A continuació es dóna publicitat de les aportacions rebudes per a l'III Pla de Govern Obert.

Estan ordenades per ordre ascendent de recepció de les aportacions.

• (25-07-2016) Es recomana valorar la necessitat i proporcionalitat d'exigir que en totes les convocatòries d'ocupació pública es publiquen les retribucions anuals brutes del lloc a cobrir tant en plaça de funcionari com de laboral. Això incrementaria la transparència de l'ús dels recursos públics, sense cost addicional per a l'administració. Alhora afavoreix la competència i l'eficiència en l'assignació d'un recurs públic tan important com el personal en senyalitzar on el mateix és més valorat retributivament. Finalment, reduïx la càrrega administrativa dels ciutadans, empleats públics o interessats a ser-ho, per a aconseguir aquesta informació de significatiu interés per a optar al lloc convocat.
• (15-09-2016) Millorar l'article de transparència referent als convenis, per a, seguint les millors pràctiques de La Casa Reial i altres institucions, publicar íntegres els convenis en la pàgina web, en particular els de representació jurídica del sector públic o de les empreses públiques.

• Inclusió d'un pla de protecció per als alertadores (whisthleblower) en l'àmbit de les administracions públiques seguint les directrius del Dictamen 1/2006 sobre l'aplicació de les normes de la UE relatives a la protecció de dades a programes interns de denúncia d'irregularitats en els camps de la comptabilitat, controls comptables interns, assumptes d'auditoria, lluita contra el suborn, delictes bancaris i financers Pla de desclassificació i publicació de secrets oficials com a Regne Unit, els Estats Units o Suècia.

• OPEN GOVERNMENT PARTENARIAT (OGP) APORTACIONS AL III PLA DE GOVERN OBERT D'ESPANYA APORTACIONS PUBLICITAT ACTIVA. L'enfortiment de la publicitat activa és necessari per a lluitar contra la corrupció i satisfer les prioritats dels ciutadans.
  ​Als exemples inclosos en l'Informe d'Avanç 2014-2015 (pàgina núm. 15 –Registre Mercantil; informació sobre el procés de contractació pública i els canvis posteriors; agendes de treball i reunions dels càrrecs públics-); propose detallar específicament els següents com a prioritats en l'estratègia d'obertura per a la seua inclusió en l'III Pla d'Acció de Govern Obert d'Espanya:

a) Respecte a les matèries més sensibles a la corrupció (contractació pública, urbanisme, subvencions, ocupació pública, pressupost i comptes, medi ambient, finançament de partits polítics, publicitat institucional, etc.), publicació de les actes dels òrgans col·legiats; els informes (preceptius o facultatius) emesos pels serveis jurídics, tècnics o d'intervenció econòmica (autorització, gestió i justificació de la despesa pública); i els actes i acords adoptats en aquests expedients d'aprovació, modificació, adjudicació, resolució i reintegrament.

b) Llestes d'espera anonimizadas amb codis numèrics existents per a l'accés als serveis públics: sanitat (proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques), habitatge (accés a habitatges de protecció social en règim de lloguer o compravenda), etc.

c) La convocatòria i adjudicació de places en centres escolars públics i concertats.

d) Publicació en el Portal de Transparència de les resolucions judicials (sobretot, sentències) que afecten de l'entitat pública i que tinguen un interés general per afectar d'un col·lectiu o conjunt de ciutadans.

e) Publicació en el Portal de Transparència de la informació que se sol·licita amb més freqüència: resolucions d'inadmissió, estimació o desestimació dictades en relació amb les sol·licituds d'accés a la informació sol·licitades pels ciutadans.

f) Creació d'un Registre de Sol·licituds d'Accés a la Informació Pública en el qual s'hauran d'inscriure les sol·licituds que presenten tant els ciutadans com els interessats en el corresponent procediment administratiu, així com les corresponents respostes. És necessari per a saber si l'Administració contesta o no a les sol·licituds, quant temps tarda a contestar i en quin sentit es contesta admetent, denegació o estimant les sol·licituds.

• APORTACIONS PUBLICITAT PASSIVA.
  A pesar que la transparència dels poders públics és essencial en un Estat Social i Democràtic de Dret, la nova Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (d'ara en avant, LTAIP), així com les noves Lleis autonòmiques i ordenances locals que s'estan aprovat resulten insuficients per les següents raons, per la qual cosa és necessari que l'III Pla d'Acció de Govern Obert incloga mesures per a esmenar estes greus manques:

1) El dret d'accés a la informació pública segueix sense ser reconegut com un dret fonamental. Si no s'opta per modificar la Constitució Espanyola per a contemplar expressament el dret d'accés a la informació pública com un dret fonamental autònom, es pot entendre comprés, al meu judici, en el dret a participar en els assumptes públics directament (article 23.1) i en el dret a la llibertat d'expressió i a rebre informació (article 20.1.a) i d).
El dret d'accés a la informació pública és inherent al dret fonamental a la participació de tots els ciutadans en els assumptes públics, i no sols empara de manera exclusiva i excloent als representants polítics lliurement triats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans consideren que el dret d'accés a la informació pública es troba comprés dins del dret fonamental a la llibertat d'expressió.
La consideració del dret d'accés a la informació pública com un dret fonamental és molt important per a ponderar-se en condicions d'igualtat amb el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. A més, això significa que podria invocar-se directament davant els Tribunals de Justícia a través d'un procediment sumari i preferent i, si escau, posterior recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Amb ser això rellevant, no l'és menys agilitar al màxim la rapidesa dels mecanismes de tutela i garantia perquè el seu exercici siga real i efectiu. Els instruments de protecció del dret són la clau. Per molt fonamental que es declare, si el ciutadà manca de mitjans ràpids i àgils per a obligar a l'entitat al fet que facilite la informació sol·licitada, s'haurà avançat molt poc.
Resulta sorprenent que, a hores d'ara de segle, en el nostre sistema democràtic el dret de petició siga considerat com un dret fonamental i, per contra, no el siga el dret d'accés a la informació pública. Les pressions dels grups nacionalistes per a no perdre la competència d'aprovar una llei autonòmica en matèria de transparència també ha jugat en contra de reconéixer el dret d'accés a la informació com un dret fonamental. Han prevalgut els interessos competencials de les institucions autonòmiques sobre els drets dels ciutadans, que s'enfronten a sistemes de transparència diferents segons la Comunitat Autònoma.
Si el dret d'accés a la informació pública s'haguera considerat com un dret fonamental s'haguera hagut de regular mitjançant Llei orgànica -la competència del qual és exclusiva de l'Estat-, com així ha succeït en matèria de protecció de dades de caràcter personal, on no existeixen lleis autonòmiques. En matèria de transparència i accés a la informació pública ja tenim 11 lleis autonòmiques no exactament coincidents.

2) És necessari incloure com a prioritat en l'III Pla d'Acció de Govern Obert la ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre accés als documents públics de 2009.

3) Els límits o excepcions a l'exercici del dret d'accés continuen sent molt nombrosos, amplis i ambigus. Algunes lleis autonòmiques han delimitat algunes causes d'inadmissió com el concepte de reelaboració, informació auxiliar o de suport i sol·licituds abusives.
La descripció dels límits o excepcions és massa vaga i indeterminada. La generalitat dels supòsits que poden veure's afectats són tan amplis, que el dret d'accés pot quedar buit de contingut. Al meu entendre, de poc serveix reconéixer el dret d'accés a la informació pública amb tants límits. Resulta difícil pensar en alguna sol·licitud que, d'una manera o un altre, no puga veure's afectada per estes limitacions tan àmplies.
Alguns dels criteris interpretatius fixats pel Consell de Transparència i Bon Govern han sigut, al meu entendre, excessivament restrictius amb el dret d'accés a la informació.

4) No estan subjectes a la Llei estatal de Transparència les entitats privades que presten serveis d'interés general o concessionaris de serveis públics (llum, aigua, gas, telefonia, hospitals, residus, etc.).
Al meu entendre, sense perjudici de l'obligació d'informar de l'Administració o organisme corresponent, en trobar-nos davant la prestació d'un servei públic d'interés general per a tots els ciutadans, els concessionaris i les entitats privades que els presten -que poden a més gaudir de fons públics, avantatges fiscals o drets especials- han de quedar subjectes a la Llei estatal de transparència, complint amb les mateixes obligacions de publicitat activa i passiva que tenen les Administracions públiques respecte al servei públic que gestionen.
Per exemple, en relació amb la polèmica suscitada entorn dels avantatges i inconvenients de la gestió pública o privada de la sanitat, no pareix raonable que, sent en tot cas un servei de titularitat pública, els ciutadans no tinguen dret a accedir a la informació sobre les despeses d'un determinat hospital pel mer fet que aquest centre sanitari es trobe gestionat per una entitat privada. En este cas tampoc estaria subjecte l'hospital de gestió privada al compliment de les obligacions d'informació activa recollides en la LTAIP.
L'interés general del servei i la titularitat pública del mateix justifiquen el compliment de les obligacions d'informació passiva i activa previstes en la llei estatal de transparència amb independència de la naturalesa privada de l'entitat que presta o gestiona el servei públic.

5) El silenci administratiu és negatiu, per la qual cosa la majoria de les sol·licituds d'informació compromesa segueixen sense contestar-se.
Els terminis de resolució de les sol·licituds d'informació han de ser curts, de manera que la informació es facilite al més prompte possible. L'inici del termini ha d'arrancar en el moment en què la sol·licitud es registra en l'Administració, no en l'òrgan competent per a resoldre-la, com així disposa la Llei catalana de transparència. En cas contrari, l'existència de descoordinació administrativa juga a favor de la pròpia Administració, ja que el termini de resolució ni tan sols s'inicia, en clar perjudici del ciutadà. En canvi, si aquest termini comença des que la sol·licitud entra en l'Administració, ja s'encarregaran els funcionaris d'enviar-li ràpidament la sol·licitud a l'òrgan competent perquè el termini per a resoldre ja haurà començat a comptar. En el justificant de recepció s'ha d'indicar la identificació de l'autoritat o funcionari responsable de la tramitació de la sol·licitud d'informació.
La Llei estatal de transparència ha decidit reconéixer el silenci negatiu amb caràcter de legislació bàsica. La falta de resolució en termini s'entendrà com a desestimació de la sol·licitud en totes les entitats públiques estatals, autonòmiques i locals. El silenci negatiu consagra la sistemàtica i reprotxable falta de resposta a les sol·licituds d'informació. Les autoritats i empleats públics no tenen gens d'interés a contestar.
El silenci positiu, encara que no garanteix la immediata disponibilitat de la informació, contribuiria almenys a reduir el generalitzat incompliment de l'obligació de contestar. Si el silenci és positiu, l'Administració ja no podria denegar expressament la sol·licitud d'informació per impedir-ho l'article 43.4.a) de la LRJPAC. Només podria declarar-ho lesiu per a l'interés públic i impugnar-lo davant la jurisdicció contenciosa administrativa. El ciutadà podria interposar un recurs contenciós administratiu a l'empara de l'article 29.2 de la LRJCA, plantejant una pretensió de condemna a facilitar el document o la informació demanada, amb la possibilitat de sol·licitar com a mesura cautelar el lliurament d'aquesta.
Si el dret a la informació ja s'ha adquirit per silenci positiu, la mesura cautelar d'execució d'un acte ferm i de lliurament immediat és molt més fàcil d'adoptar, llevat que concórrega alguna manifesta prohibició o excepció al dret d'accés que poguera apreciar el Jutjat o Tribunal.
Per contra, algunes lleis autonòmiques han optat pel silenci positiu (Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra). El conflicte jurídic està servit. La nova LTAIP s'aplica de manera supletòria en totes les matèries que tinguen una normativa específica reguladora del dret d'accés a la informació -urbanisme, medi ambient, serveis socials, sanitat, educació, etc.); pel que esta dispersió normativa afecta negativament al dret d'accés a la informació pública.

6) Els òrgans de control creats manquen de mitjans per a obligar de l'Administració a entregar la informació i es tarda massa temps a accedir a la mateixa.
A Espanya, existeix una entitat encarregada de resoldre les reclamacions en via administrativa -el Consell de Transparència i Bon Govern per a l'àmbit de l'Administració General de l'Estat i els múltiples Consells Autonòmics que ja estan funcionant a Múrcia, València, Catalunya, etc, o Comissionat de Transparència a Canàries-, la falta de resolució de la qual expressa s'ha d'entendre com a desestimatòria de la reclamació.
Estos òrgans de control ja han començat a funcionar i els principals problemes que s'han detectat són els següents:
- La falta de mitjans d'execució forçosa per a aconseguir que l'Administració afectada complisca de manera real i efectiva les resolucions estimatòries de la reclamació presentada pels ciutadans i facilite la informació sol·licitada. L'òrgan de control dóna la raó al ciutadà i aquest no recorre la resolució. Passats uns mesos, el ciutadà comprova que l'Administració no complix aquesta resolució, i l'òrgan de control es troba que no pot sancionar a l'Administració ni executar forçosament la seua resolució mitjançant multes coercitives perquè l'Administració entregue la informació al ciutadà.
- El temps transcorregut des que la sol·licitud d'accés a la informació es presenta pel ciutadà i l'Administració la contesta (un mes ampliable per un altre mes), més el temps que passa per a obtindre una resolució de l'òrgan de control (una mitjana de tres mesos), provoca una espera mitjana d'uns 6 mesos per a accedir a la informació. En molts casos, l'interés o utilitat de la informació ja ha desaparegut. Si damunt l'Administració no complix voluntàriament la resolució de l'òrgan de control, el ciutadà es queda sense poder accedir a la informació.

7) L'incompliment de les lleis de transparència no té cap conseqüència sancionadora real i efectiva. La competència per a iniciar i resoldre el procediment administratiu per a sancionar les infraccions comeses pels incompliments de la llei estatal de transparència en matèria de publicitat activa i passiva s'atribuïx a la pròpia Administració responsable del seu incompliment, per la qual cosa no s'apliquen aquestes infraccions. La competència per a iniciar i resoldre els procediments sancionadors hauria d'atribuir-se al Consell de Transparència i Bon Govern i a les institucions anàlogues autonòmiques.

8) La nova Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que entrarà en vigor a l'octubre de 2016, conté una definició d'expedient administratiu que, al meu judici, és inconstitucional.
Si l'Administració elimina de l'expedient administratiu informació auxiliar o de suport, que, encara que continguda en aplicacions, notes o resums, pot ser important, així com les comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives i els judicis de valor emesos per les Administracions Públiques, que també pot llançar llum o servir per a buidar l'arbitrarietat de l'Administració, pareix obvi que es dificulta més enllà del raonable els següents drets:
a) El dret constitucional de defensa dels interessats en els procediments administratius.
b) El posterior control de l'Administració per part dels Tribunals de Justícia.
c) L'exigència de responsabilitat a les autoritats i funcionaris públics.
d) El dret d'accés a la informació pública per part dels ciutadans.
Al mateix temps que s'aprova una Llei estatal de Transparència i nombroses autonòmiques, es promulga una Llei de Procediment Administratiu que permet eliminar o sostraure documents de l'expedient. Sorprenentment, l'expedient administratiu és ara més opac que amb anterioritat a aquestes lleis. Avancem o retrocedim?

9) Finalment, i al meu entendre, el més fonamental, és que segueix sense adoptar-se mesures per a millorar la protecció jurisdiccional del dret d'accés a la informació.
En la pàgina núm. 38 de l'Informe d'Avanç 2014-2015 redactat pel Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'Open Government Partenariat (OGP), s'exposa com a exemple de compromís fort amb la rendició de comptes: “La millora de l'accés a la justícia, fent que els mecanismes de justícia siguen més barats, ràpids o fàcils d'usar”.
Doncs bé, a Espanya, en l'actualitat, i malgrat comptar amb una Llei estatal de transparència i 11 autonòmiques, quan no es facilita la informació sol·licitada pel ciutadà o s'incompleixen les obligacions de publicitat activa en la pàgina web, la via judicial és inassumible en termes de costos econòmics i temporals: es tarda una mitjana de 2 anys per a obtindre una sentència ferma que condemne a l'Administració a donar la informació; cal pagar taxes judicials (les persones jurídiques), els honoraris d'advocat i procurador i assumir el risc d'una possible condemna a costes si es perd el plet. Són molt pocs els ciutadans que acudeixen als Tribunals de Justícia.
És difícil ser optimista quan s'aprova una nova norma i no s'atribuïxen les armes necessàries per a assegurar la seua aplicació i evitar el seu incompliment. Les 11 lleis autonòmiques sobre transparència res han contemplat en este sentit perquè la competència és exclusiva de l'Estat.
La jurisdicció contenciosa administrativa, tal com està configurada en l'actualitat, no complix amb les exigències imposades pel Conveni del Consell d'Europa sobre l'accés als documents públics de 2009 – encara no ratificat per Espanya-, en el sentit d'assegurar al ciutadà l'existència d'un procediment d'apel·lació ràpid i econòmic enfront de la negativa a facilitar informació per part d'una entitat pública.
Al meu entendre, el dret d'accés a la informació pública, com a dret fonamental que considere que és, hauria de tutelar-se per un procediment especial, sumari i oral.
En qualsevol cas, el necessari és configurar un nou procediment per a protegir el dret d'accés a la informació pública de manera ràpida i eficaç. Com a proposta de futur, el procediment podria iniciar-se mitjançant una simple sol·licitud, per a la qual poden emprar-se impresos o formularis, dirigida al Jutjat contenciós administratiu on tinga la seua seu l'òrgan o entitat pública a qui s'ha sol·licitat la informació, sense necessitat d'intervenció de procurador i advocat, sense pagar taxes judicials, i sense imposició de costes llevat que s'aprecie temeritat o mala fe.
A esta sol·licitud s'hauria d'acompanyar una còpia de la sol·licitud d'informació sol·licitada o una descripció de l'obligació d'informació activa que està sent incomplida. Si l'entitat pública no compareix o no s'oposa, el Jutjat ordenaria el lliurament immediat de la informació al sol·licitant o la publicació activa en la pàgina web de la informació omesa, llevat que es desprenga l'existència d'alguna limitació legal que l'impedisca. Si l'entitat pública es persona i oposa a la sol·licitud, l'assumpte es resoldria definitivament mitjançant el procediment abreujat.

• Resulta necessari incorporar com a objectiu al Pla de Govern Obert (en el marc de l'estratègia de dades obertes, però també des d'una òptica de transparència) l'obertura més plena possible de les dades del Registre Mercantil i del Cadastre.

• Seria positiu completar l'objectiu inclòs en l'II Pla respecte a l'accés als arxius històrics amb un nou objectiu relatiu als arxius intermedis i centrals de les Administracions Públiques espanyoles, orientat a la seua digitalització i a garantir la posada a la disposició de la ciutadania d'aquests arxius, de la manera més fàcil i completa possible (incloent la via telemàtica), tant a través de l'exercici del dret d'accés com a través de la publicitat activa. De la mateixa manera, la informació sobre els pressupostos públics i la seua execució haurien de publicar-se en formats oberts i reutilitzables, que permeten la seua anàlisi automatitzada d'acord amb els estàndards més avançats en matèria de dades obertes.

• Simplificant el que es pot entendre per govern obert, podem convindre que es tracta d'oferir dades a la ciutadania perquè esta, a través d'ells, puga desenvolupar determinades aptituds i actituds encaminades a enfortir els mecanismes de decisió i control i en suma, desenvolupar una democràcia de major qualitat. Es tracta per tant d'una visió "datocéntrica", on a través del mateix es pot tindre coneixement, per posar alguns exemples, de la situació d'un determinat sector (anàlisi ex-ante), de les conseqüències d'una determinada normativa (anàlisi ex-post) o de la publicació de determinades dades d'activitat perquè a partir dels mateixos es puguen crear determinats serveis (sector infomediario).
  Les AAPP han de tindre molt present que una ciutadania cada vegada més informada i activa tendeix a comparar els cada vegada més ubics i omniscients serveis del sector privat amb els quals esta oferix. En els últims temps, la transformació digital de tots els sectors productius ha produït un procés innovador en organitzacions privades, on el motor del canvi és la perspectiva del client i s'establisquen processos guiats pels usuaris, on la integració de les dades dels mateixos han donat peu a l'autodefinición i a l'autoservici digital.
  Per a revertir esta situació, les AAPP han d'incorporar els ensenyaments que el sector privat ha demostrat útils, i conjunyint-les amb la cerca de l'interés general, revertir la situació, construint una administració del sXXI, on el ciutadà i les empreses tinguen la possibilitat de comptar amb la informació necessària que facilite la consecució dels seus objectius. Es tracta de construir una AAPP que, centrada en el maneig de la dada, simplifique les gestions administratives i proporcione els serveis perquè la rendició de comptes, l'auditoria del funcionament dels serveis públics, l'anàlisi ex-ante i ex-post de la normativa i la transparència no sols legitime l'activitat del sector públic, si no que enfortisca la societat civil en l'objectiu de construir una societat més justa. Per tot això, l'AGE ha d'orientar la seua activitat cap al maneig de les dades, trencant les actuals barreres on estos estan limitat a cada procediment. És necessari disposar d'una visió transversal de les dades, Amb una dada interoperable, diferent de l'actual concepció d'aplicacions interoperable, es podran crear serveis amb una visió global de la informació, qüestió fins ara impossible, ja que resideixen en sitges incomunicades. El disseny dels mateixos hauria d'estar sota la competència d'un únic responsable global per a tota l'AGE, que a més tindria la competència necessària per a escometre les reformes normatives necessàries.
  És suma, l'explosió de l'ús del big data dins de les organitzacions, que es basa a recol·lectar tota la informació de la qual l'organització és propietària o té accés amb la finalitat de tindre una visió holística de la seua activitat i, sobretot, un coneixement profund dels seus interlocutors (en l'àmbit privat, els clients), ha provocat l'aparició de nous rols dins d'aquestes. Independentment de com es denomine eixe rol (usualment, CDO -Chief Data Offier-), tant les empreses privades com algunes AAPP (sobretot dins de l'àmbit d'influència anglosaxó) li assignen la responsabilitat no ja de la propietat de la dada, si no de desenvolupar serveis a partir d'aquest.
  És per això, que s'antoixa crucial la creació d'aquesta figura, almenys dins de l'AGE; figura independent respecte de les actuals estructures dedicades a les TIC i que tinga com a principal comés l'explotació del valor de la dada des d'una visió orientada al ciutadà i l'empresa.

• Sobre el procés d'elaboració de l'III Pla de Govern Obert:
  • Encara que el procés ha tingut una lleu millora respecte a l'elaboració de l'II Pla d'Acció (per exemple, s'ha creat una secció específica dins del Portal de Transparència on es comparteixen els documents rellevants, el calendari, i s'establix que es publicaran els suggeriments rebuts), en Civio creem que estem lluny de complir amb l'objectiu establit per l'OGP per a la creació dels plans d'acció: un procés on el Govern cree espais d'amb diferents actors (no sols societat civil, també partits polítics, sector privat, altres nivells de govern, etc.) i on de manera conjunta s'establisquen i acorden objectius i prioritats per al país en matèria de govern obert, de manera que es cree una política pública de caràcter transversal i permanent.
    Creem que el mecanisme actual establit pel qual es demanen “suggeriments” a través d'un formulari al qual a penes se li ha donat publicitat (al qual a més no es poden adjuntar documents) no complix amb els mecanismes establits per l'OGP per a la creació del pla, que fan molt èmfasi en el procés de co-creació dels plans (1). Asímismo, el “Grup de Treball de Govern Obert” està constituït exclusivament per actors governamentals de l'Administració General de l'Estat. Esta falta de participació d'actors externs al Govern o d'altres nivells de l'administració ja era una les observacions del “Informe d'Avanç del Mecanisme de Revisió Independent (MRI) de l'II Pla d'Acció 2014-2015” i no ha sigut tingut en compte per a l'elaboració d'este tercer pla, la qual cosa considerem una falta greu.
    Si estos espais de consulta i participació activa no s'han creat per a la fase d'elaboració del pla, esperem que es formen per al seguiment i monitoratge de la implementació de l'III Pla, una altra de les exigències de l'OGP i de les recomanacions del MRI a l'II Pla d'Acció 2014-2015.
  • En el document compartit pel Consell de Transparència “Preparació de l'III Pla de Govern Obert“ on s'explica el procés a seguir amb els ministeris per a la preparació del pla, s'establix que es realitza una “Recopilació d'iniciatives en línia amb principis de Govern Obert” (2). Això explica la falta d'un Pla de Govern Obert amb objectius estratègics i encaminats a complir amb els objectius finals de l'OGP. En Civio, ja recomanem al Govern “que aprofundisca en què implica el concepte de Govern Obert i consulte als nombrosos experts amb experiència en la matèria per a poder aplicar-ho efectivament en polítiques públiques”. Per això, continuem exigint, que l'elaboració del pla no consistisca en una mera “recopilació d'iniciatives”, com ja observem a l'II Pla d'Acció, si no en un exercici estratègic, obert, i amb voluntat política, que realment permeta la consecució dels objectius de l'Aliança per al Govern Obert.
    Referències: (1) http://www.opengovpartnership.org/how-it-works/civil-society-engagement/preparing-national-action-plan
    (2) http://transparencia.gob.es/transparencia/dam/jcr:1efac173-6dc4-4a3a-bf2a-58848cbb30b0/2016_Julio_Preparaci%C3%B3n_III_GA_vpdf.pdf
• Sobre els compromisos a incloure en l'III Pla de Govern Obert:
  Des de Civio creem que hi ha àrees estratègiques d'especial interés per als ciutadans que haurien de formar part dels compromisos de l'III Pla de Govern Obert. Moltes d'aquestes àrees (obertura del Registre Mercantil, obertura de la informació relacionada amb la contractació pública, i l'obertura de les agendes de treball i reunions de càrrecs públics) estan també recollides en l'Informe d'Avanç del MRI de l'II Pla d'Acció com a mesures que haurien de ser prioritàries en l'estratègia d'obertura d'informació del Govern d'Espanya. Específicament, des de Civio sol·licitem que s'incloguen en l'III Pla d'Acció de Govern Obert, els següents compromisos:

1. Reforma de la Llei de Transparència que decrete el dret d'accés com un dret fonamental i elimine les barreres actuals La Llei de Transparència en vigor inclou excepcions molt àmplies i no reconeix el dret d'accés a la informació com un dret fonamental, per la qual cosa altres normatives de rang major puguen passar per damunt. Si la norma és poc valenta, la seua aplicació està sent encara més restrictiva. El procés per a sol·licitar informació és complex i requereix d'identificació electrònica. L'esborrany de reglament que prepara el Govern, en lloc d'aclarir conceptes que resultaven vagues (com els temps de resposta), els deixa en l'aire i limita encara més el dret, com també ha criticat el Consell de Transparència. La nostra proposta:
• Reforma de la Llei de Transparència per a declarar l'accés a la informació com un dret fonamental i l'eliminació d'excepcions vagues i poc justificades, com “els interessos econòmics i comercials”.
• Aprovació d'un reglament de desenvolupament de la llei que acote conceptes vagues, que establisca un termini màxim de 10 dies perquè la sol·licitud arribe a l'organisme competent i que no exigisca identificació electrònica.

2. Publicació oberta i completa del registre mercantil La publicació de part de la informació continguda en els registres mercantils de l'Estat, que legitima els contractes i els actes inscrits per empreses i empresaris, és imprescindible per a previndre delictes de blanqueig i exempció fiscal i entorpeix l'aparició de complexes trames societàries. A més, el coneixement públic sobre les societats, els seus càrrecs i els seus propietaris permet al ciutadà exigir rendició de comptes davant possibles conflictes d'interessos. Les dades que recull el registre mercantil han sigut tractats i gestionats per funcionaris públics, pagats amb els impostos dels ciutadans. Actualment, El Registre Mercantil Central, institució oficial de publicitat que aglutina les dades contingudes en els registres provincials, no permet l'accés gratuït a la informació que conté. El Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) publica, en la seua secció primera, actes com la constitució de noves empreses, nomenaments i cessaments d'administradors, però l'edició electrònica del BORME, limitat per la seua disposició per dies, no permet la cerca de contingut en este apartat. A més, els continguts disponibles en la web només abasten des de 2009 fins a l'actualitat. La falta d'un accés fàcil a estes dades, al costat dels aranzels aplicats per a l'obtenció i consulta de documents dels registres mercantils, ha provocat que empreses privades -que sí que disposen de dades anteriors a 2009- facen negoci amb dades de caràcter públic que estan vetats per al ciutadà que no paga els seus serveis. El Registre Públic Concursal, gestionat pel Col·legi de Registradors, ja permet consultar edictes concursals, publicitat registral i acords extrajudicials lligats a un deutor determinat. La nostra proposta:
• Reforma de la pàgina web del BORME que permeta consultar, de manera gratuïta, online i incloent un buscador per companyia, la informació bàsica d'empreses i societats continguda en els registre mercantils, així com la seua cerca: raó social, adreça, sector d'activitat, noms anteriors de l'empresa, propietaris, altes i baixes de directius i administradors, estat, data de lliurament de comptes i historial de presentació de documents, així com els documents associats.
• Tota eixa informació ha d'estar disponible, a més, per a descàrrega, a través de formats oberts i reutilitzables.

3. Creació d'un organisme de control de la contractació pública La CNMC alerta que la falta de pressió competencial que suposa l'ús de processos no oberts en les adjudicacions públiques pot originar desviacions mitjanes, a l'alça, del 35% del pressupost de la contractació pública. A Espanya, a nivell agregat, això podria implicar fins a un 4,6% del PIB anual, aproximadament 47.500 milions d'euros/any. El Tribunal de Comptes, en el seu informe de 2012, assegura que les irregularitats més comunes són: trossejaments de contractes per a adjudicar-los via contracte menor; ús sense justificar del procediment d'urgència i de les excepcions de publicació; irregularitats en els criteris de selecció d'adjudicatari; una deficient motivació de l'adjudicació; i falta de justificació de les modificacions de contractes. No existeix un organisme encarregat de realitzar una vigilància específica de la contractació pública de manera constant, com ha criticat la pròpia CNMC, que s'ha postulat per a assumir eixa tasca. Els informes del Tribunal de Comptes són parcials i arriben molt tard. La nostra proposta:
• Creació d'un organisme de control, especialitzat, dins de la CNMC, que analitze de manera global i metòdica els contractes públics. Este organisme haurà de comptar amb una bústia ciutadana que permeta emprendre recerques després de la denúncia de qualsevol persona, no sols els participants en el procés d'adjudicació.
• Creació d'una figura de control ciutadà en les taules d'adjudicació de contractes de regulació harmonitzada, com s'ha plantejat en altres països. Seran convidats membres d'entitats socials o ciutadans individuals, que podran observar tot el procés i presentar denúncia a l'organisme de control si el consideren necessari.

4. Publicació d'agendes de tots els alts càrrecs i diputats/senadors i creació d'un registre del lobby Per a poder exigir rendició de comptes als nostres representants és important conéixer amb qui es reuneix i a quins acords arriben i saber si, a l'hora d'aprovar una norma, l'interés comú preval sobre interessos de tercers. El lobby no està regulat a Espanya. La Llei de Transparència aprovada al desembre de 2013 no va incloure este apartat i, encara que en diverses ocasions s'ha promés la creació d'un registre de grups d'interés en el Congrés, mai s'ha dut a terme. Alguns partits polítics, alguns dels seus líders i algunes entitats han decidit, de forma aïllada, publicar les seues agendes. Això sí, el nivell de detall varia molt dels uns als altres. La nostra proposta:
• Publicació de les agendes de treball completes d'alts càrrecs (poder executiu) i diputats o senadors (poder legislatiu). L'agenda ha d'incloure totes les reunions professionals a excepció d'aquelles que hagen de veure amb assumptes vinculats a la seguretat nacional o pose en perill la vida i la seguretat de les persones implicades. S'informarà del/els interlocutors, el motiu de la reunió, els documents tractats (ja siga en persona o enviats per un altre mitjà) i l'impacte d'eixos documents en la normativa final.
• Creació d'un registre de grups d'interés que incloga a totes les persones -sense excepció- que, en representació pròpia o de tercers, es reunisquen amb representants polítics per a intentar influenciar en la tramitació d'una norma o negocien preus o un altre tipus de col·laboracions amb ells. Haurà d'incloure nom, entitat a la qual pertany, entitat a la qual representa, àmbits d'interés i reunions a les quals ha assistit.

5. Publicació de la petjada legislativa completa Si les agendes de treball són importants, encara l'és més l'impacte que tenen els documents i les reunions en la tramitació i aprovació de lleis, decrets i normes. La Llei de Transparència exclou els documents de treball i esborranys de la norma. Per a un ciutadà és quasi impossible fer seguiment del procés d'aprovació d'una llei i, molt menys, saber quins actors i documents han participat en eixe tràmit. La nostra proposta:
• Publicació, al costat de cada llei (en l'apartat de ‘anàlisi’ del BOE), decret llei i decret aprovat, d'un informe de petjada legislativa que incloga actors i documents i com han afectat del text final.

6. Publicació de l'execució pressupostària al mateix nivell de desglossament que els PGE Mentre que l'aprovació i publicació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) és un esdeveniment públic anual, la qual cosa de veritat es gasta, l'execució pressupostària, passa quasi desapercebuda. Si no coneixem el detall dels possibles desviaments i el cost final, no podem controlar la despesa dels diners públics de manera efectiva. El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques publica, de manera mensual, l'execució pressupostària, però el fa amb un nivell de detall molt inferior al desglossament que oferixen els pressupostos. La nostra proposta:
• Publicació de l'execució pressupostària en formats reutilitzables al mateix nivell de detall i amb la mateixa estructura que els PGE.
• Creació d'una capa de control sobre l'execució pressupostària, per exemple via comissió parlamentària pública, de manera trimestral, per a informar de les raons dels desviaments.

7. Publicació de les motivacions i denegacions d'indults de forma argumentada Els indults s'han usat de manera massiva en els últims anys: s'han concedit més de 10.000, encara que en teoria es tracte d'una mesura excepcional. L'indult està regulat per una llei de 1870 que en aquells dies es va denominar “provisional” però que ha arribat, quasi sense retocs, fins als nostres dies. El Tribunal Suprem va tombar en 2013 un indult perquè el Govern no va argumentar la decisió. La resposta de l'Executiu a la sentència no va corregir eixa opacitat en la decisió, sinó que va afegir un afegitó genèric a cada decret d'indult que no aporta cap informació. La nostra proposta:
• Publicació de totes les denegacions d'indults i dels arguments en els quals es recolza el Govern per a concedir o no cada mesura de gràcia. Això és, demanem que es complisca la sentència del Tribunal Suprem.

8. Publicació de les denegacions de compatibilitat dels alts càrrecs i les raons del si o el no El portal de transparència del Govern publica les aprovacions de compatibilitat, però no les raons que porten a prendre eixa decisió i tampoc les denegacions. En general, no sabem a penes res sobre el treball de l'Oficina de Conflicte d'Interessos, la qual cosa impedeix exigir rendició de comptes ni exercir vigilància ciutadana sobre el seu treball. Sense eixa informació és impossible saber si la Llei de conflictes d'interessos, que exigeix un període de refredament de dos anys, entre altres coses, es complix. La sanció que imposa la llei a qui es negue a presentar la declaració de béns o activitats o ometa de manera deliberada dades i documents suposa, simplement, la publicació en el BOE de la pròpia sanció. La nostra proposta:
• Publicació no sols de les aprovacions de compatibilitat, sinó també les denegacions i les raons de la decisió, així com un informe anual que explique el treball realitzat per l'Oficina de Conflictes d'interessos.

9. Publicació del repartiment per capçaleres de la publicitat institucional En la majoria de contractes de publicitat institucional, l'administració pública adjudica el pressupost total a una central de mitjans, que és l'encarregada de realitzar el repartiment sota les indicacions de l'organisme. Com es reparteix és, excepte en algunes excepcions, confidencial. Esta opacitat no ens permet saber si es van seguir criteris d'eficiència o van prevaldre altres interessos. En el seu últim informe, el Tribunal de Comptes ha criticat la falta de planificació i control de la publicitat institucional, i en molts casos, la llei que regula la publicitat institucional, simplement, no es complix. La nostra proposta:
• Publicació del repartiment de cada campanya de publicitat institucional per capçaleres, així com els criteris que s'han tingut en compte a l'hora d'establir la distribució final dels anuncis.
• Creació d'un mecanisme de control parlamentari que vigile el compliment de la llei i que la distribució es regisca per criteris d'eficiència en el repartiment dels anuncis per capçaleres.

10. Publicitat detallada dels acords entre l'administració i la farmacèutiques sobre preus La transparència en les relacions entre l'administració i la indústria farmacèutica és un dels factors que incideixen en l'estabilitat i la predictibilitat futures dels preus dels medicaments. A més, eixa transparència ajuda a vigilar que els preus estiguen sempre dins de límits assequibles i que l'accés a ells a través del sistema públic es produïsca sota el coneixement ciutadà, especialment quan sorgeixen nous fàrmacs o davant una crisi sanitària. L'Assemblea del Consell d'Europa ha aprovat una resolució (1) en la qual demana als membres de la UE que obliguen dels laboratoris a revelar vincles i interessos, absoluta transparència en reunions i conflictes d'interés, i que les farmacèutiques hagen de donar a conéixer els costos reals de R+D. La nostra proposta:
• Proposem que el Ministeri de Sanitat habilite una font pública d'informació en format web que proporcione informació consolidada i detallada dels medicaments adquirits, les quantitats exactes, període i àmbit geogràfic de distribució, els proveïdors, els preus, la duració dels contractes i els acords de distribució o compra amb les comunitats autònomes.
• Esta font haurà d'incloure de forma consolidada les dades de les comunitats autònomes, ja que tenen les competències transferides. Existeixen precedents com la Base de dades Nacional d'Incendis Forestals EGIF, en la qual el MAGRAMA centralitza les bases de dades autonòmiques per a la seua publicació anual.
• Vinculat amb la publicitat de les agendes, demanem la publicació de les negociacions entre les administracions públiques i les farmacèutiques, així com el detall dels costos de R+D que s'usen com a argument en les negociacions. Esta premissa ja es duu a terme en el Departament de Salut a Regne Unit, on les reunions en les quals es discuteix el preu dels medicaments són de coneixement públic (2).

11. Publicació desglossada dels pressupostos i despeses de prevenció i extinció d'incendis La majoria d'administracions públiques no publica de forma desglossada quina és la despesa en prevenció i extinció, així com la seua evolució. Durant els últims anys s'han denunciat de manera recurrent les retallades en extinció i prevenció, però no existeixen dades públiques completes que permeten valorar quin ha sigut l'evolució de la despesa. Només Andalusia, Astúries, Extremadura, Múrcia i els ministeris de Presidència i d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient van respondre a sol·licituds d'informació sobre este punt. Això és, 13 comunitats autònomes incompleixen la Llei 27/2006 per la qual es regulen els drets d'accés a la informació mediambiental. La nostra proposta:
• Publicació de forma desglossada dels pressupostos i l'execució de la despesa en prevenció i incendis forestals, així com la seua evolució, tant per cada comunitat autònoma com de manera conjunta per part del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Referències:

(1) http://assembly.coe.int/nw/xml/xref/xref-xml2html-en.asp?fileid=22154〈=en

(2) https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/363009/ministerial_gifts_hospitality_travel_and_external_meetings_jan_to_march_2014.pdf Més informació: OGP 2012: Comentaris sobre Pla d'Acció d'Espanya http://www.civio.es/2012/04/ogp-2012-comentarios-sobre-plan-de-accion-de-espana/ Recomanacions de Civio a Presidència per a l'II Pla d'Acció d'Espanya en Govern Obert http://www.civio.es/2014/05/recomendaciones-de-civio-a-presidencia-para-el-ii-plan-de-accion-de-espana-en-gobierno-abierto

• (05-09-2016) Igual que les activitats econòmiques estan codificades i cadascuna té el seu propi epígraf; i amb el de poder conéixer quin organisme o quina persona té assignada una competència pública en l'Administració General de l'Estat, seria convenient CODIFICAR cadascuna de LES COMPETÈNCIES EN L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT, des de l'àmbit local fins fins i tot l'àmbit europeu. El codi estaria format per diverses xifres i/o lletres en què per exemple, les dues primera indicarien el país de la Unió Europea, La següent si és una competència nacional, autonòmica, provincial o local. Les següents... i així successivament.
• (08-09-2016) Amb la finalitat que qualsevol persona depenent de la seua capacitat econòmica i perquè els ingressos per a cobrir les despeses de l'Administració Pública siguen els més ajustats possibles, l'Agència Tributària hauria de tindre un barem, per exemple de cinc trams, segons els ingressos i recursos del "subjecte passiu". I amb este barem quantificar l'import de les taxes que necessiten abonar perquè l'Administració et permeta el tràmit que necessites. Per exemple que la taxa de matriculació, de 95,80, tinguera cinc barems perquè segons la capacitat econòmica del subjecte poguera variar des de 0 a 200 euros, per exemple.

• Publicació del Pla de Govern de la legislatura, detallant les diferents mesures planificades i el seu grau d'execució. Este Pla hauria d'estar disponible en la pàgina web del Govern d'Espanya (lamoncloa.gob.es).

• 1. INTRODUCCIÓ La democràcia participativa no hauria de veure's com una amenaça per al nostre sistema democràtic representatiu sinó com una evolució que el complementa i l'enriqueix. Existeixen diversos mecanismes de participació previstos en l'ordenament jurídic, però la seua existència no és garantia d'una participació real i efectiva. Per això són necessàries mesures per a facilitar i estimular la participació dels ciutadans en els assumptes públics que els concerneixen a tots els nivells de govern - estatal, autonòmic i local. Estes mesures poden ser normatives o culturals. Les mesures normatives tindrien el propòsit de desenvolupar els drets constitucionals relatius a la participació ciutadana i adaptar-los a l'actual conjuntura social i tecnològica. Mentre que les culturals estarien relacionades amb àmbits transversals a estos drets - com l'educació o la informació - que són necessaris per a evolucionar cap a una societat més cohesionada, activa i conscienciada.

2. MESURES NORMATIVES L'article 23 de la Constitució Espanyola (CE) assenyala dues modalitats per a l'exercici de la participació ciutadana: directa o a través de representants elegits lliurement en eleccions periòdiques per sufragi universal. L'article 6 de la CE atorga un paper protagonista als partits polítics en identificar-los com l'"instrument fonamental per a la participació política". No obstant això els mecanismes de democràcia directa - dret de petició (art. 29), referèndum (art. 92) i ILP (art. 87) - són limitats i la seua regulació és deficient (Expósito, 2013). En este context, algunes comunitats autònomes estan desenvolupant normatives específiques per a regular la participació ciutadana i assegurar així un repartiment més equilibrat en l'exercici de les dues modalitats del dret de participació recollides per l'article 23 de la CE. És el cas de comunitats autònomes com Canàries, Andalusia, Extremadura o la Comunitat Valenciana. En el context internacional també existeixen exemples com el de la Llei 20.500 a Xile o els Congressional Hearings (audiències) del Congrés dels EUA que es realitzen des de 1946.
A Espanya, destaca la Proposició de reforma del Reglament del Congrés dels Diputats per a la creació de la Comissió de Peticions i Participació Ciutadana, que va ser promoguda en 2012 pel diputat socialista Pablo Martín Peré i rebutjada pel Grup Parlamentari Popular. En la seua argumentació, el diputat popular Ignacio Astarloa Huarte-Mendicoa va al·legar defectes de contingut i de forma. Entre els defectes de contingut va comentar l'innecessari d'una mesura que ja estava contemplada en l'article 44 punt 2n del Reglament del Congrés en el qual es regulen les compareixences davant una Comissió. No obstant això aquest és un mecanisme de participació consultiva i no activa. També es va fer referència al paquet de mesures de regeneració democràtica que llavors preparava el Govern i que hui podem concloure que va desaprofitar l'oportunitat de restablir el paper dels partits polítics com a instrument per a la participació política, al no incorporar mesures de gran importància en la reforma de la Llei 6/2002 de Partits Polítics. Quant als defectes de forma, es va plantejar la necessitat de constituir una ponència per a l'anàlisi d'esta necessitat. I és en esta línia que es planteja ací la possibilitat de crear una subcomissió per a la proposició de mesures d'estímul de la participació ciutadana. A més, es proposa també la presentació d'una PNL de promoció de xarxes socials per a facilitar la participació ciutadana. 2.1. Subcomissió per a la proposició de mesures d'estímul de la participació ciutadana En esta subcomissió s'analitzarien, entre altres, les reflexions recollides en el nové Quadern del Congrés dels Diputats (Rubio Núñez, 2014), i es revisaria el dret comparat europeu en matèria de participació ciutadana, les diferents regulacions autonòmiques, i les mesures per a la modernització del govern local recollides en la Llei 57/2003, amb l'objectiu d'elevar una proposta per a harmonitzar tota esta normativa en una llei d'àmbit estatal. 2.2. PNL de promoció de xarxes socials per a facilitar la participació ciutadana Entre els compromisos de millora dels serveis públics adquirits pel Govern a través de l'OGP, figura el propòsit de promocionar les xarxes socials per a facilitar la participació ciutadana. En l'II Pla d'Acció per als anys 2014 al 2016, només dos dels deu compromisos han de veure amb la participació ciutadana i cap aborda este tema des d'una perspectiva transversal, sinó que simplement es planteja l'ús de xarxes socials no verticals per a la relació dels ciutadans amb el Consell espanyol de drogodependències i per a la definició dels objectius dels Plans Nacionals de Salvament Marítim. Estes dues mesures són insuficients i no estan en línia amb els avanços dels països del nostre entorn en matèria de participació ciutadana. A més no responen a les recomanacions del Llibre blanc de la Governança Europea que proposen reforçar la interacció entre la societat civil i els organismes regionals i locals. Els mecanismes de participació ciutadana es poden classificar en tres nivells atés del grau de participació dels ciutadans (Ganuza Fernández): Mecanismes informatius (oficines d'atenció al ciutadà i webs institucionals), mecanismes consultius (enquestes, referèndums, consells consultius, compareixences, etc.) i mecanismes de participació activa (fòrums deliberatius digitals, pressupostos participatius, jurats ciutadans, etc.). També es poden classificar en funció del nombre de ciutadans involucrats com: Mecanismes participatius de base associativa, mixta o individual. Es proposa:

• Establir un diàleg continu amb la societat a través de mecanismes de participació activa, com a xarxes socials verticals o fòrums deliberatius digitals, que involucren a representants de l'Administració General de l'Estat.

• Desenvolupar mesures per a fomentar la utilització d'aquests mecanismes de participació activa també entre representants electes de les institucions legislatives, i en l'administració autonòmica i local.

3. MESURES CULTURALS La teoria neo-institucional del premi nobel d'economia Ronald Coase, posa l'accent en l'elevat cost i baixa eficiència dels sistemes altament regulats. En este sentit, les mesures reguladores que pretenen incentivar determinades actituds en la societat poden resultar molt menys eficaces que aquelles mesures que es prenen des d'un pla purament cultural, ja siga mitjançant l'educació o a través d'actituds exemplaritzants. El cas de la participació ciutadana és un clar exemple d'este fenomen. En aquells països en els quals existeix una cultura forta de participació ciutadana, ha bastat amb posar els mitjans tecnològics a la disposició dels electors perquè aquests comencen a ser utilitzats. És el cas de Suïssa, on una web creada per ciutadans (politnetz.ch) ha sigut adoptada pel Legislatiu com a web oficial de participació després de l'èxit del seu llançament. També ocorre en països d'Amèrica Llatina com el Brasil, on els esforços dels Governs se centren ara a millorar l'eficiència dels sistemes deliberatius a través d'internet. A Espanya, en canvi, no tenim una cultura de participació democràtica en els assumptes públics. Per això, a més de les mesures normatives que possibiliten l'exercici efectiu d'este dret, és necessari adoptar mesures d'estímul de la participació a través de l'educació, la formació i la informació:

• Creació d'una Associació Parlamentària de Transparència i Participació Ciutadana en la qual estiguen representats tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. La missió d'esta Associació serà la de donar difusió i suport a les organitzacions de la societat civil que defensen estos valors. A més, d'esta manera es donaria continuïtat a la preocupació per este assumpte més enllà d'esta legislatura.
• Promoció d'espais sobre participació ciutadana en els mitjans de comunicació públics.
• Desenvolupament de plans formatius de participació ciutadana en els programes d'educació.
• Inclusió de mesures concretes sobre participació ciutadana en els programes electorals locals, autonòmics i estatals.
• Promoció de les organitzacions sectorials de participació ciutadana en l'estructura interna dels partits.

TREBALLS CITATS - Expósito, E. (2013). Participació Ciutadana en l'Àmbit Local. Una Anàlisi des de la Perspectiva Normativa. Recuperat el 15 de 12 de 2014, d'http://www.aragon.es/estaticos/gobiernoaragon/organismos/institutoaragonesadministracionpublica/areas/03_revista_aragonesa_formacion/12%20Enriqueta%20Exp%C3%B3sito.pdf - Ganuza Fernández, E. (s.f.). La participació ciutadana en l'àmbit local europeu. Recuperat el 15 de 12 de 2014, d'Institut d'Estudis Socials d'Andalusia (CSIC): http://www.jerez.es/fileadmin/documentos/participacion_ciudadana/formacion_para_participacion/la_participacion_ciudadana_en_el_ambito_local_europeo_-_ernesto_ganuza.pdf - Rubio Núñez, R. (2014). Parlaments Oberts. Tecnologia i Xarxes per a la Democràcia. Madrid: Quaderns del Congrés dels Diputats.

• Proposta 1: Crear un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil en el marc de l'OGP a Espanya L'Aliança per al Govern Obert (OGP – Open Government Partenariat) és una iniciativa multilateral que busca que governs siguen més transparents, rendisquen comptes i milloren la capacitat de resposta cap als seus ciutadans. Això requereix un canvi de normes i cultura per a garantir un diàleg i col·laboració genuïns entre govern i societat civil. Tant la Declaració signada pel Govern d'Espanya d'adhesió a l'OGP en 2011, com en els articles de Governança de l'Aliança establixen que el Govern d'Espanya ha de crear un fòrum (o identificar un existent) en el qual recolzar-se per a compartir informació sobre els avanços, integrar un procés participatiu de seguiment o de consulta durant la implementació, i on puga participar la ciutadania i estar efectivament representats els diferents actors rellevants o afectats. L'avaluador independent de l'OGP per a Espanya en els seus diferents informes, ha criticat la inexistència d'este fòrum, que vicia el procés des de l'inici, i ha recomanat la seua creació. Instem del Govern a crear de manera immediata un fòrum de diàleg permanent amb la societat civil segons el seu compromís assumit en la Declaració d'adhesió a l'OGP en 2011 i en els articles de Governança d'aquesta.
• Proposta 2: Sistema de sol·licituds d'accés a la informació senzill i ràpid. La transparència de l'activitat pública és un dels pilars fonamentals de l'OGP. De fet, tindre una llei d'accés a informació, un esborrany o una provisió constitucional és un requisit per a formar part d'esta aliança. Per a aconseguir una major transparència és imprescindible que els ciutadans tinguen accés a la informació pública a través d'un sistema senzill, ràpid i que no exigisca per a l'accés a la informació més dades al sol·licitant que els estrictament necessaris per a accedir a la informació, és a dir: un nom, la informació a la qual es vol accedir i una adreça on enviar la informació. El procediment que ha creat el Govern, en concret el Ministeri de la Presidència, per a exercir el dret a sol·licitar informació és complex, excloent i lent. La llei de Transparència 19/2013 establix en el seu article 17.2 que “la sol·licitud podrà presentar-se per qualsevol mitjà que permeta tindre constància de la identitat del sol·licitant; la informació que se sol·licita; una adreça de contacte, preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions; en el seu cas, la modalitat que es preferisca per a accedir a la informació sol·licitada”. No obstant això, el Govern només permet que s'envien les sol·licituds de manera presencial, via correu postal i de manera telemàtica a través del portal de la transparència, excloent l'ús del correu electrònic, i obligant a entregar el DNI o certificat electrònic per a poder sol·licitar informació. Estos requisits estan sent un obstacle per a l'exercici, de fet, la Presidenta del Consell de Transparència i Bon Govern ha manifestat en diverses ocasions que hauria de revisar-se este sistema per a agilitar el procés. Per això, l'III Pla d'Acció de Govern Obert d'Espanya ha d'incloure entre les seues accions a realitzar durant el seu primer any de vigència, l'establiment d'un sistema de sol·licitud d'accés a informació senzill i ràpid, permetent enviar sol·licituds a través del correu electrònic.
• Proposta 3: Millora de la Llei de transparència en línia amb els estàndards internacionals. Les Lleis d'accés a informació deuen comprehensivas i garantir els nivells necessaris de transparència que permeten la participació ciutadana i la rendició de comptes, elements que són pilars essencials de l'OGP. La llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern d'Espanya se situa en la posició 70 de 100 països amb lleis de transparència, obtenint 73 punts, lluny dels 150 que segons el Global Access to Information Ràting tenen les lleis que garanteixen plenament el dret d'accés a la informació. L'III Pla d'Acció de Govern Obert ha d'incloure la modificació de la Llei de Transparència perquè incloga les següents millores: 1) Reconeixement del dret d'accés a la informació com un dret fonamental, 2) Ampliar l'abast de la Llei a totes les institucions públiques, els tres poders de l'estat, totes les empreses públiques i aquelles empreses privades que gestionen serveis públics. 3) Limitar les causes d'inadmissió establint un sistema limitat, proporcional i sotmés a les proves de mal i interés públic. 4) Millorar mecanismes de supervisió i sanció donant un major pes al Congrés dels Diputats en el nomenament del President del Consell de Transparència i atorgant a este últim poder inspector i sancionador.
• Proposta 4: Establir una normativa que assegure la creació d'informació. L'OGP té entre els seus objectius impulsar mesures perquè els ciutadans puguen ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com la transparència i rendició de comptes delas institucions. No és possible complir estos propòsits si el Govern no crea la informació necessària perquè els ciutadans puguen participar en els processos de presa de decisió i per a la rendició de comptes de les institucions públiques. L'III Pla d'Acció ha d'assegurar que al final del seu període de dos anys de vigència es garanteix a través d'una norma amb rang de Llei que la informació rellevant per a la rendició de comptes és creada. Com a mínim ha de garantir-se que es crea: informació de contacte institucional, la informació relacionada amb reunions, actes de les reunions, llistes de participants en les reunions, els documents rebuts per tercers (incloent durant les reunions), informes d'assessoria jurídica i justificacions de les decisions adoptades.
• Proposta 5: Assegurar la publicació proactiva d'informació clau relacionada amb els processos de presa de decisions L'OGP té entre els seus objectius impulsar mesures perquè els ciutadans puguen ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com la transparència i rendició de comptes delas institucions. Perquè els ciutadans puguen participar en la presa de decisions és necessari que tinguen un accés senzill i ràpid a la informació sobre aquestes, per a això, ha de publicar-se de manera proactiva la informació clau de tots els processos de presa de decisions, tant si es desenvolupa una consulta pública formal o no. A més, ha de garantir-se que esta informació es troba fàcilment localitzable per part dels ciutadans. Access Info Europe ha desenvolupat un estudi comparatiu sobre la publicació proactiva en 21 processos de presa de decisions en 11 països: els resultats per a Espanya conclouen que en cap dels processos analitzats es disposava de la informació mínima perquè els ciutadans puguen entendre i participar en els processos de presa de decisions. L'III Pla d'Acció ha d'incloure la modificació de la Llei de Transparència per a ampliar i detallar la informació a publicar de manera proactiva. Com a mínim ha d'incloure's amb el suficient grau de detall: informació de contacte, agendes ministerials, actes de les reunions, els documents rebuts de tercers, assessorament jurídic, assessorament sobre polítiques i justificacions de les decisions adoptades.
• Proposta 6: Reducció dels terminis de resposta a les sol·licituds d'accés a informació. L'OGP té entre els seus objectius impulsar mesures perquè els ciutadans puguen ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com la transparència i rendició de comptes delas institucions. És essencial que la informació es pose a la disposició dels ciutadans de manera oportuna per a permetre que les parts interessades disposen de temps suficient per a participar en la presa de decisions, temps per a revisar el material i per a preparar aportacions de qualitat i enriquir el procés. Access Info Europe ha desenvolupat un estudi comparatiu de sol·licituds d'accés a informació en 41 processos de presa de decisions en diversos països europeus i el temps de resposta medie a les sol·licituds d'accés a informació d'Espanya va ser de 29,3 dies, lluny dels 4,5 dies de mitjana de Finlàndia i molt allunyat dels terminis que pertinents per a facilitar la participació en la presa de decisions. Les autoritats públiques han de garantir que en totes les etapes dels processos de presa de decisions la societat civil té accés a la informació necessària per a participar i que està en un llenguatge clar i comprensible. Per a això, les sol·licituds d'informació necessària per a participar han de ser respostes al més prompte possible i, indubtablement, d'una amb el temps suficient per a permetre tal participació. L'II Pla d'Acció ha d'incloure la modificació de l'article 20.1 de la Llei de Transparència per a assegurar que els terminis de resposta de les sol·licituds d'accés a informació permeten la participació de la societat civil en els processos de presa de decisions. A més, els terminis han de ser no superiors a 15 dies i començar a comptar des del dia en què s'envia la sol·licitud.
• Proposta 7: Adoptar una regulació del lobby que garantisca la transparència i la participació en la presa de decisions. Per a complir amb els objectius de l'OGP i que els ciutadans puguen ser més partícips en el desenvolupament de les polítiques públiques, així com impulsar la transparència i rendició de comptes de les institucions, és imprescindible adoptar una regulació transparent del lobby que permeta saber com es prenen les decisions públiques, qui interven i sobre la base de quins criteris. A Espanya ja hi ha algunes institucions com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que han creat un Registre de Grups d'Interés durant 2015 i diversos Governs Autonòmics i locals, com l'Ajuntament de Madrid. No obstant això, els únics plans de la passada legislatura a nivell nacional es referien a regular el lobby a nivell del Congrés dels Diputats; això és totalment insuficient. Esta absència de regulació a nivell nacional està donant lloc a la proliferació de regulacions amb diferents requisits i formats que complicaran la transparència d'esta activitat. És urgent que es regule de forma àmplia i comprehensiva i transparent el lobby. Una regulació transparent del lobby hauria d'estar en línia amb els Estàndards Internacionals per a la Regulació del lobby que són el resultat de dos anys de treball conjunt de la societat civil, impulsat per Access Info Europe, Open Knowledge, Sunlight Foundation i Transparència International. Per a això, l'III Pla d'Acció de Govern Obert ha de crear durant el seu primer any de vigència una regulació del lobby que almenys incloga els següents punts:

1. Creació d'un Registre del Lobby obligatori que continga la suficient informació sobre els lobbistes. Perquè un registre de lobby siga realment eficaç ha de ser obligatori i aplicar-se a totes aquelles persones (física o jurídica) que vulguen influir en els processos de presa de decisió pública, així mateix ha de cobrir a totes les persones del sector públic amb responsabilitat en la presa de decisions no limitar-se als representants públics ja siga a nivell del poder executiu o del poder legislatiu.
• El registre de lobby ha de contindre com a mínim informació sobre: o la identitat dels lobbistes o l'objecte de les activitats de lobby i els resultats buscats o el beneficiari final de les activitats de lobby (quan siga rellevant) o la institució destinatària i/o el càrrec públic implicat o el tipus i la freqüència de les activitats de lobby o tota documentació de referència intercanviada amb els càrrecs públics o despeses de lobby, incloses despeses en espècie (calculats conforme a criteris preestablits, de ser necessari en rangs de cost) o fonts de finançament, per client i per dossier o tot tipus de contribucions polítiques, fins i tot en espècie o càrrecs públics ocupats anteriorment per la persona i/o els seus familiars o fons públics rebuts
• La informació publicada ha de ser plenament accessible per la societat civil, i ha d'estar constantment actualitzada.

2. Establir un sistema de sancions. Perquè aquest registre siga efectiu ha d'establir-se la prohibició per part dels treballadors públics de reunir-se amb persones que no estan inscrites en el registre i l'establiment de sancions davant vulneracions de la Llei.

3. Crear un codi de conducta per als lobbistes. Les institucions públiques competents haurien de redactar, en col·laboració amb lobbistes i societat civil, un codi de conducta per als grups d'interés.

• Proposta 8: Impuls de dades obertes El tercer Pla d'Acció ha d'incloure entre les seues mesures:

1. Establir l'obligació per a totes les institucions públiques d'usar formats oberts que permeten la reutilització de la informació pública de manera lliure i sense restriccions.

2. La millora en el procés d'identificació de les bases de dades de les Administracions Públiques. Este procés serà realitzat de manera conjunta juntament amb les associacions d'empleats públics, ONGs i altres organitzacions de la societat civil per a definir prioritats sectorials i assegurar que les dades rellevants per a la societat es troben en formats oberts.

• Proposta 9: Establir un control sobre les “portes giratòries”. A més de crear un registre de lobbies i de publicar les declaracions de conflictes d'interessos és fonamental establir períodes de refredament i exigir que es respecten. Les voltes que donen les portes giratòries poden tindre impactes problemàtics en el procés de presa de decisions, en concret hi ha dues situacions conflictives que poden sorgir. La primera seria aquella en la qual el funcionari públic que ha treballat en el passat i/o espera treballar en el futur en una empresa privada, podria prendre decisions més favorables cap als interessos del sector privat, per a millorar les seues oportunitats personals, per amistat o per desenvolupar els seus contactes, en detriment de, per exemple, els interessos de representants de la societat civil i ciutadans o del propi interés públic. La segona seria aquella en què les empreses de lobby poden aprofitar els contactes adquirits pels seus nous empleats en els seus antics treballs públics: funcionaris públics, que recentment van deixar el seu càrrec, es converteixen en un gran recurs per a les empreses que es dediquen a pressionar durant els processos legislatius-tenen un coneixement privilegiat del sistema i coneixen personalment a les persones que formen part del mateix i responsables de prendre les decisions definitives. Esta connexió privilegiada passa a les mans dels interessos privats en contractar-los i danya fortament l'equilibri d'influències. Estos problemes i els seus possibles impactes negatius en la legitimitat de la presa de decisions públiques no són suficients per a prohibir el flux d'empleats entre els sectors privat i públic. De fet, és important que les institucions públiques tinguen la possibilitat de comptar amb l'experiència i el coneixement d'experts que s'han format en el sector privat, tant en camps especialitzats com en la gestió i direcció d'empreses. Mitjançant la fixació d'un període de refredament mínim pel qual ex càrrecs públics no puguen exercir funcions de lobbistes durant un temps determinat sobre els assumptes que gestionaven des del públic. L'III Pla d'Acció de Govern Obert ha d'incloure mesures que asseguren que els períodes de refredament establits en la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat es complixen i ha de dotar de la força i independència necessària a l'Oficina de Conflictes d'Interessos.
• Proposta 10: Crear un sistema de protecció per als funcionaris que revelen casos de corrupció dins de les administracions públiques Les mesures d'impuls de la transparència i rendició de comptes de les institucions són part essencial de l'OGP. Entre estes mesures s'han d'establir canals perquè els funcionaris puguen revelar casos de corrupció, males pràctiques o mala gestió en el govern i alhora una sèrie de proteccions per a aquells que donen l'alarma, sense importar la forma que trien per a fer-ho públic (de manera interna o a través de la premsa). Els mecanismes de protecció són essencials perquè les persones que estiguen disposades a denunciar casos de corrupció el facen sense por a represàlies. Per això ha d'existir un mecanisme legal per a protegir dels que revelen males pràctiques en les institucions públiques. Estos mecanismes són complementaris a les lleis d'accés a la informació ja que establixen una via extraordinària d'accés a la informació per als casos en els quals el sistema establit en la llei falle. L'III Pla d'Acció, durant el seu segon any de vigència, ha de contemplar l'aprovació d'una norma de protecció del denunciant de delictes de corrupció que estiga en línia amb: els estàndards internacionals com els requisits per a la protecció de denunciants en la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (2003), les recomanacions sobre protecció del denunciant de l'Informe del Relator Especial sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió de Nacions Unides David Kaye (2015), la Recomanació de 2009 per a combatre el suborn de servidors públics estrangers en transaccions comercials internacionals de l'OCDE (Recomanació anticohecho), la Recomanació de 1998 per a la millora del codi ètic en el servei públic de l'OCDE, i els convenis del Consell d'Europa de Dret civil i Dret penal sobre la corrupció (1999), així com la Recomanació (2014)7 del Consell d'Europa sobre la protecció de denunciants.

• Per a vincular la gestió documental en el marc del desenvolupament del govern obert i en reposada als compromisos d'Espanya amb l'Aliança, seria convenient que l'III Pla d'Acció del Govern Obert incloguera un espanyol presentara un compromís sobre gestió documental i d'arxius per a la transparència. Haurien de ser els professionals especialistes en arxiu i gestió de documents els qui recomanaren quines polítiques en gestió de documents, alineades amb les polítiques de transparència de les institucions, haurien d'implementar-se com a desenvolupament d'este Pla.
• APORTACIONS PUBLICITAT PASSIVA per la qual cosa és necessari que l'III Pla d'Acció de Govern Obert incloga mesures perquè el dret d'accés a la informació pública siga reconegut com a dret fonamental. També, és necessari incloure com a prioritat la ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre accés als documents públics de 2009. Els límits o excepcions a l'exercici del dret d'accés continuen sent molt nombrosos, amplis i ambigus.

• Incloure un ampli programa de formació sobre els drets dels ciutadans a una administració i un govern eficients, transparents, objectius i respectuosos amb la llei i com exercitar-los. La formació s'hauria de donar en tots els nivells educatius des de secundària fins a la universitària, i com a formació a tots els funcionaris, associacions i col·lectius que constituïxen la societat civi, i en la mesura que siga possible, a tota la societat civil mitjançant avisos públics i publicitat activa.

A partir del procés obert a la participació pel Ministeri de la Presidència, Oficina per a l'execució de la reforma de l'Administració, per a realitzar aportacions a l'III Pla de Govern Obert es presenten les següents contribucions.

• Aportació 1. Transparència. Desafiament. Integrar i implementar polítiques en matèria de transparència i accés a la informació pública, en tots els nivells de l'Administració Pública d'Espanya, d'acord amb la normativa europea i estatal. Rellevància. Accés a la informació pública, del dret a saber al dret a entendre. Sistematització de la informació centralitzada (Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions, Publicació del Període Mitjà de pagament de les Entitats Locals, uns altres). Ambició. Construir confiança: el valor públic de la transparència en la societat de la informació i el coneixement. Metes. Valor públic generat pel desenvolupament i implementació de polítiques en matèria de transparència: traspassar les fronteres de la publicitat activa i passiva per a facilitar mitjançant models de gestió intel·ligent i proactiva informació pública accessible i comprensible.
• Aportació 2. Cultura de Govern Obert. Desafiament. Aconseguir una cultura de transparència i innovació sòlida dins del paradigma establit per l'Open Government Partenariat. Rellevància. Participació cívica, assumir els principis de l'Open Government Partenariat i enfortir una cultura pública oberta i transparent en les Entitats Locals. Ambició. Col·laboració de governs multi-nivell. Enfortir les capacitats de les persones al servei de l'Administració. Increment de les competències i capacitats del personal. Promoció d'una cultura interna de Govern Obert i la transparència en les Entitats Locals. Crear un “laboratori” de Govern Obert en l'àmbit de l'Open Government Partenariat a la disposició de la “graderia de pioners”, “graderia de líders” i altres experiències locals. Metes. Enfortiment de competències cíviques (context cultural, participació, col·laboració). Implicació de ciutadans, polítics i tècnics en els processos d'obertura i canvi de l'Administració (volum anual d'idees aportades, % de propostes de millora implementades a nivell tècnic). Consolidar el nivell de compliment de principis i polítiques de Govern Obert en les Entitats Locals (co-avaluació per part de tots els actors implicats).
• Aportació 3. Aliances multi-nivell i treball en xarxa. Desafiament. Integrar la participació i col·laboració de governs multi-nivell i altres actors socials mitjançant innovacions TIC com la Wiki o plataformes com DemocracyOS, entre altres. Rellevància. Tecnologies i innovació per a la transparència i la rendició de comptes. Ambició. Impulsar aliances en tots els nivells de govern que vulguen assumir els principis de l'Open Government Partenariat, estes aliances permetran abordar polítiques i estratègies en matèria de Govern Obert en tots els nivells de gestió. Per a la seua consecució, s'han de fomentar les condicions necessàries per a desenvolupar i implementar experiències obertes i col·laboratives com la Wiki (vegeu WikiGob de Novagob). Dissenyar participativament esta estratègia global fomentant l'empoderament de tots els actors clau. Projectar el valor generat d'esta aliança a les Entitats Locals. Metes. Generar xarxes de participació i col·laboració que afavorisquen l'adaptació de tècniques i mètodes innovadors de gestió pública basats en el coneixement obert i la intel·ligència col·lectiva. Mesurament de l'impacte del valor generat per l'aliança (co-definició d'indicadors per governs multi-nivell).

• PROPOSADES FEMP PER A III PLA D'ACCIÓ OGP ESPANYA El Govern Obert situa a la ciutadania en el centre de l'acció i entén que és una de les claus de les administracions públiques del futur. Per a avançar en els seus principis i en els interessos de l'Aliança per al Govern Obert en un país amb una estructura territorial multinivell com és Espanya entenem que l'III Pla hauria de prendre en consideració l'àmbit local incorporant un compromís d'actuació específic per a l'àmbit local i, complementàriament, estratègies de desplegament i col·laboració amb les entitats locals en altres compromisos. En matèria de govern obert Espanya s'enfronta a reptes globals i a reptes propis. Per a abordar-los s'ha d'atendre del camí emprés fa una dècada en relació a polítiques de bon govern, prendre en consideració el model que està desenvolupant actualment, comptar amb els actors que estan promovent este model, i afavorir la creació d'una estratègia a nivell estatal que incorpore a la ciutadania, els governs locals i les regions. Els compromisos de govern obert han d'arribar a la majoria dels ciutadans. Reconeixent això, els Plans d'Acció Nacional haurien d'incloure cada vegada més mesures i accions de suport per part dels governs locals. Són nombroses les iniciatives que necessiten d'una perspectiva multinivell i ja s'estan produint però, a més, la pròpia naturalesa del nostre estat descentralitzat, hauria de portar-nos a abordar una estratègia de govern obert multinivell que a mitjà termini puga convertir-se en una política d'estat i en un referent internacional. L'administració oberta ha de ser un eix fonamental els principals promotors del qual i impulsors han de ser aquells que componen l'administració, tant polítics com empleats públics.

Des de la FEMP ens fem eco i compartim tant les recomanacions del Mecanisme Independent d'Avaluació (IRM) i expressem la importància de les dues que específicament concerneixen d'una estratègia de coordinació multinivell:

Primer IRM 2012-2013-Recomanació 2 “El nou Pla d'Acció ha de ser d'Espanya, i ha d'implicar a Espanya en el seu conjunt. Es tracta en definitiva d'aclarir l'àmbit territorial dels compromisos, i de “redefinir l'eix troncal del pla” per a transformar-lo “d'una visió des de dins cap a un enfocament integral cap a fora”. L'estratègia integral per a dissenyar el nou Pla d'Acció significa que no ha d'entendre's com “allò que ha de fer el Govern o l'administració General de l'Estat (AGE)” en matèria de govern obert, sinó com “allò que tant ciutadania com el govern en (els seus diferents nivells) han decidit conjuntament realitzar per a acostar el govern (de nou compte en tots els seus nivells) als ciutadans, a fi de fer-ho més transparent i participatiu”. “……..sense deixar de costat el paper fonamental que juga la dimensió local, perquè segons es recull expressament la Llei de Bases de Règim Local (Art. 1.1) els municipis “són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i vies immediates de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats.”

Segon IRM 2014-2015-Recomanació 1 “Conformació d'un òrgan d'interlocució i de coordinació intergovernamental per a articular les estratègies i accions de govern obert que sorgisquen a Espanya. Haurà de comptar amb representació dels òrgans de participació subnacional, la participació de les Organitzacions del Sector Civil i la ciutadania en el procés de presa de decisions. Ha de permetre analitzar els esforços nacionals en govern obert i articular les estratègies de participació amb altres en marxa de dades obertes, de la informació sol·licitada pels ciutadans a ser subjecte de publicitat activa, les estratègies de RISP i altres més vinculades amb la participació, la transparència proactiva, el control social i la rendició pública de comptes”.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies és l'entitat més representativa de l'àmbit local espanyol i desplega la seua activitat a través de Comissions, compostes per responsables polítics secundats per tècnics especialitzats, i xarxes de ciutats. A través de les activitats de les Comissió de Modernització, Participació Ciutadana i Qualitat i Comissió de Societat de la Informació i Tecnologia i de la Xarxa d'Entitats Locals per la Transparència i la Participació Ciutadana, des de fa temps es vénen escometent de manera estable actuacions per a la sensibilització en els principis del Govern Obert, el suport a iniciatives pioneres i el seguiment del programa pilot de l'Aliança pel Govern Obert per als governs subnacionals. Entenem que estes actuacions mereixen ser recollides i impulsades per l'III Pla i que poden formular-se seguint la lògica “smart”, és a dir, formulant objectius específics, mesurables, assequibles, responsables i amb temps. Federació Espanyola de Municipis i Províncies ( FEMP) 14/09/2016

• Posada en marxa d'un Observatori de Govern Obert. Igual que en l'actualitat existeix un Observatori d'Accessibilitat Web (OAW) gestionat pel MINHAP, la proposta es dirigeix a la creació d'un observatori de govern obert. Entre les possibles accions que podria posar en marxa l'observatori tenim:

- Identificar les accions i projectes en matèria e opengov a Espanya facetados pels diferents criteris: públic o privat, nivell d'admon, tipus,

- Establir un seguiment sobre les accions i els seus objectius.

- Centralitzar informació sobre notícies, esdeveniments.

- Servir de repositori d'eines i documentació.

- Establir una metodologia de mesurament i valoració.

- Desenvolupament d'un scoreboard de mesurament.

• Convergència entre les iniciatives dades obertes i transparència. Encara que l'actual llei 19/2013 establix que la publicació activa ha de complir principis d'interoperabilitat i reutilzación, la publicació no es fa mitjançant dades obertes. La millora del portal del transparència per a incorporar dades obertes com una altra possibilitat de descàrrega de contingut, a més de donar suport al compliment de la pròpia redacció de la llei, donaria impulsa al capítol dades obertes.
• Directori d'Open Assets. En l'actualitat figuren separats els diferents actius oberts que les adminstraciones i/o empreses publiquen. Aglutinar en un únic repositori els diferents actius "open" juntament amb les relacions que poden existir entre ells ajudaria no sols a una millor "encontrabilidad" dels recursos sinó també a una millor reutilització d'aquests. Ens referim: * Dades: Dades obertes * Programes: Open source * Cursos: Massive open online course * Recerca: Open research * Maquinari: Open Maquinari ...
• Registre nacional de lobbies o grups d'interés. Igual que existeix un registre europeu d'este tipus, es proposa la posada en marxa d'un registre nacional obligatori que evite els problemes que en l'actualiadad presenta l'europeu sobre la fiabilitat de les dades que inclou.

• L'article 5 de la Llei 37/2007 establix que “les Administracions i organismes del sector públic facilitaran els seus documents en qualsevol format o llengua preexistent, però també procuraran, sempre que això siga possible i apropiat, proporcionar-los en format obert i llegible per màquina”. Esta preferència pels formats reutilitzables es reitera en la Llei 19/2013. En múltiples casos s'ha rebut la informació en format PDF i fins i tot com PDF “imprés com a imatge”, això és, impossibilitant la selecció i còpia de text des del fitxer PDF. Excepte en els casos en els quals els arxius PDF procedeixen de l'escanejat de documents en paper, els PDF es generen des d'altres aplicacions que permeten guardar la informació d'una manera reutilitzable (p. ex. Microsoft Word, Excel, etc…). És a dir, el passe a PDF és molt habitualment innecessari. Per posar un exemple real: sol·licitats certes dades que figuraven en un full de càlcul, l'Administració va proporcionar una taula impresa en un PDF. La informació ja es trobava en format reutilitzable i molt fàcilment es podria haver proporcionat l'arxiu original o es podrien haver guardat les dades rellevants en format CSV, per exemple. Fins i tot en els casos que hi haguera dubtes sobre qual és el format preferit pel sol·licitant, es podrien proporcionar en format PDF i en format reutilitzable, ja que no suposa un cost afegit. Per tant, seria desitjable que des de l'Administració es potenciara l'ús dels formats reutilitzables, usant-los sempre que estiguen disponibles, tant per a les sol·licituds d'informació com per a la publicació activa. És ressenyable que en altres països ja és habitual la publicació simultània en diversos formats (en PDF i en format reutilitzable).