació Pública en el qual s'hauran d'inscriure les sol·licituds que presentin tant els ciutadans com els interessats en el corresponent procediment administratiu, així com les corresponents respostes. És necessari per a saber si l'Administració contesta o no a les sol·licituds, quant temps triga a contestar i en quin sentit es contesta admetent, denegació o estimant les sol·licituds.

• APORTACIONS PUBLICITAT PASSIVA.
  A pesar que la transparència dels poders públics és essencial en un Estat Social i Democràtic de Dret, la nova Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (d'ara endavant, LTAIP), així com les noves Lleis autonòmiques i ordenances locals que s'estan aprovat resulten insuficients per les següents raons, per la qual cosa és necessari que l'III Pla d'Acció de Govern Obert inclogui mesures per a esmenar aquestes greus manques:

1) El derecho de acceso a la información pública sigue sin ser reconocido como un derecho fundamental. Si no se opta por modificar la Constitución Española para contemplar expresamente el derecho de acceso a la información pública como un derecho fundamental autónomo, se puede entender comprendido, a mi juicio, en el derecho a participar en los asuntos públicos directamente (artículo 23.1) y en el derecho a la libertad de expresión y a recibir información (artículo 20.1.a) y d).
El derecho de acceso a la información pública es inherente al derecho fundamental a la participación de todos los ciudadanos en los asuntos públicos, y no sólo ampara de forma exclusiva y excluyente a los representantes políticos libremente elegidos.
El Tribunal Europeu de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans consideren que el dret d'accés a la informació pública es troba comprès dins del dret fonamental a la llibertat d'expressió.
La consideración del derecho de acceso a la información pública como un derecho fundamental es muy importante para ponderarse en condiciones de igualdad con el derecho fundamental a la protección de datos de carácter personal. Además, ello significa que podría invocarse directamente ante los Tribunales de Justicia a través de un procedimiento sumario y preferente y, en su caso, posterior recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional.
Con ser ello relevante, no lo es menos agilizar al máximo la rapidez de los mecanismos de tutela y garantía para que su ejercicio sea real y efectivo. Los instrumentos de protección del derecho son la clave. Por muy fundamental que se declare, si el ciudadano carece de medios rápidos y ágiles para obligar a la entidad a que facilite la información solicitada, se habrá adelantado muy poco.
Resulta sorprendente que, a estas alturas de siglo, en nuestro sistema democrático el derecho de petición sea considerado como un derecho fundamental y, por el contrario, no lo sea el derecho de acceso a la información pública. Las presiones de los grupos nacionalistas para no perder la competencia de aprobar una ley autonómica en materia de transparencia también ha jugado en contra de reconocer el derecho de acceso a la información como un derecho fundamental. Han primado los intereses competenciales de las instituciones autonómicas sobre los derechos de los ciudadanos, que se enfrentan a sistemas de transparencia diferentes según la Comunidad Autónoma.
Si el dret d'accés a la informació pública s'hagués considerat com un dret fonamental s'hagués hagut de regular mitjançant Llei orgànica -la competència del qual és exclusiva de l'Estat-, com així ha succeït en matèria de protecció de dades de caràcter personal, on no existeixen lleis autonòmiques. En matèria de transparència i accés a la informació pública ja tenim 11 lleis autonòmiques no exactament coincidents.

2) És necessari incloure com a prioritat en l'III Pla d'Acció de Govern Obert la ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre accés als documents públics de 2009.

3) Els límits o excepcions a l'exercici del dret d'accés continuen sent molt nombrosos, amplis i ambigus. Algunes lleis autonòmiques han delimitat algunes causes d'inadmissió com el concepte de reelaboració, informació auxiliar o de suport i sol·licituds abusives.
La descripción de los límites o excepciones es demasiado vaga e indeterminada. La generalidad de los supuestos que pueden verse afectados son tan amplios, que el derecho de acceso puede quedar vacío de contenido. En mi opinión, de poco sirve reconocer el derecho de acceso a la información pública con tantos límites. Resulta difícil pensar en alguna solicitud que, de un modo u otro, no pueda verse afectada por estas limitaciones tan amplias.
Alguns dels criteris interpretatius fixats pel Consell de Transparència i Bon Govern han estat, al meu entendre, excessivament restrictius amb el dret d'accés a la informació.

4) No están sujetas a la Ley estatal de Transparencia las entidades privadas que prestan servicios de interés general o concesionarios de servicios públicos (luz, agua, gas, telefonía, hospitales, residuos, etc.).
Al meu entendre, sense perjudici de l'obligació d'informar de l'Administració o organisme corresponent, en trobar-nos davant la prestació d'un servei públic d'interès general per a tots els ciutadans, els concessionaris i les entitats privades que els presten -que poden a més gaudir de fons públics, avantatges fiscals o drets especials- han de quedar subjectes a la Llei estatal de transparència, complint amb les mateixes obligacions de publicitat activa i passiva que tenen les Administracions públiques respecte al servei públic que gestionen.
Por ejemplo, en relación con la polémica suscitada en torno a las ventajas e inconvenientes de la gestión pública o privada de la sanidad, no parece razonable que, siendo en todo caso un servicio de titularidad pública, los ciudadanos no tengan derecho a acceder a la información sobre los gastos de un determinado hospital por el mero hecho de que dicho centro sanitario se encuentre gestionado por una entidad privada. En este caso tampoco estaría sujeto el hospital de gestión privada al cumplimiento de las obligaciones de información activa recogidas en la LTAIP.
L'interès general del servei i la titularitat pública del mateix justifiquen el compliment de les obligacions d'informació passiva i activa previstes en la llei estatal de transparència amb independència de la naturalesa privada de l'entitat que presta o gestiona el servei públic.

5) El silenci administratiu és negatiu, per la qual cosa la majoria de les sol·licituds d'informació compromesa segueixen sense contestar-se.
Los plazos de resolución de las solicitudes de información deben ser cortos, de manera que la información se facilite lo antes posible. El inicio del plazo debe arrancar en el momento en que la solicitud se registra en la Administración, no en el órgano competente para resolverla, como así dispone la Ley catalana de transparencia. De lo contrario, la existencia de descoordinación administrativa juega a favor de la propia Administración, ya que el plazo de resolución ni siquiera se inicia, en claro perjuicio del ciudadano. En cambio, si dicho plazo comienza desde que la solicitud entra en la Administración, ya se encargarán los funcionarios de enviarle rápidamente la solicitud al órgano competente porque el plazo para resolver ya habrá empezado a contar. En el acuse de recibo se debe indicar la identificación de la autoridad o funcionario responsable de la tramitación de la solicitud de información.
La Llei estatal de transparència ha decidit reconèixer el silenci negatiu amb caràcter de legislació bàsica. La falta de resolució en termini s'entendrà com a desestimació de la sol·licitud en totes les entitats públiques estatals, autonòmiques i locals. El silenci negatiu consagra la sistemàtica i reprotxable falta de resposta a les sol·licituds d'informació. Les autoritats i empleats públics no tenen gens d'interès a contestar.
El silencio positivo, aunque no garantiza la inmediata disponibilidad de la información, contribuiría al menos a reducir el generalizado incumplimiento de la obligación de contestar. Si el silencio es positivo, la Administración ya no podría denegar expresamente la solicitud de información por impedirlo el artículo 43.4.a) de la LRJPAC. Sólo podría declararlo lesivo para el interés público e impugnarlo ante la jurisdicción contencioso-administrativa. El ciudadano podría interponer un recurso contencioso-administrativo al amparo del artículo 29.2 de la LRJCA, planteando una pretensión de condena a facilitar el documento o la información pedida, con la posibilidad de solicitar como medida cautelar la entrega de la misma.
Si el derecho a la información ya se ha adquirido por silencio positivo, la medida cautelar de ejecución de un acto firme y de entrega inmediata es mucho más fácil de adoptar, salvo que concurra alguna manifiesta prohibición o excepción al derecho de acceso que pudiera apreciar el Juzgado o Tribunal.
Per contra, algunes lleis autonòmiques han optat pel silenci positiu (Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra). El conflicte jurídic està servit. La nova LTAIP s'aplica de manera supletòria en totes les matèries que tinguin una normativa específica reguladora del dret d'accés a la informació -urbanisme, medi ambient, serveis socials, sanitat, educació, etc.); pel que aquesta dispersió normativa afecta negativament al dret d'accés a la informació pública.

6) Els òrgans de control creats manquen de mitjans per a obligar de l'Administració a lliurar la informació i es triga massa temps a accedir a la mateixa.
En España, existe una entidad encargada de resolver las reclamaciones en vía administrativa -el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno para el ámbito de la Administración General del Estado y los múltiples Consejos Autonómicos que ya están funcionando en Murcia, Valencia, Cataluña, etc, o Comisionado de Transparencia en Canarias-, cuya falta de resolución expresa se debe entender como desestimatoria de la reclamación.
Aquests òrgans de control ja han començat a funcionar i els principals problemes que s'han detectat són els següents:
- La falta de mitjans d'execució forçosa per a aconseguir que l'Administració afectada compleixi de manera real i efectiva les resolucions estimatòries de la reclamació presentada pels ciutadans i faciliti la informació sol·licitada. L'òrgan de control dóna la raó al ciutadà i aquest no recorre la resolució. Passats uns mesos, el ciutadà comprova que l'Administració no compleix aquesta resolució, i l'òrgan de control es troba que no pot sancionar a l'Administració ni executar forçosament la seva resolució mitjançant multes coercitives perquè l'Administració lliuri la informació al ciutadà.
- El tiempo transcurrido desde que la solicitud de acceso a la información se presenta por el ciudadano y la Administración la contesta (un mes ampliable por otro mes), más el tiempo que pasa para obtener una resolución del órgano de control (una media de tres meses), provoca una espera media de unos 6 meses para acceder a la información. En muchos casos, el interés o utilidad de la información ya ha desaparecido. Si encima la Administración no cumple voluntariamente la resolución del órgano de control, el ciudadano se queda sin poder acceder a la información.

7) L'incompliment de les lleis de transparència no té cap conseqüència sancionadora real i efectiva. La competència per a iniciar i resoldre el procediment administratiu per a sancionar les infraccions comeses pels incompliments de la llei estatal de transparència en matèria de publicitat activa i passiva s'atribueix a la pròpia Administració responsable del seu incompliment, per la qual cosa no s'apliquen aquestes infraccions. La competència per a iniciar i resoldre els procediments sancionadors hauria d'atribuir-se al Consell de Transparència i Bon Govern i a les institucions anàlogues autonòmiques.

8) La nova Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que entrarà en vigor a l'octubre de 2016, conté una definició d'expedient administratiu que, al meu judici, és inconstitucional.
Si l'Administració elimina de l'expedient administratiu informació auxiliar o de suport, que, encara que continguda en aplicacions, notes o resums, pot ser important, així com les comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives i els judicis de valor emesos per les Administracions Públiques, que també pot llançar llum o servir per a buidar l'arbitrarietat de l'Administració, sembla obvi que es dificulta més enllà del raonable els següents drets:
a) El dret constitucional de defensa dels interessats en els procediments administratius.
b) El posterior control de la Administración por parte de los Tribunales de Justicia.
c) La exigencia de responsabilidad a las autoridades y funcionarios públicos.
d) El dret d'accés a la informació pública per part dels ciutadans.
Al tiempo que se aprueba una Ley estatal de Transparencia y numerosas autonómicas, se promulga una Ley de Procedimiento Administrativo que permite eliminar o sustraer documentos del expediente. Sorprendentemente, el expediente administrativo es ahora más opaco que con anterioridad a dichas leyes. Avanzamos o retrocedemos?

9) Por último, y en mi opinión, lo más fundamental, es que sigue sin adoptarse medidas para mejorar la protección jurisdiccional del derecho de acceso a la información.
En la pàgina núm. 38 de l'Informe d'Avanç 2014-2015 redactat pel Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'Open Government Partenariat (OGP), s'exposa com a exemple de compromís fort amb la rendició de comptes: “La millora de l'accés a la justícia, fent que els mecanismes de justícia siguin més barats, ràpids o fàcils d'usar”.
Doncs bé, a Espanya, en l'actualitat, i malgrat comptar amb una Llei estatal de transparència i 11 autonòmiques, quan no es facilita la informació sol·licitada pel ciutadà o s'incompleixen les obligacions de publicitat activa en la pàgina web, la via judicial és inassumible en termes de costos econòmics i temporals: es triga una mitjana de 2 anys per a obtenir una sentència ferma que condemni a l'Administració a donar la informació; cal pagar taxes judicials (les persones jurídiques), els honoraris d'advocat i procurador i assumir el risc d'una possible condemna a costes si es perd el plet. Són molt pocs els ciutadans que acudeixen als Tribunals de Justícia.
És difícil ser optimista quan s'aprova una nova norma i no s'atribueixen les armes necessàries per a assegurar la seva aplicació i evitar el seu incompliment. Les 11 lleis autonòmiques sobre transparència res han contemplat en aquest sentit perquè la competència és exclusiva de l'Estat.
La jurisdicción contencioso-administrativa, tal y como está configurada en la actualidad, no cumple con las exigencias impuestas por el Convenio del Consejo de Europa sobre el acceso a los documentos públicos de 2009 – todavía no ratificado por España-, en el sentido de asegurar al ciudadano la existencia de un procedimiento de apelación rápido y económico frente a la negativa a facilitar información por parte de una entidad pública.
En mi opinión, el derecho de acceso a la información pública, como derecho fundamental que considero que es, debería tutelarse por un procedimiento especial, sumario y oral.
En cualquier caso, lo necesario es configurar un nuevo procedimiento para proteger el derecho de acceso a la información pública de forma rápida y eficaz. Como propuesta de futuro, el procedimiento podría iniciarse mediante una simple solicitud, para la que pueden emplearse impresos o formularios, dirigida al Juzgado de lo Contencioso-Administrativo donde tenga su sede el órgano o entidad pública a quien se ha solicitado la información, sin necesidad de intervención de procurador y abogado, sin pagar tasas judiciales, y sin imposición de costas salvo que se aprecie temeridad o mala fe.
A aquesta sol·licitud s'hauria d'acompanyar una còpia de la sol·licitud d'informació sol·licitada o una descripció de l'obligació d'informació activa que està sent incomplida. Si l'entitat pública no compareix o no s'oposa, el Jutjat ordenaria el lliurament immediat de la informació al sol·licitant o la publicació activa en la pàgina web de la informació omesa, tret que es desprengui l'existència d'alguna limitació legal que l'impedeixi. Si l'entitat pública es persona i oposa a la sol·licitud, l'assumpte es resoldria definitivament mitjançant el procediment abreujat.

• Resulta necesario incorporar como objetivo al Plan de Gobierno Abierto (en el marco de la estrategia de open data, pero también desde una óptica de transparencia) la apertura más plena posible de los datos del Registro Mercantil y del Catastro.

• Sería positivo completar el objetivo incluido en el II Plan respecto al acceso a los archivos históricos con un nuevo objetivo relativo a los archivos intermedios y centrales de las Administraciones Públicas españolas, orientado a su digitalización y a garantizar la puesta a disposición de la ciudadanía de dichos archivos, de la manera más fácil y completa posible (incluyendo la vía telemática), tanto a través del ejercicio del derecho de acceso como a través de la publicidad activa. Del mismo modo, la información sobre los presupuestos públicos y su ejecución deberían publicarse en formatos abiertos y reutilizables, que permitan su análisis automatizado de acuerdo con los estándares más avanzados en materia de open data.

• Simplificando lo que se puede entender por gobierno abierto, podemos convenir que se trata de ofrecer datos a la ciudadanía para que esta, a través de ellos, pueda desarrollar determinadas aptitudes y actitudes encaminadas a fortalecer los mecanismos de decisión y control y en suma, desarrollar una democracia de mayor calidad. Se trata por tanto de una visión "datocéntrica", donde a través del mismo se puede tener conocimiento, por poner algunos ejemplos, de la situación de un determinado sector (análisis ex-ante), de las consecuencias de una determinada normativa (análisis ex-post) o de la publicación de determinados datos de actividad para que a partir de los mismos se puedan crear determinados servicios (sector infomediario).
  Les AAPP han de tenir molt present que una ciutadania cada vegada més informada i activa tendeix a comparar els cada vegada més ubics i omniscients serveis del sector privat amb els quals aquesta ofereix. En els últims temps, la transformació digital de tots els sectors productius ha produït un procés innovador en organitzacions privades, on el motor del canvi és la perspectiva del client i s'estableixin processos guiats pels usuaris, on la integració de les dades dels mateixos han donat peu a l'autodefinición i a l'autoservei digital.
  Para revertir esta situación, las AAPP deben incorporar las enseñanzas que el sector privado ha demostrado útiles, y conjuntándolas con la búsqueda del interés general, revertir la situación, construyendo una administración del sXXI, donde el ciudadano y las empresas tengan la posibilidad de contar con la información necesaria que facilite la consecución de sus objetivos. Se trata de construir una AAPP que, centrada en el manejo del dato, simplifique las gestiones administrativas y proporcione los servicios para que la rendición de cuentas, la auditoría del funcionamiento de los servicios públicos, el análisis ex-ante y ex-post de la normativa y la transparencia no solo legitime la actividad del sector público, si no que fortalezca la sociedad civil en el objetivo de construir una sociedad más justa. Por todo ello, la AGE debe orientar su actividad hacia el manejo de los datos, rompiendo las actuales barreras donde estos están limitado a cada procedimiento. Es necesario disponer de una visión transversal de los datos, Con un dato interoperable, distinto de la actual concepción de aplicaciones interoperable, se podrán crear servicios con una visión global de la información, cuestión hasta ahora imposible, ya que residen en silos incomunicados. El diseño de los mismos debería estar bajo la competencia de un único responsable global para toda la AGE, que además tendría la competencia necesaria para acometer las reformas normativas necesarias.
  Es suma, la explosión del uso del big data dentro de las organizaciones, que se basa en recolectar toda la información de la que la organización es propietaria o tiene acceso con el fin de tener una visión holística de su actividad y, sobre todo, un conocimiento profundo de sus interlocutores (en el ámbito privado, los clientes), ha provocado la aparición de nuevos roles dentro de las mismas. Independientemente de cómo se denomine ese rol (usualmente, CDO -Chief Data Offier-), tanto las empresas privadas como algunas AAPP (sobre todo dentro del ámbito de influencia anglosajón) le asignan la responsabilidad no ya de la propiedad del dato, si no de desarrollar servicios a partir del mismo.
  Es por ello, que se antoja crucial la creación de dicha figura, al menos dentro de la AGE; figura independiente respecto de las actuales estructuras dedicadas a las TIC y que tenga como principal cometido la explotación del valor del dato desde una visión orientada al ciudadano y la empresa.

• Sobre el procés d'elaboració de l'III Pla de Govern Obert:
  • Aunque el proceso ha tenido una leve mejoría respecto a la elaboración del II Plan de Acción (por ejemplo, se ha creado una sección específica dentro del Portal de Transparencia donde se comparten los documentos relevantes, el calendario, y se establece que se publicarán las sugerencias recibidas), en Civio creemos que estamos lejos de cumplir con el objetivo establecido por la OGP para la creación de los planes de acción: un proceso donde el Gobierno cree espacios de con distintos actores (no sólo sociedad civil, también partidos políticos, sector privado, otros niveles de gobierno, etc.) y donde de manera conjunta se establezcan y acuerden objetivos y prioridades para el país en materia de gobierno abierto, de manera que se cree una política pública de carácter transversal y permanente.
    Creiem que el mecanisme actual establert pel qual es demanen “suggeriments” a través d'un formulari al qual a penes se li ha donat publicitat (al qual a més no es poden adjuntar documents) no compleix amb els mecanismes establerts per l'OGP per a la creació del pla, que fan molt èmfasi en el procés de co-creació dels plans (1). Asímismo, el “Grup de Treball de Govern Obert” està constituït exclusivament per actors governamentals de l'Administració General de l'Estat. Aquesta falta de participació d'actors externs al Govern o d'altres nivells de l'administració ja era una les observacions del “Informe d'Avanç del Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'II Pla d'Acció 2014-2015” i no ha estat tingut en compte per a l'elaboració d'aquest tercer pla, la qual cosa considerem una falta greu.
    Si estos espacios de consulta y participación activa no se han creado para la fase de elaboración del plan, esperamos que se formen para el seguimiento y monitoreo de la implementación del III Plan, otra de las exigencias de la OGP y de las recomendaciones del MRI al II Plan de Acción 2014-2015.
  • En el document compartit pel Consell de Transparència “Preparació de l'III Pla de Govern Obert“ on s'explica el procés a seguir amb els ministeris per a la preparació del pla, s'estableix que es realitza una “Recopilació d'iniciatives en línia amb principis de Govern Obert” (2). Això explica la falta d'un Pla de Govern Obert amb objectius estratègics i encaminats a complir amb els objectius finals de l'OGP. En Civio, ja recomanem al Govern “que aprofundeixi en què implica el concepte de Govern Obert i consulti als nombrosos experts amb experiència en la matèria per a poder aplicar-ho efectivament en polítiques públiques”. Per això, continuem exigint, que l'elaboració del pla no consisteixi en una mera “recopilació d'iniciatives”, com ja observem a l'II Pla d'Acció, si no en un exercici estratègic, obert, i amb voluntat política, que realment permeti la consecució dels objectius de l'Aliança per al Govern Obert.
    Referències: (1) http://www.opengovpartnership.org/how-it-works/civil-society-engagement/preparing-national-action-plan
    (2) http://transparencia.gob.es/transparencia/dam/jcr:1efac173-6dc4-4a3a-bf2a-58848cbb30b0/2016_Julio_Preparaci%C3%B3n_III_GA_vpdf.pdf
• Sobre els compromisos a incloure en l'III Pla de Govern Obert:
  Des de Civio creiem que hi ha àrees estratègiques d'especial interès per als ciutadans que haurien de formar part dels compromisos de l'III Pla de Govern Obert. Moltes d'aquestes àrees (obertura del Registre Mercantil, obertura de la informació relacionada amb la contractació pública, i l'obertura de les agendes de treball i reunions de càrrecs públics) estan també recollides en l'Informe d'Avanç del MRI de l'II Pla d'Acció com a mesures que haurien de ser prioritàries en l'estratègia d'obertura d'informació del Govern d'Espanya. Específicament, des de Civio sol·licitem que s'incloguin en l'III Pla d'Acció de Govern Obert, els següents compromisos:

1. Reforma de la Ley de Transparencia que decrete el derecho de acceso como un derecho fundamental y elimine las barreras actuales La Ley de Transparencia en vigor incluye excepciones muy amplias y no reconoce el derecho de acceso a la información como un derecho fundamental, por lo que otras normativas de rango mayor puedan pasar por encima. Si la norma es poco valiente, su aplicación está siendo aún más restrictiva. El proceso para solicitar información es complejo y requiere de identificación electrónica. El borrador de reglamento que prepara el Gobierno, en lugar de aclarar conceptos que resultaban vagos (como los tiempos de respuesta), los deja en el aire y limita aún más el derecho, como también ha criticado el Consejo de Transparencia. Nuestra propuesta:
• Reforma de la Ley de Transparencia para declarar el acceso a la información como un derecho fundamental y la eliminación de excepciones vagas y poco justificadas, como “los intereses económicos y comerciales”.
• Aprovació d'un reglament de desenvolupament de la llei que fiti conceptes vagues, que estableixi un termini màxim de 10 dies perquè la sol·licitud arribi a l'organisme competent i que no exigeixi identificació electrònica.

2. Publicació oberta i completa del registre mercantil La publicació de part de la informació continguda en els registres mercantils de l'Estat, que legitima els contractes i els actes inscrits per empreses i empresaris, és imprescindible per a prevenir delictes de blanqueig i exempció fiscal i entorpeix l'aparició de complexes trames societàries. A més, el coneixement públic sobre les societats, els seus càrrecs i els seus propietaris permet al ciutadà exigir rendició de comptes davant possibles conflictes d'interessos. Les dades que recull el registre mercantil han estat tractats i gestionats per funcionaris públics, pagats amb els impostos dels ciutadans. Actualment, El Registre Mercantil Central, institució oficial de publicitat que aglutina les dades contingudes en els registres provincials, no permet l'accés gratuït a la informació que conté. El Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) publica, en la seva secció primera, actes com la constitució de noves empreses, nomenaments i cessaments d'administradors, però l'edició electrònica del BORME, limitat per la seva disposició per dies, no permet la cerca de contingut en aquest apartat. A més, els continguts disponibles en la web només abasten des de 2009 fins a l'actualitat. La falta d'un accés fàcil a aquestes dades, al costat dels aranzels aplicats per a l'obtenció i consulta de documents dels registres mercantils, ha provocat que empreses privades -que sí que disposen de dades anteriors a 2009- facin negoci amb dades de caràcter públic que estan vetats per al ciutadà que no paga els seus serveis. El Registre Públic Concursal, gestionat pel Col·legi de Registradors, ja permet consultar edictes concursals, publicitat registral i acords extrajudicials lligats a un deutor determinat. La nostra proposta:
• Reforma de la pàgina web del BORME que permeti consultar, de manera gratuïta, online i incloent un cercador per companyia, la informació bàsica d'empreses i societats continguda en els registro mercantils, així com la seva cerca: raó social, adreça, sector d'activitat, noms anteriors de l'empresa, propietaris, altes i baixes de directius i administradors, estat, data de lliurament de comptes i historial de presentació de documents, així com els documents associats.
• Tota aquesta informació ha d'estar disponible, a més, per a descàrrega, a través de formats oberts i reutilitzables.

3. Creació d'un organisme de control de la contractació pública La CNMC alerta que la falta de pressió competencial que suposa l'ús de processos no oberts en les adjudicacions públiques pot originar desviacions mitjanes, a l'alça, del 35% del pressupost de la contractació pública. A Espanya, a nivell agregat, això podria implicar fins a un 4,6% del PIB anual, aproximadament 47.500 milions d'euros/any. El Tribunal de Comptes, en el seu informe de 2012, assegura que les irregularitats més comunes són: trossejaments de contractes per a adjudicar-los via contracto menor; ús sense justificar del procediment d'urgència i de les excepcions de publicació; irregularitats en els criteris de selecció d'adjudicatari; una deficient motivació de l'adjudicació; i falta de justificació de les modificacions de contractes. No existeix un organisme encarregat de realitzar una vigilància específica de la contractació pública de manera constant, com ha criticat la pròpia CNMC, que s'ha postulat per a assumir aquesta tasca. Els informes del Tribunal de Comptes són parcials i arriben molt tard. La nostra proposta:
• Creació d'un organisme de control, especialitzat, dins de la CNMC, que analitzi de manera global i metòdica els contractes públics. Aquest organisme haurà de comptar amb una bústia ciutadana que permeti emprendre recerques després de la denúncia de qualsevol persona, no sols els participants en el procés d'adjudicació.
• Creació d'una figura de control ciutadà en les taules d'adjudicació de contractes de regulació harmonitzada, com s'ha plantejat en altres països. Seran convidats membres d'entitats socials o ciutadans individuals, que podran observar tot el procés i presentar denúncia a l'organisme de control si el consideren necessari.

4. Publicació d'agendes de tots els alts càrrecs i diputats/senadors i creació d'un registre del lobby Per a poder exigir rendició de comptes als nostres representants és important conèixer amb qui es reuneix i a quins acords arriben i saber si, a l'hora d'aprovar una norma, l'interès comú preval sobre interessos de tercers. El lobby no està regulat a Espanya. La Llei de Transparència aprovada al desembre de 2013 no va incloure aquest apartat i, encara que en diverses ocasions s'ha promès la creació d'un registre de grups d'interès en el Congrés, mai s'ha dut a terme. Alguns partits polítics, alguns dels seus líders i algunes entitats han decidit, de forma aïllada, publicar les seves agendes. Això sí, el nivell de detall varia molt dels uns als altres. La nostra proposta:
• Publicación de las agendas de trabajo completas de altos cargos (poder ejecutivo) y diputados o senadores (poder legislativo). La agenda debe incluir todas las reuniones profesionales a excepción de aquellas que tengan que ver con asuntos vinculados a la seguridad nacional o ponga en peligro la vida y la seguridad de las personas implicadas. Se informará del/los interlocutores, el motivo de la reunión, los documentos tratados (ya sea en persona o enviados por otro medio) y el impacto de esos documentos en la normativa final.
• Creación de un registro de grupos de interés que incluya a todas las personas -sin excepción- que, en representación propia o de terceros, se reúnan con representantes políticos para intentar influenciar en la tramitación de una norma o negocien precios u otro tipo de colaboraciones con ellos. Deberá incluir nombre, entidad a la que pertenece, entidad a la que representa, ámbitos de interés y reuniones a las que ha asistido.

5. Publicació de la petjada legislativa completa Si les agendes de treball són importants, encara l'és més l'impacte que tenen els documents i les reunions en la tramitació i aprovació de lleis, decrets i normes. La Llei de Transparència exclou els documents de treball i esborranys de la norma. Per a un ciutadà és gairebé impossible fer seguiment del procés d'aprovació d'una llei i, molt menys, saber quins actors i documents han participat en aquest tràmit. La nostra proposta:
• Publicación, junto a cada ley (en el apartado de ‘análisis’ del BOE), decreto-ley y decreto aprobado, de un informe de huella legislativa que incluya actores y documentos y cómo han afectado al texto final.

6. Publicación de la ejecución presupuestaria al mismo nivel de desglose que los PGE Mientras que la aprobación y publicación de los Presupuestos Generales del Estado (PGE) es un acontecimiento público anual, lo que de verdad se gasta, la ejecución presupuestaria, pasa casi desapercibida. Si no conocemos el detalle de los posibles desvíos y el coste final, no podemos controlar el gasto del dinero público de forma efectiva. El Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas publica, de forma mensual, la ejecución presupuestaria, pero lo hace con un nivel de detalle muy inferior al desglose que ofrecen los presupuestos. Nuestra propuesta:
• Publicación de la ejecución presupuestaria en formatos reutilizables al mismo nivel de detalle y con la misma estructura que los PGE.
• Creación de una capa de control sobre la ejecución presupuestaria, por ejemplo vía comisión parlamentaria pública, de forma trimestral, para informar de las razones de los desvíos.

7. Publicació de les motivacions i denegacions d'indults de forma argumentada Els indults s'han usat de manera massiva en els últims anys: s'han concedit més de 10.000, encara que en teoria es tracti d'una mesura excepcional. L'indult està regulat per una llei de 1870 que en aquells dies es va denominar “provisional” però que ha arribat, gairebé sense retocs, fins als nostres dies. El Tribunal Suprem va tombar en 2013 un indult perquè el Govern no va argumentar la decisió. La resposta de l'Executiu a la sentència no va corregir aquesta opacitat en la decisió, sinó que va afegir un afegitó genèric a cada decret d'indult que no aporta cap informació. La nostra proposta:
• Publicació de totes les denegacions d'indults i dels arguments en els quals es recolza el Govern per a concedir o no cada mesura de gràcia. Això és, demanem que es compleixi la sentència del Tribunal Suprem.

8. Publicació de les denegacions de compatibilitat dels alts càrrecs i les raons del si o el no El portal de transparència del Govern publica les aprovacions de compatibilitat, però no les raons que porten a prendre aquesta decisió i tampoc les denegacions. En general, no sabem a penes res sobre el treball de l'Oficina de Conflicte d'Interessos, la qual cosa impedeix exigir rendició de comptes ni exercir vigilància ciutadana sobre el seu treball. Sense aquesta informació és impossible saber si la Llei de conflictes d'interessos, que exigeix un període de refredament de dos anys, entre altres coses, es compleix. La sanció que imposa la llei a qui es negui a presentar la declaració de béns o activitats o ometi de manera deliberada dades i documents suposa, simplement, la publicació en el BOE de la pròpia sanció. La nostra proposta:
• Publicació no sols de les aprovacions de compatibilitat, sinó també les denegacions i les raons de la decisió, així com un informe anual que expliqui el treball realitzat per l'Oficina de Conflictes d'interessos.

9. Publicación del reparto por cabeceras de la publicidad institucional En la mayoría de contratos de publicidad institucional, la administración pública adjudica el presupuesto total a una central de medios, que es la encargada de realizar el reparto bajo las indicaciones del organismo. Cómo se reparte es, excepto en algunas excepciones, confidencial. Esta opacidad no nos permite saber si se siguieron criterios de eficiencia o primaron otros intereses. En su último informe, el Tribunal de Cuentas ha criticado la falta de planificación y control de la publicidad institucional, y en muchos casos, la ley que regula la publicidad institucional, simplemente, no se cumple. Nuestra propuesta:
• Publicación del reparto de cada campaña de publicidad institucional por cabeceras, así como los criterios que se han tenido en cuenta a la hora de establecer la distribución final de los anuncios.
• Creació d'un mecanisme de control parlamentari que vigili el compliment de la llei i que la distribució es regeixi per criteris d'eficiència en el repartiment dels anuncis per capçaleres.

10. Publicitat detallada dels acords entre l'administració i la farmacèutiques sobre preus La transparència en les relacions entre l'administració i la indústria farmacèutica és un dels factors que incideixen en l'estabilitat i la predictibilitat futures dels preus dels medicaments. A més, aquesta transparència ajuda a vigilar que els preus estiguin sempre dins de límits assequibles i que l'accés a ells a través del sistema públic es produeixi sota el coneixement ciutadà, especialment quan sorgeixen nous fàrmacs o davant una crisi sanitària. L'Assemblea del Consell d'Europa ha aprovat una resolució (1) en la qual demana als membres de la UE que obliguin dels laboratoris a revelar vincles i interessos, absoluta transparència en reunions i conflictes d'interès, i que les farmacèutiques hagin de donar a conèixer els costos reals de R+D. La nostra proposta:
• Proponemos que el Ministerio de Sanidad habilite una fuente pública de información en formato web que proporcione información consolidada y detallada de los medicamentos adquiridos, las cantidades exactas, periodo y ámbito geográfico de distribución, los proveedores, los precios, la duración de los contratos y los acuerdos de distribución o compra con las comunidades autónomas.
• Aquesta font haurà d'incloure de forma consolidada les dades de les comunitats autònomes, ja que tenen les competències transferides. Existeixen precedents com la Base de dades Nacional d'Incendis Forestals EGIF, en la qual el MAGRAMA centralitza les bases de dades autonòmiques per a la seva publicació anual.
• Vinculat amb la publicitat de les agendes, demanem la publicació de les negociacions entre les administracions públiques i les farmacèutiques, així com el detall dels costos de R+D que s'usen com a argument en les negociacions. Aquesta premissa ja es duu a terme en el Departament de Salut a Regne Unit, on les reunions en les quals es discuteix el preu dels medicaments són de coneixement públic (2).

11. Publicación desglosada de los presupuestos y gastos de prevención y extinción de incendios La mayoría de administraciones públicas no publica de forma desglosada cuál es el gasto en prevención y extinción, así como su evolución. Durante los últimos años se han denunciado de forma recurrente los recortes en extinción y prevención, pero no existen datos públicos completos que permitan valorar cuál ha sido la evolución del gasto. Sólo Andalucía, Asturias, Extremadura, Murcia y los ministerios de Presidencia y de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente respondieron a solicitudes de información sobre este punto. Esto es, 13 comunidades autónomas incumplen la Ley 27/2006 por la que se regulan los derechos de acceso a la información medioambiental. Nuestra propuesta:
• Publicación de forma desglosada de los presupuestos y la ejecución del gasto en prevención e incendios forestales, así como su evolución, tanto por cada comunidad autónoma como de forma conjunta por parte del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Referències:

(1) http://assembly.coe.int/nw/xml/xref/xref-xml2html-en.asp?fileid=22154〈=en

(2) https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/363009/Ministerial_gifts_hospitality_travel_and_external_meetings_Jan_to_March_2014.pdf Más información: OGP 2012: Comentarios sobre Plan de Acción de España http://www.civio.es/2012/04/ogp-2012-comentarios-sobre-plan-de-accion-de-espana/ Recomendaciones de Civio a Presidencia para el II Plan de Acción de España en Gobierno Abierto http://www.civio.es/2014/05/recomendaciones-de-civio-a-presidencia-para-el-ii-plan-de-accion-de-espana-en-gobierno-abierto

• (05-09-2016) Igual que les activitats econòmiques estan codificades i cadascuna té el seu propi epígraf; i amb el de poder conèixer quin organisme o quina persona té assignada una competència pública en l'Administració General de l'Estat, seria convenient CODIFICAR cadascuna de LES COMPETÈNCIES EN L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT, des de l'àmbit local fins fins i tot l'àmbit europeu. El codi estaria format per diverses xifres i/o lletres en què per exemple, les dues primera indicarien el país de la Unió Europea, La següent si és una competència nacional, autonòmica, provincial o local. Les següents... i així successivament.
• (08-09-2016) Amb la finalitat que qualsevol persona depenent de la seva capacitat econòmica i perquè els ingressos per a cobrir les despeses de l'Administració Pública siguin els més ajustats possibles, l'Agència Tributària hauria de tenir un barem, per exemple de cinc trams, segons els ingressos i recursos del "subjecte passiu". I amb aquest barem quantificar l'import de les taxes que necessiten abonar perquè l'Administració et permeti el tràmit que necessitis. Per exemple que la taxa de matriculació, de 95,80, tingués cinc barems perquè segons la capacitat econòmica del subjecte pogués variar des de 0 a 200 euros, per exemple.

• Publicación del Plan de Gobierno de la legislatura, detallando las diferentes medidas planificadas y su grado de ejecución. Este Plan debería estar disponible en la página web del Gobierno de España (lamoncloa.gob.es).

• 1. INTRODUCCIÓ La democràcia participativa no hauria de veure's com una amenaça per al nostre sistema democràtic representatiu sinó com una evolució que el complementa i l'enriqueix. Existeixen diversos mecanismes de participació prevists en l'ordenament jurídic, però la seva existència no és garantia d'una participació real i efectiva. Per això són necessàries mesures per a facilitar i estimular la participació dels ciutadans en els assumptes públics que els concerneixen a tots els nivells de govern - estatal, autonòmic i local. Aquestes mesures poden ser normatives o culturals. Les mesures normatives tindrien el propòsit de desenvolupar els drets constitucionals relatius a la participació ciutadana i adaptar-los a l'actual conjuntura social i tecnològica. Mentre que les culturals estarien relacionades amb àmbits transversals a aquests drets - com l'educació o la informació - que són necessaris per a evolucionar cap a una societat més cohesionada, activa i conscienciada.

2. MESURES NORMATIVES L'article 23 de la Constitució Espanyola (CE) assenyala dues modalitats per a l'exercici de la participació ciutadana: directa o a través de representants elegits lliurement en eleccions periòdiques per sufragi universal. L'article 6 de la CE atorga un paper protagonista als partits polítics en identificar-los com l'"instrument fonamental per a la participació política". No obstant això els mecanismes de democràcia directa - dret de petició (art. 29), referèndum (art. 92) i ILP (art. 87) - són limitats i la seva regulació és deficient (Expósito, 2013). En aquest context, algunes comunitats autònomes estan desenvolupant normatives específiques per a regular la participació ciutadana i assegurar així un repartiment més equilibrat en l'exercici de les dues modalitats del dret de participació recollides per l'article 23 de la CE. És el cas de comunitats autònomes com Canàries, Andalusia, Extremadura o la Comunitat Valenciana. En el context internacional també existeixen exemples com el de la Llei 20.500 a Xile o els Congressional Hearings (audiències) del Congrés dels EUA que es realitzen des de 1946.
En España, destaca la Proposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados para la creación de la Comisión de Peticiones y Participación Ciudadana, que fue promovida en 2012 por el diputado socialista Pablo Martín Peré y rechazada por el Grupo Parlamentario Popular. En su argumentación, el diputado popular Ignacio Astarloa Huarte-Mendicoa alegó defectos de contenido y de forma. Entre los defectos de contenido comentó lo innecesario de una medida que ya estaba contemplada en el artículo 44 punto 2n del Reglamento del Congreso en el que se regulan las comparecencias ante una Comisión. Sin embargo éste es un mecanismo de participación consultiva y no activa. También se hizo referencia al paquete de medidas de regeneración democrática que entonces preparaba el Gobierno y que hoy podemos concluir que desaprovechó la oportunidad de restablecer el papel de los partidos políticos como instrumento para la participación política, al no incorporar medidas de calado en la reforma de la Ley 6/2002 de Partidos Políticos. En cuanto a los defectos de forma, se planteó la necesidad de constituir una ponencia para el análisis de esta necesidad. Y es en esta línea que se plantea aquí la posibilidad de crear una subcomisión para la proposición de medidas de estímulo de la participación ciudadana. Además, se propone también la presentación de una PNL de promoción de redes sociales para facilitar la participación ciudadana. 2.1. Subcomisión para la proposición de medidas de estímulo de la participación ciudadana En esta subcomisión se analizarían, entre otras, las reflexiones recogidas en el noveno Cuaderno del Congreso de los Diputados (Rubio Núñez, 2014), y se revisaría el derecho comparado europeo en materia de participación ciudadana, las distintas regulaciones autonómicas, y las medidas para la modernización del gobierno local recogidas en la Ley 57/2003, con el objetivo de elevar una propuesta para armonizar toda esta normativa en una ley de ámbito estatal. 2.2. PNL de promoción de redes sociales para facilitar la participación ciudadana Entre los compromisos de mejora de los servicios públicos adquiridos por el Gobierno a través de la OGP, figura el propósito de promocionar las redes sociales para facilitar la participación ciudadana. En el II Plan de Acción para los años 2014 al 2016, sólo dos de los diez compromisos tienen que ver con la participación ciudadana y ninguno aborda este tema desde una perspectiva transversal, sino que simplemente se plantea el uso de redes sociales no verticales para la relación de los ciudadanos con el Consejo español de drogodependencias y para la definición de los objetivos de los Planes Nacionales de Salvamento Marítimo. Estas dos medidas son insuficientes y no están en línea con los avances de los países de nuestro entorno en materia de participación ciudadana. Además no responden a las recomendaciones del Libro Blanco de la Gobernanza Europea que proponen reforzar la interacción entre la sociedad civil y los organismos regionales y locales. Los mecanismos de participación ciudadana se pueden clasificar en tres niveles atendiendo al grado de participación de los ciudadanos (Ganuza Fernández): Mecanismos informativos (oficinas de atención al ciudadano y webs institucionales), mecanismos consultivos (encuestas, referéndums, consejos consultivos, comparecencias, etc.) y mecanismos de participación activa (foros deliberativos digitales, presupuestos participativos, jurados ciudadanos, etc.). También se pueden clasificar en función del número de ciudadanos involucrados como: Mecanismos participativos de base asociativa, mixta o individual. Se propone:

• Establir un diàleg continu amb la societat a través de mecanismes de participació activa, com a xarxes socials verticals o fòrums deliberatius digitals, que involucrin a representants de l'Administració General de l'Estat.

• Desarrollar medidas para fomentar la utilización de dichos mecanismos de participación activa también entre representantes electos de las instituciones legislativas, y en la administración autonómica y local.

3. MESURES CULTURALS La teoria neo-institucional del premi nobel d'economia Ronald Coase, posa l'accent en l'elevat cost i baixa eficiència dels sistemes altament regulats. En aquest sentit, les mesures reguladores que pretenen incentivar determinades actituds en la societat poden resultar molt menys eficaces que aquelles mesures que es prenen des d'un pla purament cultural, ja sigui mitjançant l'educació o a través d'actituds exemplaritzants. El cas de la participació ciutadana és un clar exemple d'aquest fenomen. En aquells països en els quals existeix una cultura forta de participació ciutadana, ha bastat amb posar els mitjans tecnològics a la disposició dels electors perquè aquests comencin a ser utilitzats. És el cas de Suïssa, on una web creada per ciutadans (politnetz.ch) ha estat adoptada pel Legislatiu com a web oficial de participació després de l'èxit del seu llançament. També ocorre en països d'Amèrica Llatina com el Brasil, on els esforços dels Governs se centren ara a millorar l'eficiència dels sistemes deliberatius a través d'internet. A Espanya, en canvi, no tenim una cultura de participació democràtica en els assumptes públics. Per això, a més de les mesures normatives que possibilitin l'exercici efectiu d'aquest dret, és necessari adoptar mesures d'estímul de la participació a través de l'educació, la formació i la informació:

• Creación de una Asociación Parlamentaria de Transparencia y Participación Ciudadana en la que estén representados todos los grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados. La misión de esta Asociación será la de dar difusión y apoyo a las organizaciones de la sociedad civil que defienden estos valores. Además, de esta forma se daría continuidad a la preocupación por este asunto más allá de esta legislatura.
• Promoció d'espais sobre participació ciutadana en els mitjans de comunicació públics.
• Desarrollo de planes formativos de participación ciudadana en los programas de educación.
• Inclusión de medidas concretas sobre participación ciudadana en los programas electorales locales, autonómicos y estatales.
• Promoción de las organizaciones sectoriales de participación ciudadana en la estructura interna de los partidos.

TRABAJOS CITADOS - Expósito, E. (2013). Participación Ciudadana en el Ámbito Local. Un Análisis desde la Perspectiva Normativa. Recuperado el 15 de 12 de 2014, de http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Organismos/InstitutoAragonesAdministracionPublica/Areas/03_Revista_Aragonesa_Formacion/12%20Enriqueta%20Exp%C3%B3sito.pdf - Ganuza Fernández, E. (s.f.). La participación ciudadana en el ámbito local europeo. Recuperado el 15 de 12 de 2014, de Instituto de Estudios Sociales de Andalucía (CSIC): http://www.jerez.es/fileadmin/Documentos/Participacion_Ciudadana/Formacion_para_Participacion/La_participacion_ciudadana_en_el_ambito_local_europeo_-_Ernesto_Ganuza.pdf - Rubio Núñez, R. (2014). Parlamentos Abiertos. Tecnología y Redes para la Democracia. Madrid: Cuadernos del Congreso de los Diputados.

• Proposta 1: Crear un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil en el marc de l'OGP a Espanya L'Aliança per al Govern Obert (OGP – Open Government Partenariat) és una iniciativa multilateral que busca que governs siguin més transparents, rendeixin comptes i millorin la capacitat de resposta cap als seus ciutadans. Això requereix un canvi de normes i cultura per a garantir un diàleg i col·laboració genuïns entre govern i societat civil. Tant la Declaració signada pel Govern d'Espanya d'adhesió a l'OGP en 2011, com en els articles de Governança de l'Aliança estableixen que el Govern d'Espanya ha de crear un fòrum (o identificar un existent) en el qual recolzar-se per a compartir informació sobre els avanços, integrar un procés participatiu de seguiment o de consulta durant la implementació, i on pugui participar la ciutadania i estar efectivament representats els diferents actors rellevants o afectats. L'avaluador independent de l'OGP per a Espanya en els seus diferents informes, ha criticat la inexistència d'aquest fòrum, que vicia el procés des de l'inici, i ha recomanat la seva creació. Instem del Govern a crear de manera immediata un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil segons el seu compromís assumit en la Declaració d'adhesió a l'OGP en 2011 i en els articles de Governança d'aquesta.
• Proposta 2: Sistema de sol·licituds d'accés a la informació senzill i ràpid. La transparència de l'activitat pública és un dels pilars fonamentals de l'OGP. De fet, tenir una llei d'accés a informació, un esborrany o una provisió constitucional és un requisit per a formar part d'aquesta aliança. Per a aconseguir una major transparència és imprescindible que els ciutadans tinguin accés a la informació pública a través d'un sistema senzill, ràpid i que no exigeixi per a l'accés a la informació més dades al sol·licitant que els estrictament necessaris per a accedir a la informació, és a dir: un nom, la informació a la qual es vol accedir i una adreça on enviar la informació. El procediment que ha creat el Govern, en concret el Ministeri de la Presidència, per a exercir el dret a sol·licitar informació és complex, excloent i lent. La llei de Transparència 19/2013 estableix en el seu article 17.2 que “la sol·licitud podrà presentar-se per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant; la informació que se sol·licita; una adreça de contacte, preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions; en el seu cas, la modalitat que es prefereixi per a accedir a la informació sol·licitada”. No obstant això, el Govern només permet que s'enviïn les sol·licituds de manera presencial, via correu postal i de manera telemàtica a través del portal de la transparència, excloent l'ús del correu electrònic, i obligant a lliurar el DNI o certificat electrònic per a poder sol·licitar informació. Aquests requisits estan sent un obstacle per a l'exercici, de fet, la Presidenta del Consell de Transparència i Bon Govern ha manifestat en diverses ocasions que hauria de revisar-se aquest sistema per a agilitar el procés. Per això, l'III Pla d'Acció de Govern Obert d'Espanya ha d'incloure entre les seves accions a realitzar durant el seu primer any de vigència, l'establiment d'un sistema de sol·licitud d'accés a informació senzill i ràpid, permetent enviar sol·licituds a través del correu electrònic.
• Propuesta 3: Mejora de la Ley de transparencia en línea con los estándares internacionales. Las Leyes de acceso a información deben comprehensivas y garantizar los niveles necesarios de transparencia que permitan la participación ciudadana y la rendición de cuentas, elementos que son pilares esenciales de la OGP. La ley 19/2013 de transparencia, acceso a la información y buen gobierno de España se sitúa en la posición 70 de 100 países con leyes de transparencia, obteniendo 73 puntos, lejos de los 150 que según el Global Access to Information Rating tienen las leyes que garantizan plenamente el derecho de acceso a la información. El III Plan de Acción de Gobierno Abierto debe incluir la modificación de la Ley de Transparencia para que incluya las siguientes mejoras: 1) Reconocimiento del derecho de acceso a la información como un derecho fundamental, 2) Ampliar el alcance de la Ley a todas las instituciones públicas, los tres poderes del estado, todas las empresas públicas y aquellas empresas privadas que gestionen servicios públicos. 3) Limitar las causas de inadmisión estableciendo un sistema limitado, proporcional y sometido a las pruebas de daño e interés público. 4) Mejorar mecanismos de supervisión y sanción dando un mayor peso al Congreso de los Diputados en el nombramiento del Presidente del Consejo de Transparencia y otorgando a este último poder inspector y sancionador.
• Proposta 4: Establir una normativa que asseguri la creació d'informació. L'OGP té entre els seus objectius impulsar mesures perquè els ciutadans puguin ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com la transparència i rendició de comptes delas institucions. No és possible complir aquests propòsits si el Govern no crea la informació necessària perquè els ciutadans puguin participar en els processos de presa de decisió i per a la rendició de comptes de les institucions públiques. L'III Pla d'Acció ha d'assegurar que al final del seu període de dos anys de vigència es garanteix a través d'una norma amb rang de Llei que la informació rellevant per a la rendició de comptes és creada. Com a mínim ha de garantir-se que es crea: informació de contacte institucional, la informació relacionada amb reunions, actes de les reunions, llistes de participants en les reunions, els documents rebuts per tercers (incloent durant les reunions), informes d'assessoria jurídica i justificacions de les decisions adoptades.
• Proposta 5: Assegurar la publicació proactiva d'informació clau relacionada amb els processos de presa de decisions L'OGP té entre els seus objectius impulsar mesures perquè els ciutadans puguin ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com la transparència i rendició de comptes delas institucions. Perquè els ciutadans puguin participar en la presa de decisions és necessari que tinguin un accés senzill i ràpid a la informació sobre aquestes, per a això, ha de publicar-se de manera proactiva la informació clau de tots els processos de presa de decisions, tant si es desenvolupa una consulta pública formal o no. A més, ha de garantir-se que aquesta informació es troba fàcilment localitzable per part dels ciutadans. Access Info Europe ha desenvolupat un estudi comparatiu sobre la publicació proactiva en 21 processos de presa de decisions en 11 països: els resultats per a Espanya conclouen que en cap dels processos analitzats es disposava de la informació mínima perquè els ciutadans puguin entendre i participar en els processos de presa de decisions. L'III Pla d'Acció ha d'incloure la modificació de la Llei de Transparència per a ampliar i detallar la informació a publicar de manera proactiva. Com a mínim ha d'incloure's amb el suficient grau de detall: informació de contacte, agendes ministerials, actes de les reunions, els documents rebuts de tercers, assessorament jurídic, assessorament sobre polítiques i justificacions de les decisions adoptades.
• Propuesta 6: Reducción de los plazos de respuesta a las solicitudes de acceso a información. La OGP tiene entre sus objetivos impulsar medidas para que los ciudadanos puedan ser más partícipes en el desarrollo de las políticas públicas, así como la transparencia y rendición de cuentas delas instituciones. Es esencial que la información se ponga a disposición de los ciudadanos de manera oportuna para permitir que las partes interesadas dispongan de tiempo suficiente para participar en la toma de decisiones, tiempo para revisar el material y para preparar aportaciones de calidad y enriquecer el proceso. Access Info Europe ha desarrollado un estudio comparativo de solicitudes de acceso a información en 41 procesos de toma de decisiones en varios países europeos y el tiempo de respuesta medio a las solicitudes de acceso a información de España fue de 29,3 días, lejos de los 4,5 días de media de Finlandia y muy alejado de los plazos que pertinentes para facilitar la participación en la toma de decisiones. Las autoridades públicas deben garantizar que en todas las etapas de los procesos de toma de decisiones la sociedad civil tiene acceso a la información necesaria para participar y que está en un lenguaje claro y comprensible. Para ello, las solicitudes de información necesaria para participar deben ser respondidas lo antes posible e, indudablemente, de una con el tiempo suficiente para permitir tal participación. El II Plan de Acción debe incluir la modificación del artículo 20.1 de la Ley de Transparencia para asegurar que los plazos de respuesta de las solicitudes de acceso a información permiten la participación de la sociedad civil en los procesos de toma de decisiones. Además, los plazos deben ser no superiores a 15 días y empezar a contar desde el día en el que se envía la solicitud.
• Propuesta 7: Adoptar una regulación del lobby que garantice la transparencia y la participación en la toma de decisiones. Para cumplir con los objetivos de la OGP y que los ciudadanos puedan ser más partícipes en el desarrollo de las políticas públicas, así como impulsar la transparencia y rendición de cuentas de las instituciones, es imprescindible adoptar una regulación transparente del lobby que permita saber cómo se toman las decisiones públicas, quien interviene y en base a qué criterios. En España ya hay algunas instituciones como la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia que han creado un Registro de Grupos de Interés durante 2015 y varios Gobiernos Autonómicos y locales, como el Ayuntamiento de Madrid. Sin embargo, los únicos planes de la pasada legislatura a nivel nacional se referían a regular el lobby a nivel del Congreso de los Diputados; esto es totalmente insuficiente. Esta ausencia de regulación a nivel nacional está dando lugar a la proliferación de regulaciones con diferentes requisitos y formatos que van a complejizar la transparencia de esta actividad. Es urgente que se regule de forma amplia y comprehensiva y transparente el lobby. Una regulación transparente del lobby debería estar en línea con los Estándares Internacionales para la Regulación del lobby que son el resultado de dos años de trabajo conjunto de la sociedad civil, impulsado por Access Info Europe, Open Knowledge, Sunlight Foundation y Transparencia International. Para ello, el III Plan de Acción de Gobierno Abierto debe crear durante su primer año de vigencia una regulación del lobby que al menos incluya los siguientes puntos:

1. Creación de un Registro del Lobby obligatorio que contenga la suficiente información sobre los lobbistas. Para que un registro de lobby sea realmente eficaz debe ser obligatorio y aplicarse a todas aquellas personas (física o jurídica) que quieran influir en los procesos de toma de decisión pública, así mismo debe cubrir a todas las personas del sector público con responsabilidad en la toma de decisiones no limitarse a los representantes públicos ya sea a nivel del poder ejecutivo o del poder legislativo.
• El registre de lobby ha de contenir com a mínim informació sobre: o la identitat dels lobbistes o l'objecte de les activitats de lobby i els resultats buscats o el beneficiari final de les activitats de lobby (quan sigui rellevant) o la institució destinatària i/o el càrrec públic implicat o el tipus i la freqüència de les activitats de lobby o tota documentació de referència intercanviada amb els càrrecs públics o despeses de lobby, incloses despeses en espècie (calculats conforme a criteris preestablerts, de ser necessari en rangs de cost) o fonts de finançament, per client i per dossier o tot tipus de contribucions polítiques, fins i tot en espècie o càrrecs públics ocupats anteriorment per la persona i/o els seus familiars o fons públics rebuts
• La información publicada debe ser plenamente accesible por la sociedad civil, y debe estar constantemente actualizada.

2. Establecer un sistema de sanciones. Para que dicho registro sea efectivo debe establecerse la prohibición por parte de los trabajadores públicos de reunirse con personas que no están inscritas en el registro y el establecimiento de sanciones ante vulneraciones de la Ley.

3. Crear un codi de conducta per als lobbistes. Les institucions públiques competents haurien de redactar, en col·laboració amb lobbistes i societat civil, un codi de conducta per als grups d'interès.

• Propuesta 8: Impulso de datos abiertos El tercer Plan de Acción debe incluir entre sus medidas:

1. Establecer la obligación para todas las instituciones públicas de usar formatos abiertos que permitan la reutilización de la información pública de manera libre y sin restricciones.

2. La millora en el procés d'identificació de les bases de dades de les Administracions Públiques. Aquest procés serà realitzat de manera conjunta juntament amb les associacions d'empleats públics, ONGs i altres organitzacions de la societat civil per a definir prioritats sectorials i assegurar que les dades rellevants per a la societat es troben en formats oberts.

• Proposta 9: Establir un control sobre les “portes giratòries”. A més de crear un registre de lobbies i de publicar les declaracions de conflictes d'interessos és fonamental establir períodes de refredament i exigir que es respectin. Les voltes que donen les portes giratòries poden tenir impactes problemàtics en el procés de presa de decisions, en concret hi ha dues situacions conflictives que poden sorgir. La primera seria aquella en la qual el funcionari públic que ha treballat en el passat i/o espera treballar en el futur en una empresa privada, podria prendre decisions més favorables cap als interessos del sector privat, per a millorar les seves oportunitats personals, per amistat o per desenvolupar els seus contactes, en detriment de, per exemple, els interessos de representants de la societat civil i ciutadans o del propi interès públic. La segona seria aquella en què les empreses de lobby poden aprofitar els contactes adquirits pels seus nous empleats en els seus antics treballs públics: funcionaris públics, que recentment van deixar el seu càrrec, es converteixen en un gran recurs per a les empreses que es dediquen a pressionar durant els processos legislatius-tenen un coneixement privilegiat del sistema i coneixen personalment a les persones que formen part del mateix i responsables de prendre les decisions definitives. Aquesta connexió privilegiada passa a les mans dels interessos privats en contractar-los i danya fortament l'equilibri d'influències. Aquests problemes i els seus possibles impactes negatius en la legitimitat de la presa de decisions públiques no són suficients per a prohibir el flux d'empleats entre els sectors privat i públic. De fet, és important que les institucions públiques tinguin la possibilitat de comptar amb l'experiència i el coneixement d'experts que s'han format en el sector privat, tant en camps especialitzats com en la gestió i direcció d'empreses. Mitjançant la fixació d'un període de refredament mínim pel qual ex càrrecs públics no puguin exercir funcions de lobbistes durant un temps determinat sobre els assumptes que gestionaven des del públic. L'III Pla d'Acció de Govern Obert ha d'incloure mesures que assegurin que els períodes de refredament establerts en la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat es compleixen i ha de dotar de la força i independència necessària a l'Oficina de Conflictes d'Interessos.
• Propuesta 10: Crear un sistema de protección para los funcionarios que revelen casos de corrupción dentro de las administraciones públicas Las medidas de impulso de la transparencia y rendición de cuentas de las instituciones son parte esencial de la OGP. Entre estas medidas se deben establecer canales para que los funcionarios puedan revelar casos de corrupción, malas prácticas o mala gestión en el gobierno y a la vez una serie de protecciones para aquellos que den la alarma, sin importar la forma que elijan para hacerlo público (de manera interna o a través de la prensa). Los mecanismos de protección son esenciales para que las personas que estén dispuestas a denunciar casos de corrupción lo hagan sin miedo a represalias. Por eso debe existir un mecanismo legal para proteger a los que revelen malas prácticas en las instituciones públicas. Estos mecanismos son complementarios a las leyes de acceso a la información ya que establecen una vía extraordinaria de acceso a la información para los casos en los que el sistema establecido en la ley falle. El III Plan de Acción, durante su segundo año de vigencia, debe contemplar la aprobación de una norma de protección del denunciante de delitos de corrupción que esté en línea con: los estándares internacionales como los requisitos para la protección de denunciantes en la Convención de las Naciones Unidas contra la Corrupción (2003), las recomendaciones sobre protección del denunciante del Informe del Relator Especial sobre la promoción y protección del derecho a la libertad de opinión y de expresión de Naciones Unidas David Kaye (2015), la Recomendación de 2009 para combatir el cohecho de servidores públicos extranjeros en transacciones comerciales internacionales de la OCDE (Recomendación anticohecho), la Recomendación de 1998 para la mejora del código ético en el servicio público de la OCDE, y los convenios del Consejo de Europa de Derecho civil y Derecho penal sobre la corrupción (1999), así como la Recomendación (2014)7 del Consejo de Europa sobre la protección de denunciantes.

• Per a vincular la gestió documental en el marc del desenvolupament del govern obert i en reposada als compromisos d'Espanya amb l'Aliança, seria convenient que l'III Pla d'Acció del Govern Obert inclogués un espanyol presentés un compromís sobre gestió documental i d'arxius per a la transparència. Haurien de ser els professionals especialistes en arxiu i gestió de documents els qui recomanessin quines polítiques en gestió de documents, alineades amb les polítiques de transparència de les institucions, haurien d'implementar-se com a desenvolupament d'aquest Pla.
• APORTACIONES PUBLICIDAD PASIVA por lo que es necesario que el III Plan de Acción de Gobierno Abierto incluya medidas para que el derecho de acceso a la información pública sea reconocido como derecho fundamental. También, es necesario incluir como prioridad la ratificación del Convenio del Consejo de Europa sobre acceso a los documentos públicos de 2009. Los límites o excepciones al ejercicio del derecho de acceso siguen siendo muy numerosos, amplios y ambiguos.

• Incluir un amplio programa de formación sobre los derechos de los ciudadanos a una administración y un gobierno eficientes, transparentes, objetivos y respetuosos con la ley y cómo ejercitarlos. La formación se habría de dar en todos los niveles educativos desde secundaria hasta la universitaria, y como formación a todos los funcionarios, asociaciones y colectivos que constituyen la sociedad civi, y en la medida de lo posible, a toda la sociedad civil mediante avisos públicos y publicidad activa.

A partir del procés obert a la participació pel Ministeri de la Presidència, Oficina per a l'execució de la reforma de l'Administració, per a realitzar aportacions a l'III Pla de Govern Obert es presenten les següents contribucions.

• Aportació 1. Transparència. Desafiament. Integrar i implementar polítiques en matèria de transparència i accés a la informació pública, en tots els nivells de l'Administració Pública d'Espanya, d'acord amb la normativa europea i estatal. Rellevància. Accés a la informació pública, del dret a saber al dret a entendre. Sistematització de la informació centralitzada (Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions, Publicació del Període Mitjà de pagament de les Entitats Locals, uns altres). Ambició. Construir confiança: el valor públic de la transparència en la societat de la informació i el coneixement. Metes. Valor públic generat pel desenvolupament i implementació de polítiques en matèria de transparència: traspassar les fronteres de la publicitat activa i passiva per a facilitar mitjançant models de gestió intel·ligent i proactiva informació pública accessible i comprensible.
• Aportació 2. Cultura de Govern Obert. Desafiament. Aconseguir una cultura de transparència i innovació sòlida dins del paradigma establert per l'Open Government Partenariat. Rellevància. Participació cívica, assumir els principis de l'Open Government Partenariat i enfortir una cultura pública oberta i transparent en les Entitats Locals. Ambició. Col·laboració de governs multi-nivell. Enfortir les capacitats de les persones al servei de l'Administració. Increment de les competències i capacitats del personal. Promoció d'una cultura interna de Govern Obert i la transparència en les Entitats Locals. Crear un “laboratori” de Govern Obert en l'àmbit de l'Open Government Partenariat a la disposició de la “graderia de pioners”, “graderia de líders” i altres experiències locals. Metes. Enfortiment de competències cíviques (context cultural, participació, col·laboració). Implicació de ciutadans, polítics i tècnics en els processos d'obertura i canvi de l'Administració (volum anual d'idees aportades, % de propostes de millora implementades a nivell tècnic). Consolidar el nivell de compliment de principis i polítiques de Govern Obert en les Entitats Locals (co-avaluació per part de tots els actors implicats).
• Aportación 3. Alianzas multi-nivel y trabajo en red. Desafío. Integrar la participación y colaboración de gobiernos multi-nivel y otros actores sociales mediante innovaciones TIC como la Wiki o plataformas como DemocracyOS, entre otros. Relevancia. Tecnologías e innovación para la transparencia y la rendición de cuentas. Ambición. Impulsar alianzas en todos los niveles de gobierno que quieran asumir los principios del Open Government Partnership, estas alianzas permitirán abordar políticas y estrategias en materia de Gobierno Abierto en todos los niveles de gestión. Para su consecución, se deben fomentar las condiciones necesarias para desarrollar e implementar experiencias abiertas y colaborativas como la Wiki (véase WikiGob de Novagob). Diseñar participativamente esta estrategia global fomentando el empoderamiento de todos los actores clave. Proyectar el valor generado de esta alianza a las Entidades Locales. Metas. Generar redes de participación y colaboración que favorezcan la adaptación de técnicas y métodos innovadores de gestión pública basados en el conocimiento abierto y la inteligencia colectiva. Medición del impacto del valor generado por la alianza (co-definición de indicadores por gobiernos multi-nivel).

• PROPOSADES FEMP PER A III PLA D'ACCIÓ OGP ESPANYA El Govern Obert situa a la ciutadania en el centre de l'acció i entén que és una de les claus de les administracions públiques del futur. Per a avançar en els seus principis i en els interessos de l'Aliança per al Govern Obert en un país amb una estructura territorial multinivell com és Espanya entenem que l'III Pla hauria de prendre en consideració l'àmbit local incorporant un compromís d'actuació específic per a l'àmbit local i, complementàriament, estratègies de desplegament i col·laboració amb les entitats locals en altres compromisos. En matèria de govern obert Espanya s'enfronta a reptes globals i a reptes propis. Per a abordar-los s'ha d'atendre del camí emprès fa una dècada en relació a polítiques de bon govern, prendre en consideració el model que està desenvolupant actualment, comptar amb els actors que estan promovent aquest model, i afavorir la creació d'una estratègia a nivell estatal que incorpori a la ciutadania, els governs locals i les regions. Els compromisos de govern obert han d'arribar a la majoria dels ciutadans. Reconeixent això, els Plans d'Acció Nacional haurien d'incloure cada vegada més mesures i accions de suport per part dels governs locals. Són nombroses les iniciatives que necessiten d'una perspectiva multinivell i ja s'estan produint però, a més, la pròpia naturalesa del nostre estat descentralitzat, hauria de portar-nos a abordar una estratègia de govern obert multinivell que a mitjà termini pugui convertir-se en una política d'estat i en un referent internacional. L'administració oberta ha de ser un eix fonamental els principals promotors del qual i impulsors han de ser aquells que componen l'administració, tant polítics com empleats públics.

Desde la FEMP nos hacemos eco y compartimos tanto las recomendaciones del Mecanismo Independiente de Evaluación (IRM) y expresamos la importancia de las dos que específicamente conciernen a una estrategia de coordinación multinivel:

Primer IRM 2012-2013-Recomanació 2 “El nou Pla d'Acció ha de ser d'Espanya, i ha d'implicar a Espanya en el seu conjunt. Es tracta en definitiva d'aclarir l'àmbit territorial dels compromisos, i de “redefinir l'eix troncal del pla” per a transformar-lo “d'una visió des de dins cap a un enfocament integral cap a fora”. L'estratègia integral per a dissenyar el nou Pla d'Acció significa que no ha d'entendre's com “allò que ha de fer el Govern o l'administració General de l'Estat (AGE)” en matèria de govern obert, sinó com “allò que tant ciutadania com el govern en (els seus diferents nivells) han decidit conjuntament realitzar per a acostar el govern (de nou compte en tots els seus nivells) als ciutadans, a fi de fer-ho més transparent i participatiu”. “……..sense deixar de costat el paper fonamental que juga la dimensió local, perquè segons es recull expressament la Llei de Bases de Règim Local (Art. 1.1) els municipis “són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i vies immediates de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats.”

Segon IRM 2014-2015-Recomanació 1 “Conformació d'un òrgan d'interlocució i de coordinació intergovernamental per a articular les estratègies i accions de govern obert que sorgeixin a Espanya. Haurà de comptar amb representació dels òrgans de participació subnacional, la participació de les Organitzacions del Sector Civil i la ciutadania en el procés de presa de decisions. Ha de permetre analitzar els esforços nacionals en govern obert i articular les estratègies de participació amb altres en marxa de dades obertes, de la informació sol·licitada pels ciutadans a ser subjecte de publicitat activa, les estratègies de RISP i altres més vinculades amb la participació, la transparència proactiva, el control social i la rendició pública de comptes”.

La Federación Española de Municipios y Provincias es la entidad más representativa del ámbito local español y despliega su actividad a través de Comisiones, compuestas por responsables políticos apoyados por técnicos especializados, y redes de ciudades. A través de las actividades de las Comisión de Modernización, Participación Ciudadana y Calidad y Comisión de Sociedad de la Información y Tecnología y de la Red de Entidades Locales por la Transparencia y la Participación Ciudadana, desde hace tiempo se vienen acometiendo de forma estable actuaciones para la sensibilización en los principios del Gobierno Abierto, el apoyo a iniciativas pioneras y el seguimiento del programa piloto de la Alianza por el Gobierno Abierto para los gobiernos subnacionales. Entendemos que estas actuaciones merecen ser recogidas e impulsadas por el III Plan y que pueden formularse siguiendo la lógica “smart”, es decir, formulando objetivos específicos, medibles, asequibles, responsables y con tiempos. Federación Española de Municipios y Provincias ( FEMP) 14/09/2016

• Posada en marxa d'un Observatori de Govern Obert. Igual que en l'actualitat existeix un Observatori d'Accessibilitat Web (OAW) gestionat pel MINHAP, la proposta es dirigeix a la creació d'un observatori de govern obert. Entre les possibles accions que podria posar en marxa l'observatori tenim:

- Identificar las acciones y proyectos en materia e opengov en España facetados por los diferentes criterios: público o privado, nivel de admon, tipo,

- Establir un seguiment sobre les accions i els seus objectius.

- Centralitzar informació sobre notícies, esdeveniments.

- Servir de repositori d'eines i documentació.

- Establir una metodologia de mesurament i valoració.

- Desenvolupament d'un scoreboard de mesurament.

• Convergència entre les iniciatives dades obertes i transparència. Encara que l'actual llei 19/2013 estableix que la publicació activa ha de complir principis d'interoperabilitat i reutilzación, la publicació no es fa mitjançant dades obertes. La millora del portal del transparència per a incorporar dades obertes com una altra possibilitat de descàrrega de contingut, a més de donar suport al compliment de la pròpia redacció de la llei, donaria impulsa al capítol dades obertes.
• Directorio de Open Assets. En la actualidad figuran separados los diferentes activos abiertos que las adminstraciones y/o empresas publican. Aglutinar en un único repositorio los diferentes activos "open" junto con las relaciones que pueden existir entre ellos ayudaría no sólo a una mejor "encontrabilidad" de los recursos sino también a una mejor reutilización de los mismos. Nos referimos: * Datos: Open data * Programas: Open source * Cursos: Massive open online course * Investigación: Open research * Hardware: Open Hardware ...
• Registro nacional de lobbies o grupos de interés. Al igual que existe un registro europeo de este tipo, se propone la puesta en marcha de un registro nacional obligatorio que evite los problemas que en la actualiadad presenta el europeo sobre la fiabilidad de los datos que incluye.

• L'article 5 de la Llei 37/2007 estableix que “les Administracions i organismes del sector públic facilitaran els seus documents en qualsevol format o llengua preexistent, però també procuraran, sempre que això sigui possible i apropiat, proporcionar-los en format obert i llegible per màquina”. Aquesta preferència pels formats reutilitzables es reitera en la Llei 19/2013. En múltiples casos s'ha rebut la informació en format PDF i fins i tot com PDF “imprès com a imatge”, això és, impossibilitant la selecció i còpia de text des del fitxer PDF. Excepte en els casos en els quals els arxius PDF procedeixen de l'escanejat de documents en paper, els PDF es generen des d'altres aplicacions que permeten guardar la informació d'una manera reutilitzable (p. ex. Microsoft Word, Excel, etc…). És a dir, el passo a PDF és molt habitualment innecessari. Per posar un exemple real: sol·licitats certes dades que figuraven en un full de càlcul, l'Administració va proporcionar una taula impresa en un PDF. La informació ja es trobava en format reutilitzable i molt fàcilment es podria haver proporcionat l'arxiu original o es podrien haver guardat les dades rellevants en format CSV, per exemple. Fins i tot en els casos que hi hagués dubtes sobre qual és el format preferit pel sol·licitant, es podrien proporcionar en format PDF i en format reutilitzable, ja que no suposa un cost afegit. Per tant, seria desitjable que des de l'Administració es potenciés l'ús dels formats reutilitzables, usant-los sempre que estiguin disponibles, tant per a les sol·licituds d'informació com per a la publicació activa. És ressenyable que en altres països ja és habitual la publicació simultània en diversos formats (en PDF i en format reutilitzable).